Actualitat
Les obres, cedides per familiars del pedagog targarí, són retrats i paisatges de la ciutat · La cessió documenta el vessant pictòric de Josep Güell, símbol del noucentisme targarí que va deixar petjada en l’art, la música i el folklore
Familiars del polifacètic pedagog i artista targarí Josep Güell Guillaumet (1872 – 1930) han cedit tres quadres que posen de relleu la seva producció pictòrica. La donació s’ha fet al Museu Tàrrega Urgell, que enriqueix així el seu fons amb obres que mostren l'extraordinària trajectòria d’aquest referent cultural, una figura clau en la història de la ciutat i un símbol del noucentisme i modernisme targarins. Conegut popularment com a Mestre Güell, va deixar una petjada indeleble en el món de l’ensenyament, la música, el folklore i la pintura.
Els tres quadres cedits formen part del llegat artístic d’un home que, més enllà de la seva passió per la música i el cant coral, va mostrar un talent destacat en l’art pictòric, un camp en què va rebre formació i va desplegar la seva creativitat. Amb aquesta incorporació, el Museu Tàrrega Urgell amplia la documentació sobre un dels fills més il·lustres de la ciutat.
Les tres obres són un retrat dels seus fills Jordi Güell Pera i Alba Güell Pera amb un paisatge de Tàrrega de fons; un altre paisatge, on es veu el desaparegut Molí de la Font, i la tercera obra, un paisatge de muntanya, segons detalla Oriol Saula, director tècnic del Museu Tàrrega Urgell. Els quadres van ser realitzats a principis del segle XX.
Saula explica que, amb aquesta donació, el Museu Tarrega Urgell ja té en dipòsit 16 obres del Mestre Güell, fet que suposa “comptar amb una important representació de la seva faceta pictòrica, que fins ara es coneixia poc i que va quedar en un àmbit més íntim”. Sobre aquest llegat, Saula apunta que “professionalment, el Mestre Güell es dedicava a la pintura decorativa, però també va pintar diverses obres personals, com paisatges de Tàrrega i d’altres indrets”.
Els familiars que han efectuat la donació són Irene Antich, rebesneta del Mestre Güell i resident a Costa Rica, i les seves tietes àvies Núria Antic Güell i Maria Antich Güell, que són netes del Mestre Güell. Irene Antich és qui ha dut les tres obres des de Costa Rica (junt amb el seu marit Grei Jiménez) i ha signat el conveni de cessió amb l’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú.
Per la seva part, Irene Antich ha remarcat que aquestes obres “van viatjar a diversos llocs, començant per Suïssa i després a França fins que el meu tiet besavi, Josep Antich Güell, se les va emportar a Costa Rica, on van romandre a la casa de la família fins que finalment han tornat a Tàrrega”. En paral·lel, l’alcaldessa ha agraït la donació, “un gest que ajuda a valorar el talent pictòric del Mestre Güell i conèixer més de prop la seva obra artística”. “Tàrrega continuem preservant el patrimoni cultural local”, ha afegit Alba Pijuan Vallverdú.
Val a dir que l’any 2015, l’Ajuntament de Tàrrega ja va adquirir altres quadres del Mestre Güell junt amb partitures, correspondència, llibres, programes de mà, fotografies i objectes personals com una batuta i una paleta de pintor. La batuta, de l’any 1926, du gravats l’escut de Tàrrega i la lira de l’Orfeó Nova Tàrrega.
Una vida dedicada a la cultura i al folklore català
Nascut a Tàrrega el 1872, Josep Güell Guillaumet va ser un destacat pedagog i activista cultural de l’època, compromès amb el catalanisme i la defensa de la cultura catalana. Malgrat els seus orígens humils, va assolir un gran reconeixement gràcies a la seva implicació en múltiples disciplines. A més de la seva habilitat com a pintor decoratiu, va ser el fundador i director de l’Orfeó Nova Tàrrega (1915), una entitat coral que va gaudir d’un gran èxit i va portar el nom de la ciutat arreu de Catalunya, amb actuacions destacades com la que van realitzar al Palau de la Música Catalana el 1926.
