El jurat reconeix la qualitat de les propostes, obra de Montserrat Baiges Minguell i Guillem Roca Cabau · Els projectes es desenvoluparan durant els propers sis mesos i es publicaran dins la nova col·lecció Quaderns URTX
Un projecte per estudiar el passat ibèric de Preixana, obra de Montserrat Baiges Minguell, i un altre que analitza com era l’assistència mèdica a l’Urgell durant l’Edat Mitjana, proposat per Guillem Roca Cabau, són els guanyadors de la primera edició de la Beca d’Estudis Humanístics i de Ciències Socials Joaquim Capdevila i Capdevila. Es tracta d’una beca de dues línies, cadascuna de les quals està dotada amb 1.500 euros. En paral·lel, l’Ajuntament de Tàrrega convoca la primera línia per impulsar la producció d’estudis d’humanitats i ciències socials en l’àmbit del municipi i les terres de Ponent alhora que el Consell Comarcal de l’Urgell convoca la segona línia centrada en estudis de recerca històrica i memòria en l’àmbit de la seva àrea d’influència. La beca també compta amb el suport de l’Ajuntament de Maldà.
Així doncs, la proposta titulada “Els habitants ibèrics, romans i tardoantics de Preixana. Estudi arqueològic del poblament al terme municipal de Preixana (Urgell) entre els segles VIè i VIIè” de Montserrat Baiges Minguell ha estat la més ben valorada pel jurat en el cas de la línia convocada pel consistori targarí, que havia rebut fins a tres projectes. Els membres del tribunal han valorat “el caràcter innovador d’una proposta molt ambiciosa i ben plantejada” consistent en “una primera aproximació a l’estudi del passat ibèric de Preixana que en realçaria el patrimoni municipal”. D’altra banda, el projecte que ha obtingut més bona puntuació dels dos que es van presentar a la línia convocada pel Consell Comarcal de l’Urgell ha estat “Assistència mèdica a l’Urgell durant l’Edat Mitjana” de Guillem Roca Cabau. Segons el jurat, es tracta “d’una proposta sòlida i ben estructurada, d’evident interès científic i amb un alt impacte al territori”.
Els dos autors guardonats, Montserrat Baiges Minguell i Guillem Roca Cabau, tenen ara sis mesos per desenvolupar i presentar els seus treballs finals. El resultat es publicarà dins una nova col·lecció d’URTX - Revista d’Humanitats de l’Urgell creada expressament per aquesta finalitat: els Quaderns URTX, que sortiran al carrer a partir de l’any 2022. El tribunal ha estat format per Jordi Abella Pons (president), Miquel Aguilar Montero, Carme Alòs Trepat, Maria Garganté Llanes i Mariona Visa Barbosa i Jaume Espinagosa Marsà. La primera edició de la beca en record de qui fou una de les figures destacades del pensament social i cultural del territori ha rebut un total de cinc propostes, de les quals el jurat ha destacat l’alt nivell i qualitat.
La convocatòria de la primera Beca d’Estudis Humanístics i de Ciències Socials Joaquim Capdevila i Capdevila es presentà el passat mes de juny. En el decurs de l’acte, el president del Consell Comarcal de l’Urgell, Gerard Balcells, va destacar que “aquesta iniciativa atorga tota la dimensió que es mereix a una figura tan rellevant com la del Quim”. Carlos Vílchez, regidor de Cultura de Tàrrega, va afirmar per la seva part que la beca “vol retre tribut a un investigador de gran talla intel·lectual i insubstituïble en la seva manera de treballar”. En paral·lel, Francesc Armengol Tolsà, regidor de Cultura de Maldà, va qualificar de “necessària” aquesta iniciativa “en record d’un veí il·lustre del poble la mort del qual deixà un buit profund”. D’altra banda, Sònia Rubió, vídua de Joaquim Capdevila, va agrair en nom de la família la voluntat de les institucions implicades per fer realitat una beca “que honora la tasca intel·lectual del Quim”. “És una satisfacció que el nom del Quim tingui aquesta representació pública en l’àmbit de la recerca”, va afegir. Finalment, Jaume Espinagosa, director dels museus de Tàrrega, va apuntar que la creació de la beca “homenatja un dels investigadors més brillants fomentant els treballs de recerca al territori, els quals no quedaran en un calaix sinó que veuran la llum cada any en el marc de la revista URTX”.
