Societat
Inicialment, l’acció posa cara a 12 “dones de capçalera” del territori que, des dels seus espais i activitat quotidians, hi fomenten canvis, però se’n continuaran identificant d’altres a fi de generar un moviment d’implicació organitzada en la transformació feminista del món rural
Posar cara a les dones transformadores de l’espai rural de la vegueria de Lleida que amb la seva acció quotidiana plantegen i generen canvis en l’entorn, hi detecten mancances de l’estatus quo i actuen per a superar-les, buscant tenir-hi un impacte social, cultural, econòmic, territorial, tecnològic, sostenible, educatiu, artístic o agrícola. Aquest és el propòsit del projecte “Lleida, terra de dones transformadores” que s’ha presentat aquest matí a la Delegació del Govern a Lleida, amb la participació de la delegada del Govern, Montse Bergés, la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Meritxell Benedí, i les dones que participen en el projecte. També hi ha assistit la directora dels Serveis territorials d’Igualtat i Feminismes, Elena Fuses.
L’objectiu del projecte és la creació d’un moviment que condueixi a la consecució d’una agenda compartida de dones rurals de tota la vegueria que impulsin, conjuntament amb el Govern, la transformació feminista a la Lleida rural. Montse Bergés ha destacat que el projecte és “molt pertinent” en una vegueria com la de Lleida, on el 80% dels municipis tenen menys de 2.000 habitants i el 45%, menys de 500.
Agropatriarcat i doble desigualtat
La transformació feminista a la Lleida rural a què vol contribuir el projecte “Lleida, terra de dones transformadores” ha de permetre superar l’agropatriarcat encara imperant, així com la doble desigualtat que pateixen les dones de nuclis rurals. També vol trencar l’estigma de la “dona rural” que sovint s’identifica només amb el sector primari.
Es tracta d’idees al voltant de la identitat d’aquestes dones que acaben imposant-se per una falta de coneixement de la realitat rural però que no fan més que esbiaixar la imatge de les dones que viuen en aquest entorn. La paraula “transformadores” es refereix justament al fet que les dones que s’han detectat al territori i a les que fa una crida el projecte, canvien i actualitzen la visió d’aquest món rural.
L’agropatriarcat, concepte creat per l'antropòloga Montse Soronellas i que Rallo analitza en la ruralitat de Lleida, és el patriarcat que afecta i es condiciona per les zones agràries i rurals, on l’agricultura és un motor social i econòmic important per a la població. Les condicions d’aquestes relacions socials constitueixen mecanismes d’exclusió cap a les dones, sobre tot les dones joves, que dificulten la fixació de la població en aquestes zones.
El segon estigma, el de la doble desigualtat que pateixen les dones rurals, fa referència a la discriminació associada al territori, en relació a oportunitats laborals, accés a serveis o a la connexió física i digital, i, alhora, a la discriminació provocada pel simple fet de ser dones.
Les dotze dones de capçalera
Atès que la majoria de les dones que estan duent a terme accions transformadores en l’àmbit rural són encara invisibles, el punt de partida necessari és la seva visualització. El primer pas de la iniciativa consistirà en la detecció i identificació de perfils femenins transformadors, ja sigui del propi món rural o bé que hi tinguin impacte. Es tracta de “posar cara” a aquests referents femenins. Així, es difondran les imatges de 12 dones transformadores que exerciran de “caps de cartell” d’un moviment que busca la complicitat d’altres referents femenins al territori. I es documentarà la història personal, l’experiència vital i l’espai on treballen, creen i fan possible les seves idees i la seva aposta transformadora.
El fet de visualitzar perfils concrets d’aquestes dones pretén transmetre‘n l’essència i l'esperit i afavorir la creació d’un moviment en què altres dones s’hi sentin cridades a participar i per tant, legitimades per ser representants de la seva comunitat.