La seva tasca musical no es va limitar a l’àmbit de l’Orfeó. Güell va ser també compositor de música coral i de sardanes, contribuint activament a la recuperació i divulgació del folklore català. La seva passió per la música es complementava amb la seva vocació pedagògica, ja que també va ser un defensor de l’educació musical com a eina per a la regeneració moral i social. El 1912, va fundar una escola de gimnàstica rítmica a Tàrrega, basant-se en el mètode suís creat per Émile Jaques-Dalcroze, que integrava la música, el ritme i el moviment.
Conservador del patrimoni local i activista catalanista
Güell va ser un defensor del patrimoni cultural i natural de Tàrrega, implicant-se en projectes del medi natural i el patrimoni arquitectònic local com la reforestació del Parc de Sant Eloi, símbol del paisatge de la ciutat on el Mestre Güell té, precisament, un monument dedicat.
En el terreny polític i social, Josep Güell va ser un catalanista fervent. A finals del segle XIX, va fundar l’Agrupació Catalanista de Tàrrega i més tard la Lliga Catalanista d’Urgell i Segarra, entitats que van promoure la llengua i la cultura catalana en un context de resistència al centralisme espanyol.
El llegat musical i cultural del Mestre Güell
En el camp de la música, Josep Güell va ser reconegut no només com a director coral sinó també com a etnòleg i folklorista, dedicant part de la seva vida a la recopilació i preservació del patrimoni musical de les comarques de l’Urgell i la Segarra. El seu estudi sobre cançons, balls, jocs i tocs de campanes continua sent una referència clau per als estudiosos i va donar peu a la publicació d’un volum de la Col·lecció Natan l’any 2005, quan es va commemorar el 75è aniversari de la seva mort.
La seva mort, l’any 1930, va causar un gran impacte a la ciutat, on se’l va acomiadar amb una multitudinària mostra d’afecte. Avui, el seu llegat perdura a través d’entitats com la Coral Infantil Mestre Güell, que continua promocionant la música tradicional catalana entre les noves generacions.
Familiars del polifacètic pedagog i artista targarí Josep Güell Guillaumet (1872 – 1930) han cedit tres quadres que posen de relleu la seva producció pictòrica. La donació s’ha fet al Museu Tàrrega Urgell, que enriqueix així el seu fons amb obres que mostren l'extraordinària trajectòria d’aquest referent cultural, una figura clau en la història de la ciutat i un símbol del noucentisme i modernisme targarins. Conegut popularment com a Mestre Güell, va deixar una petjada indeleble en el món de l’ensenyament, la música, el folklore i la pintura.
Els tres quadres cedits formen part del llegat artístic d’un home que, més enllà de la seva passió per la música i el cant coral, va mostrar un talent destacat en l’art pictòric, un camp en què va rebre formació i va desplegar la seva creativitat. Amb aquesta incorporació, el Museu Tàrrega Urgell amplia la documentació sobre un dels fills més il·lustres de la ciutat.
Les tres obres són un retrat dels seus fills Jordi Güell Pera i Alba Güell Pera amb un paisatge de Tàrrega de fons; un altre paisatge, on es veu el desaparegut Molí de la Font, i la tercera obra, un paisatge de muntanya, segons detalla Oriol Saula, director tècnic del Museu Tàrrega Urgell. Els quadres van ser realitzats a principis del segle XX.
Saula explica que, amb aquesta donació, el Museu Tarrega Urgell ja té en dipòsit 16 obres del Mestre Güell, fet que suposa “comptar amb una important representació de la seva faceta pictòrica, que fins ara es coneixia poc i que va quedar en un àmbit més íntim”. Sobre aquest llegat, Saula apunta que “professionalment, el Mestre Güell es dedicava a la pintura decorativa, però també va pintar diverses obres personals, com paisatges de Tàrrega i d’altres indrets”.