Perfil de Joaquim Capdevila i Capdevila
Especialista en sociologia històrica i semiòtica, Joaquim Capdevila i Capdevila esdevingué un prolífic investigador sobre la història de Maldà (el seu poble natal), Tàrrega i l’Urgell. La tasca de recerca que caracteritzà el seu treball, precisament, és el motor de la nova beca, nascuda per promoure la producció d’estudis sobre les humanitats i les ciències socials. Capdevila obtingué les llicenciatures en Filologia Catalana i en Psicologia i el Doctorat en Lingüística. Abocà tot aquest bagatge intel·lectual en nombrosos estudis historiogràfics, que enfocà de forma original fugint dels academicismes tradicionals.
La seva trajectòria es fonamenta en la tasca d’arxiu i l’erudició investigadora sota el fil conductor de la identitat comunitària territorial. Publicà articles a revistes com Els Marges, Historia Social, Revue de Philologie o URTX entre altres. També va ser autor i editor de llibres sobre la història contemporània de Maldà, Tàrrega i la Catalunya occidental. En l’àmbit de l’ensenyament, exercí de professor de Lingüística, Semiòtica i Teoria de la Comunicació a la Universitat de Barcelona i a la Universitat de Lleida. L’estiu del 2017 moria, a l’edat de 50 anys, de manera sobtada. Aquell mateix any se li dedicà un acte d’homenatge a la ciutat de Tàrrega i el 2018 es publicà a URTX el dossier “Joaquim Capdevila i Capdevila in memoriam” amb quatre articles que recordaven i reivindicaven la seva figura tant des d’un punt de vista humà com intel·lectual. Aquest 2021, i com a iniciativa perenne d’homenatge, es convoca l’esmentada beca de recerca i divulgació.
Un projecte per estudiar el passat ibèric de Preixana, obra de Montserrat Baiges Minguell, i un altre que analitza com era l’assistència mèdica a l’Urgell durant l’Edat Mitjana, proposat per Guillem Roca Cabau, són els guanyadors de la primera edició de la Beca d’Estudis Humanístics i de Ciències Socials Joaquim Capdevila i Capdevila. Es tracta d’una beca de dues línies, cadascuna de les quals està dotada amb 1.500 euros. En paral·lel, l’Ajuntament de Tàrrega convoca la primera línia per impulsar la producció d’estudis d’humanitats i ciències socials en l’àmbit del municipi i les terres de Ponent alhora que el Consell Comarcal de l’Urgell convoca la segona línia centrada en estudis de recerca històrica i memòria en l’àmbit de la seva àrea d’influència. La beca també compta amb el suport de l’Ajuntament de Maldà.
Així doncs, la proposta titulada “Els habitants ibèrics, romans i tardoantics de Preixana. Estudi arqueològic del poblament al terme municipal de Preixana (Urgell) entre els segles VIè i VIIè” de Montserrat Baiges Minguell ha estat la més ben valorada pel jurat en el cas de la línia convocada pel consistori targarí, que havia rebut fins a tres projectes. Els membres del tribunal han valorat “el caràcter innovador d’una proposta molt ambiciosa i ben plantejada” consistent en “una primera aproximació a l’estudi del passat ibèric de Preixana que en realçaria el patrimoni municipal”. D’altra banda, el projecte que ha obtingut més bona puntuació dels dos que es van presentar a la línia convocada pel Consell Comarcal de l’Urgell ha estat “Assistència mèdica a l’Urgell durant l’Edat Mitjana” de Guillem Roca Cabau. Segons el jurat, es tracta “d’una proposta sòlida i ben estructurada, d’evident interès científic i amb un alt impacte al territori”.