Dues de les 12 dones transformadores amb què comença el projecte són de la comarca de l'Urgell:
· Maite Sainz de la Maza Benet (Els Alamús, Segrià). Arquitecta especialista en arquitectura de terra, premiada internacionalment
· Remei Capitan Artacho (Balaguer, La Noguera). Homenatges de vida laics.
· Marta Rallo Arnau (Coscó, La Noguera). Antropòloga sociocultural.
· Lourdes Mora Alsina (Bellpuig, Urgell). Presidenta de la Comunitat Energètica Local de Bellpuig.
· Nadia Tolsà Montedoro (Maldà, Urgell). Copropietària de la Cooperativa al Centro la Vida del Bar “Lo Centro” de Maldà.
· Eva Bonet Baqué (L'Ametlla de Segarra, La Segarra). Enòloga.
· Patricia McGuill Ferrari. (Florejacs, La Segarra). Narradora.
· Sara Boldú Botam (Les Borges Blanques, Les Garrigues). Realitzadora.
· Sara Pons Arnal (Granyena de les Garrigues, Les Garrigues). Escultora.
· Sara Jové Balasch (La Pobla de Cérvoles, Les Garrigues). Gerent del Celler Mas Blanch i Jové i secretària de l’Associació de propietaris forestals de La Pobla de Cérvoles i El Vilosell).
· Sònia Morell Bernadí (Golmés, Pla d’Urgell), Ramadera i estilista.
· Gemma Llanes Sagarra (Ivars d’Urgell, Pla d’Urgell). Pagesa regenerativa.
Les fases del projecte
La primera acció tindrà lloc el proper dia 1 d’octubre en el marc de la Fira de Sant Miquel de Lleida, en què totes les dones de capçalera explicaran les seves històries de 10.00 a 14.00 hores a l’estand del DACC, ubicat al pavelló 3 de Fira Lleida. Unes entrevistes que faran les periodistes de la revista digital L'Oest, on hi ha la periodista targarina Gemma Peris. A les 12.00 hores hi haurà una acció oberta al públic en què es presentaran els continguts audiovisuals del projecte.
“Lleida, terra de dones transformadores” comptarà amb un ventall d’eines comunicatives, formats i suports per facilitar donar a conèixer la realitat transformadora del territori de les protagonistes d'aquest projecte. Tots els materials i informacions que s’hi vagin integrant amb el temps seran inclosos, a partir de l’1 d’octubre, a la pàgina web www.donestransformadores.cat. Serà el cas de retrats, càpsules documentals de curta durada i de podcasts, entre altres. A més, el hashtag del projecte serà #donestransformadoreslleida i el compte d’Instagram, https://www.instagram.com/donestransformadores/.
A partir de la identificació inicial feta de “dones de capçalera”, es preveu una dinàmica participativa per identificar-ne d’altres a tot el territori i generar un moviment a partir d’una sèrie d’accions que portin el col·lectiu a implicar-se de forma organitzada en la transformació feminista del món rural.
En aquesta segona fase del projecte, es disposarà d’una estructura portàtil, a mode de plató que arribarà a les places de les poblacions i que funcionarà a mode d’estudi fotogràfic on hi seran retratades les dones que s’identifiquin amb el moviment per tal de seguir donant-li visibilitat i convocar-hi noves cares.
Posteriorment, els retrats de les dones que s’hauran capturat al plató portàtil, s’imprimiran en grans dimensions perquè puguin decorar les parets de les localitats a mode d’exposició amb la intenció de fer valdre l’esperit transformador de les protagonistes i generar autoestima.
Per altra banda, es promouran xerrades per difondre les històries de les dones transformadores en format TED, de curta durada i centrades en atreure i retenir l’atenció sobre les idees dels ponents i crear experiències memorables.
