El Ministeri de Transició Ecològica apunta que Shell no havia "acreditat" diversos tràmits administratius
El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha desestimat la construcció d'una de les centrals fotovoltaiques més grans projectades a Catalunya, entre la Conca de Barberà i l'Urgell. El megaparc solar promogut per Shell Desarrollo havia d'ocupar 450 hectàrees amb 365.664 panells instal·lats mitjançant dos projectes (Bcn Solar 1 i Bcn Solar 2). La central i la seva via d'evacuació ocupaven els termes municipals de Passanant i Belltall, Vallfogona de Riucorb, Montblanc i l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà), i els de Vallbona de les Monges i Ciutadilla (l'Urgell). Tot i haver obtingut els estudis d'impacte ambientals favorables, s'han desestimat per "no acreditar" diversos tràmits administratius "en temps i forma".
El 20 de gener de 2026, el Ministeri ja va desestimar la sol·licitud d'autorització administrativa prèvia, la de construcció i la declaració d'utilitat pública del projecte. Llavors, Shell Desarrollo va presentar al·legacions, però ara l'Estat ha tornat a desestimar el projecte amb un informe idèntic al del gener. El Ministeri de Transició Ecològica assenyala que no es pot declarar d'utilitat pública perquè "els béns afectats no estan determinats" abans de poder fer l'expropiació forçosa.
D'altra banda, l'informe apunta que "no s'acrediten" diversos tràmits administratius "en temps i forma" relacionats amb l'accés i la connexió a les xarxes de transport i distribució d'electricitat. El projecte tampoc presentava la "garantia econòmica" requerida.
Megacentral solar
Bcn solar 1 i 2 havia de ser una megacentral solar. L'empresa ja havia promogut el mateix parc solar el 2021 i s'havia fet enrere per qüestions administratives, i el 2022 havia iniciat els tràmits per segon cop. La proposta actual projectava ocupar 430 hectàrees amb 365.664 panells solars. Pel que fa a les instal·lacions, Shell Desarrollo preveia construir dues subestacions elèctriques, a més de tres línies de mitja tensió soterrades.
Les plaques que havien d'estar més a prop de nuclis poblacionals eren a 300 metres de Passanant i a 500 metres de la Guàrdia dels Prats (Montblanc). La iniciativa havia generat malestar entre propietaris afectats i veïns dels municipis de la Conca de Barberà i l'Urgell.
Oposició del territori
El juny de 2023, tal com va avançar l'ACN, 160 particulars i entitats van presentar al·legacions contra la central fotovoltaica. Les demandes es fixaven en tres qüestions principalment. La primera és la "gran dimensió" del parc i "l'impacte" sobre el paisatge. La segona és la proximitat del parc Bcn 2 al nucli de Passanant, i la darrera feia referència a la saturació de la xarxa elèctrica de la Conca de Barberà. Amb la instal·lació d'aquesta central solar, el node elèctric de la Conca podria quedar saturat i en un futur s'haurien de descartar comunitats energètiques d'autoconsum, segons detallaven els tècnics del Consell Comarcal de la Conca de Barberà.
La DO Conca de Barberà també s'havia mostrat contrària, ja que representava la "pèrdua de terreny agrícola". Des del Departament d'Acció Climàtica (ara Departament de Territori) asseguraven que aquest parc no seguia la "filosofia" del Govern pel que fa al desplegament d'energies renovables a causa de les seves dimensions.