Els dos autors guardonats, Montserrat Baiges Minguell i Guillem Roca Cabau, tenen ara sis mesos per desenvolupar i presentar els seus treballs finals. El resultat es publicarà dins una nova col·lecció d’URTX - Revista d’Humanitats de l’Urgell creada expressament per aquesta finalitat: els Quaderns URTX, que sortiran al carrer a partir de l’any 2022. El tribunal ha estat format per Jordi Abella Pons (president), Miquel Aguilar Montero, Carme Alòs Trepat, Maria Garganté Llanes i Mariona Visa Barbosa i Jaume Espinagosa Marsà. La primera edició de la beca en record de qui fou una de les figures destacades del pensament social i cultural del territori ha rebut un total de cinc propostes, de les quals el jurat ha destacat l’alt nivell i qualitat.
La convocatòria de la primera Beca d’Estudis Humanístics i de Ciències Socials Joaquim Capdevila i Capdevila es presentà el passat mes de juny. En el decurs de l’acte, el president del Consell Comarcal de l’Urgell, Gerard Balcells, va destacar que “aquesta iniciativa atorga tota la dimensió que es mereix a una figura tan rellevant com la del Quim”. Carlos Vílchez, regidor de Cultura de Tàrrega, va afirmar per la seva part que la beca “vol retre tribut a un investigador de gran talla intel·lectual i insubstituïble en la seva manera de treballar”. En paral·lel, Francesc Armengol Tolsà, regidor de Cultura de Maldà, va qualificar de “necessària” aquesta iniciativa “en record d’un veí il·lustre del poble la mort del qual deixà un buit profund”. D’altra banda, Sònia Rubió, vídua de Joaquim Capdevila, va agrair en nom de la família la voluntat de les institucions implicades per fer realitat una beca “que honora la tasca intel·lectual del Quim”. “És una satisfacció que el nom del Quim tingui aquesta representació pública en l’àmbit de la recerca”, va afegir. Finalment, Jaume Espinagosa, director dels museus de Tàrrega, va apuntar que la creació de la beca “homenatja un dels investigadors més brillants fomentant els treballs de recerca al territori, els quals no quedaran en un calaix sinó que veuran la llum cada any en el marc de la revista URTX”.
Perfil de Joaquim Capdevila i Capdevila
Especialista en sociologia històrica i semiòtica, Joaquim Capdevila i Capdevila esdevingué un prolífic investigador sobre la història de Maldà (el seu poble natal), Tàrrega i l’Urgell. La tasca de recerca que caracteritzà el seu treball, precisament, és el motor de la nova beca, nascuda per promoure la producció d’estudis sobre les humanitats i les ciències socials. Capdevila obtingué les llicenciatures en Filologia Catalana i en Psicologia i el Doctorat en Lingüística. Abocà tot aquest bagatge intel·lectual en nombrosos estudis historiogràfics, que enfocà de forma original fugint dels academicismes tradicionals.
La seva trajectòria es fonamenta en la tasca d’arxiu i l’erudició investigadora sota el fil conductor de la identitat comunitària territorial. Publicà articles a revistes com Els Marges, Historia Social, Revue de Philologie o URTX entre altres. També va ser autor i editor de llibres sobre la història contemporània de Maldà, Tàrrega i la Catalunya occidental. En l’àmbit de l’ensenyament, exercí de professor de Lingüística, Semiòtica i Teoria de la Comunicació a la Universitat de Barcelona i a la Universitat de Lleida. L’estiu del 2017 moria, a l’edat de 50 anys, de manera sobtada. Aquell mateix any se li dedicà un acte d’homenatge a la ciutat de Tàrrega i el 2018 es publicà a URTX el dossier “Joaquim Capdevila i Capdevila in memoriam” amb quatre articles que recordaven i reivindicaven la seva figura tant des d’un punt de vista humà com intel·lectual. Aquest 2021, i com a iniciativa perenne d’homenatge, es convoca l’esmentada beca de recerca i divulgació.