Un projecte pensat per extrapolar-se a altres territoris rurals del país
La intenció de l’acció “Lleida, terra de dones transformadores” és aportar un model de promoció i visibilització del paper transformador de les dones en l’entorn rural que pugui ser desenvolupat en altres territoris de Catalunya, amb les adaptacions específiques corresponents. Per mostrar-lo, s’organitzarà una exposició itinerant arreu del país amb els materials gràfics i audiovisuals elaborats al llarg del desenvolupament de la iniciativa. Meritxell Benedí ha destacat que “aquest exemple de com traslladar la transformació i l’agenda feministes al territori, al món real i tangible, es podrà aplicar a altres vegueries perquè les 12 dones amb què s’inicia el projecte a les terres de Lleida són referents transformadors en el seu entorn més proper, però no són pas les úniques a Catalunya”.
Agenda rural i transformació feminista
El projecte es fonamenta en els pilars de l’Agenda Rural i la transformació feminista transversal que impulsa el Govern de la Generalitat.
L’Agenda Rural constitueix el full de ruta per a la planificació de les polítiques d’equilibri, cohesió i impuls territorial, socioeconòmic i ambiental que permetin assolir-les, tot incorporant els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Montse Bergés ha ressaltat que “Lleida, terra de dones transformadores” pretén donar visibilitat al paper transformador de les dones a l’entorn rural en cadascun dels eixos en què s’articula l’Agenda Rural: persones, benestar i repte demogràfic; transició ecològica; territori connectat; sistema agroalimentari; gestió forestal; innovació i dinamització socioeconòmica, i governança. “La visibilitat d’aquests 12 perfils vinculats a tots eixos de l’Agenda Rural també contribueix a enfortir la consolidació de Lleida com a territori d’oportunitats i d’exemples positius en femení”, ha afirmat la delegada.
Per la seva banda, la transformació feminista de la societat catalana és un dels grans reptes que ha assumit el Govern de la Generalitat, no només a través d’un departament específic, el d’Igualtat i Feminismes, sinó també d’una mirada feminista transversal que s’estén a totes les seves polítiques.
Per últim, Bergés ha subratllat que el projecte “Lleida, terra de dones transformadores” pren la metodologia de treball conjunta i participativa de l’agenda compartida del G10 pel qual les Terres de Lleida ja som referents, i que parteix del consens i l’acord de les institucions, agents socials i entitats al voltant d’una idea de futur per a la transformació econòmica i social del territori i d’una acció comuna per al seu assoliment”.
Posar cara a les dones transformadores de l’espai rural de la vegueria de Lleida que amb la seva acció quotidiana plantegen i generen canvis en l’entorn, hi detecten mancances de l’estatus quo i actuen per a superar-les, buscant tenir-hi un impacte social, cultural, econòmic, territorial, tecnològic, sostenible, educatiu, artístic o agrícola. Aquest és el propòsit del projecte “Lleida, terra de dones transformadores” que s’ha presentat aquest matí a la Delegació del Govern a Lleida, amb la participació de la delegada del Govern, Montse Bergés, la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Meritxell Benedí, i les dones que participen en el projecte. També hi ha assistit la directora dels Serveis territorials d’Igualtat i Feminismes, Elena Fuses.
L’objectiu del projecte és la creació d’un moviment que condueixi a la consecució d’una agenda compartida de dones rurals de tota la vegueria que impulsin, conjuntament amb el Govern, la transformació feminista a la Lleida rural. Montse Bergés ha destacat que el projecte és “molt pertinent” en una vegueria com la de Lleida, on el 80% dels municipis tenen menys de 2.000 habitants i el 45%, menys de 500.
Agropatriarcat i doble desigualtat
La transformació feminista a la Lleida rural a què vol contribuir el projecte “Lleida, terra de dones transformadores” ha de permetre superar l’agropatriarcat encara imperant, així com la doble desigualtat que pateixen les dones de nuclis rurals. També vol trencar l’estigma de la “dona rural” que sovint s’identifica només amb el sector primari.
Es tracta d’idees al voltant de la identitat d’aquestes dones que acaben imposant-se per una falta de coneixement de la realitat rural però que no fan més que esbiaixar la imatge de les dones que viuen en aquest entorn. La paraula “transformadores” es refereix justament al fet que les dones que s’han detectat al territori i a les que fa una crida el projecte, canvien i actualitzen la visió d’aquest món rural.