Els familiars que han efectuat la donació són Irene Antich, rebesneta del Mestre Güell i resident a Costa Rica, i les seves tietes àvies Núria Antic Güell i Maria Antich Güell, que són netes del Mestre Güell. Irene Antich és qui ha dut les tres obres des de Costa Rica (junt amb el seu marit Grei Jiménez) i ha signat el conveni de cessió amb l’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú.
Per la seva part, Irene Antich ha remarcat que aquestes obres “van viatjar a diversos llocs, començant per Suïssa i després a França fins que el meu tiet besavi, Josep Antich Güell, se les va emportar a Costa Rica, on van romandre a la casa de la família fins que finalment han tornat a Tàrrega”. En paral·lel, l’alcaldessa ha agraït la donació, “un gest que ajuda a valorar el talent pictòric del Mestre Güell i conèixer més de prop la seva obra artística”. “Tàrrega continuem preservant el patrimoni cultural local”, ha afegit Alba Pijuan Vallverdú.
Val a dir que l’any 2015, l’Ajuntament de Tàrrega ja va adquirir altres quadres del Mestre Güell junt amb partitures, correspondència, llibres, programes de mà, fotografies i objectes personals com una batuta i una paleta de pintor. La batuta, de l’any 1926, du gravats l’escut de Tàrrega i la lira de l’Orfeó Nova Tàrrega.
Una vida dedicada a la cultura i al folklore català
Nascut a Tàrrega el 1872, Josep Güell Guillaumet va ser un destacat pedagog i activista cultural de l’època, compromès amb el catalanisme i la defensa de la cultura catalana. Malgrat els seus orígens humils, va assolir un gran reconeixement gràcies a la seva implicació en múltiples disciplines. A més de la seva habilitat com a pintor decoratiu, va ser el fundador i director de l’Orfeó Nova Tàrrega (1915), una entitat coral que va gaudir d’un gran èxit i va portar el nom de la ciutat arreu de Catalunya, amb actuacions destacades com la que van realitzar al Palau de la Música Catalana el 1926.
La seva tasca musical no es va limitar a l’àmbit de l’Orfeó. Güell va ser també compositor de música coral i de sardanes, contribuint activament a la recuperació i divulgació del folklore català. La seva passió per la música es complementava amb la seva vocació pedagògica, ja que també va ser un defensor de l’educació musical com a eina per a la regeneració moral i social. El 1912, va fundar una escola de gimnàstica rítmica a Tàrrega, basant-se en el mètode suís creat per Émile Jaques-Dalcroze, que integrava la música, el ritme i el moviment.
Conservador del patrimoni local i activista catalanista
Güell va ser un defensor del patrimoni cultural i natural de Tàrrega, implicant-se en projectes del medi natural i el patrimoni arquitectònic local com la reforestació del Parc de Sant Eloi, símbol del paisatge de la ciutat on el Mestre Güell té, precisament, un monument dedicat.
En el terreny polític i social, Josep Güell va ser un catalanista fervent. A finals del segle XIX, va fundar l’Agrupació Catalanista de Tàrrega i més tard la Lliga Catalanista d’Urgell i Segarra, entitats que van promoure la llengua i la cultura catalana en un context de resistència al centralisme espanyol.
El llegat musical i cultural del Mestre Güell
En el camp de la música, Josep Güell va ser reconegut no només com a director coral sinó també com a etnòleg i folklorista, dedicant part de la seva vida a la recopilació i preservació del patrimoni musical de les comarques de l’Urgell i la Segarra. El seu estudi sobre cançons, balls, jocs i tocs de campanes continua sent una referència clau per als estudiosos i va donar peu a la publicació d’un volum de la Col·lecció Natan l’any 2005, quan es va commemorar el 75è aniversari de la seva mort.
La seva mort, l’any 1930, va causar un gran impacte a la ciutat, on se’l va acomiadar amb una multitudinària mostra d’afecte. Avui, el seu llegat perdura a través d’entitats com la Coral Infantil Mestre Güell, que continua promocionant la música tradicional catalana entre les noves generacions.