L’agropatriarcat, concepte creat per l'antropòloga Montse Soronellas i que Rallo analitza en la ruralitat de Lleida, és el patriarcat que afecta i es condiciona per les zones agràries i rurals, on l’agricultura és un motor social i econòmic important per a la població. Les condicions d’aquestes relacions socials constitueixen mecanismes d’exclusió cap a les dones, sobre tot les dones joves, que dificulten la fixació de la població en aquestes zones.
El segon estigma, el de la doble desigualtat que pateixen les dones rurals, fa referència a la discriminació associada al territori, en relació a oportunitats laborals, accés a serveis o a la connexió física i digital, i, alhora, a la discriminació provocada pel simple fet de ser dones.
Les dotze dones de capçalera
Atès que la majoria de les dones que estan duent a terme accions transformadores en l’àmbit rural són encara invisibles, el punt de partida necessari és la seva visualització. El primer pas de la iniciativa consistirà en la detecció i identificació de perfils femenins transformadors, ja sigui del propi món rural o bé que hi tinguin impacte. Es tracta de “posar cara” a aquests referents femenins. Així, es difondran les imatges de 12 dones transformadores que exerciran de “caps de cartell” d’un moviment que busca la complicitat d’altres referents femenins al territori. I es documentarà la història personal, l’experiència vital i l’espai on treballen, creen i fan possible les seves idees i la seva aposta transformadora.
El fet de visualitzar perfils concrets d’aquestes dones pretén transmetre‘n l’essència i l'esperit i afavorir la creació d’un moviment en què altres dones s’hi sentin cridades a participar i per tant, legitimades per ser representants de la seva comunitat.
Dues de les 12 dones transformadores amb què comença el projecte són de la comarca de l'Urgell:
· Maite Sainz de la Maza Benet (Els Alamús, Segrià). Arquitecta especialista en arquitectura de terra, premiada internacionalment
· Remei Capitan Artacho (Balaguer, La Noguera). Homenatges de vida laics.
· Marta Rallo Arnau (Coscó, La Noguera). Antropòloga sociocultural.
· Lourdes Mora Alsina (Bellpuig, Urgell). Presidenta de la Comunitat Energètica Local de Bellpuig.
· Nadia Tolsà Montedoro (Maldà, Urgell). Copropietària de la Cooperativa al Centro la Vida del Bar “Lo Centro” de Maldà.
· Eva Bonet Baqué (L'Ametlla de Segarra, La Segarra). Enòloga.
· Patricia McGuill Ferrari. (Florejacs, La Segarra). Narradora.
· Sara Boldú Botam (Les Borges Blanques, Les Garrigues). Realitzadora.
· Sara Pons Arnal (Granyena de les Garrigues, Les Garrigues). Escultora.
· Sara Jové Balasch (La Pobla de Cérvoles, Les Garrigues). Gerent del Celler Mas Blanch i Jové i secretària de l’Associació de propietaris forestals de La Pobla de Cérvoles i El Vilosell).
· Sònia Morell Bernadí (Golmés, Pla d’Urgell), Ramadera i estilista.
· Gemma Llanes Sagarra (Ivars d’Urgell, Pla d’Urgell). Pagesa regenerativa.
Les fases del projecte
La primera acció tindrà lloc el proper dia 1 d’octubre en el marc de la Fira de Sant Miquel de Lleida, en què totes les dones de capçalera explicaran les seves històries de 10.00 a 14.00 hores a l’estand del DACC, ubicat al pavelló 3 de Fira Lleida. Unes entrevistes que faran les periodistes de la revista digital L'Oest, on hi ha la periodista targarina Gemma Peris. A les 12.00 hores hi haurà una acció oberta al públic en què es presentaran els continguts audiovisuals del projecte.
“Lleida, terra de dones transformadores” comptarà amb un ventall d’eines comunicatives, formats i suports per facilitar donar a conèixer la realitat transformadora del territori de les protagonistes d'aquest projecte. Tots els materials i informacions que s’hi vagin integrant amb el temps seran inclosos, a partir de l’1 d’octubre, a la pàgina web www.donestransformadores.cat. Serà el cas de retrats, càpsules documentals de curta durada i de podcasts, entre altres. A més, el hashtag del projecte serà #donestransformadoreslleida i el compte d’Instagram, https://www.instagram.com/donestransformadores/.
A partir de la identificació inicial feta de “dones de capçalera”, es preveu una dinàmica participativa per identificar-ne d’altres a tot el territori i generar un moviment a partir d’una sèrie d’accions que portin el col·lectiu a implicar-se de forma organitzada en la transformació feminista del món rural.
En aquesta segona fase del projecte, es disposarà d’una estructura portàtil, a mode de plató que arribarà a les places de les poblacions i que funcionarà a mode d’estudi fotogràfic on hi seran retratades les dones que s’identifiquin amb el moviment per tal de seguir donant-li visibilitat i convocar-hi noves cares.
Posteriorment, els retrats de les dones que s’hauran capturat al plató portàtil, s’imprimiran en grans dimensions perquè puguin decorar les parets de les localitats a mode d’exposició amb la intenció de fer valdre l’esperit transformador de les protagonistes i generar autoestima.
Per altra banda, es promouran xerrades per difondre les històries de les dones transformadores en format TED, de curta durada i centrades en atreure i retenir l’atenció sobre les idees dels ponents i crear experiències memorables.
Un projecte pensat per extrapolar-se a altres territoris rurals del país
La intenció de l’acció “Lleida, terra de dones transformadores” és aportar un model de promoció i visibilització del paper transformador de les dones en l’entorn rural que pugui ser desenvolupat en altres territoris de Catalunya, amb les adaptacions específiques corresponents. Per mostrar-lo, s’organitzarà una exposició itinerant arreu del país amb els materials gràfics i audiovisuals elaborats al llarg del desenvolupament de la iniciativa. Meritxell Benedí ha destacat que “aquest exemple de com traslladar la transformació i l’agenda feministes al territori, al món real i tangible, es podrà aplicar a altres vegueries perquè les 12 dones amb què s’inicia el projecte a les terres de Lleida són referents transformadors en el seu entorn més proper, però no són pas les úniques a Catalunya”.
Agenda rural i transformació feminista
El projecte es fonamenta en els pilars de l’Agenda Rural i la transformació feminista transversal que impulsa el Govern de la Generalitat.
L’Agenda Rural constitueix el full de ruta per a la planificació de les polítiques d’equilibri, cohesió i impuls territorial, socioeconòmic i ambiental que permetin assolir-les, tot incorporant els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Montse Bergés ha ressaltat que “Lleida, terra de dones transformadores” pretén donar visibilitat al paper transformador de les dones a l’entorn rural en cadascun dels eixos en què s’articula l’Agenda Rural: persones, benestar i repte demogràfic; transició ecològica; territori connectat; sistema agroalimentari; gestió forestal; innovació i dinamització socioeconòmica, i governança. “La visibilitat d’aquests 12 perfils vinculats a tots eixos de l’Agenda Rural també contribueix a enfortir la consolidació de Lleida com a territori d’oportunitats i d’exemples positius en femení”, ha afirmat la delegada.
Per la seva banda, la transformació feminista de la societat catalana és un dels grans reptes que ha assumit el Govern de la Generalitat, no només a través d’un departament específic, el d’Igualtat i Feminismes, sinó també d’una mirada feminista transversal que s’estén a totes les seves polítiques.
Per últim, Bergés ha subratllat que el projecte “Lleida, terra de dones transformadores” pren la metodologia de treball conjunta i participativa de l’agenda compartida del G10 pel qual les Terres de Lleida ja som referents, i que parteix del consens i l’acord de les institucions, agents socials i entitats al voltant d’una idea de futur per a la transformació econòmica i social del territori i d’una acció comuna per al seu assoliment”.
