Ràdio Tàrrega en directe

Economia

Lleida és la demarcació que menys ha patit l'impacte econòmic per la crisi de la covid-19
El PIB va créixer un 6%, més que la mitjana catalana, després de caure un 8% el 2020, menys que el conjunt del país

ACN- Lleida - La Memòria Econòmica de Lleida 2021 indica que és la demarcació catalana que menys ha patit l'impacte econòmic per la crisi de la covid-19. El PIB de Lleida va créixer un 6%, més que la mitjana catalana, després de caure un 8% el 2020, menys que el conjunt de Catalunya. Paral·lelament, les exportacions van créixer un 16,7% l'any passat, assolint un màxim històric. En el sector turístic, les pernoctacions hoteleres s'han recuperat completament els primers cinc mesos de 2022, tant a l'Alt Pirineu i l'Aran com a les comarques de Ponent. Les perspectives per aquest any són però cada vegada més incertes per l'elevada inflació i les pujades de tipus d'interès anunciades pel BCE.

Com a resultat d'aquesta evolució positiva de l'economia, el nombre d'empreses a Lleida s'ha recuperat parcialment i se situa en 16.072 al maig de 2022, un 2,9% menys que la xifra que hi havia a maig de 2019.

Recuperació de l'ocupació
Els ERTO han permès que la intensa caiguda del PIB de 2020 no s'hagi traslladat amb la mateixa intensitat en l'ocupació, i que la recuperació del mercat laboral hagi estat molt ràpida el 2021. De fet, el 2021 les afiliacions han crescut un 4,7% a Lleida, superant el creixement registrat pel conjunt de Catalunya (4,2%), fet que indica la major intensitat de la recuperació viscuda a la demarcació. Des de gener de 2021, el nombre d'afiliacions a Lleida supera els nivells precrisi de 2019.
Durant els primers sis mesos de 2022 ha continuat la intensa recuperació del mercat laboral lleidatà. Al juny, s'han assolit 201.331 afiliacions a la seguretat social, un 0,8% més que el mateix mes de 2019.

Internacionalització empresarial
El 2021 les exportacions de Lleida van augmentar un 16,7% respecte del 2020, un percentatge inferior al 21,5% registrat pel conjunt de les exportacions catalanes. Però cal tenir en compte que el 2020 les exportacions de Lleida van créixer un 0,8%, mentre que les catalanes van retrocedir un 10,3%. Les exportacions de fruita, hortalisses i llegums, que representen el 23% del total, han augmentat un 13,5%, mentre que les de carn s'han reduït un 9,5% després del fort repunt de 2020. També augmenten les exportacions d'olis (11,7%), pinsos animals (30%) i altres semimanufactures (61%). Els primers quatre mesos de 2022, ha continuat la tendència expansiva amb un creixement interanual acumulat del 19,5%, superior al 14% registrat pel conjunt de Catalunya. A més, el nombre d'empreses exportadores regulars a Lleida ha augmentat el 2021 fins a un màxim històric de 972, un 3,3% més que l'any anterior.

Recuperació del turisme
La demarcació va tenir l'any passat 216.700 turistes allotjats en hotels, el 67% dels quals que hi va haver el 2019. Aquest percentatge de recuperació és similar al d'altres marques turístiques com Pirineus (66%) o Val d'Aran (62%), però és superior a la de Barcelona i la costa de Barcelona, on els percentatges de recuperació estaven al voltant del 40% el 2021.
En els primers cinc mesos d'enguany, el nombre de pernoctacions hoteleres a la Val d'Aran ja és un 6% superior a les del mateix període de 2019, als Pirineus és un 11% més i a Ponent un 2% superior. Per tant, es pot afirmar que el turisme a Lleida ha recuperat els valors pre crisis de forma generalitzada.

Perspectives incertes per al 2022
Les perspectives econòmiques per al 2022 són incertes per l'elevada inflació i les pujades de tipus d'interès que ha anunciat el BCE. La resolució de la crisi dependrà de factors externs, fonamentalment de la guerra d'Ucraïna, però també de factors interns, com ara la capacitat per evitar que la inflació es torni estructural i l'actuació dels poders públics per alleugerir els costos de la crisi.
Malgrat això, s'espera que l'economia lleidatana creixi el 2022-2023, impulsada pel fort dinamisme del mercat laboral i la major execució dels fons Next Generation EU, fet que propiciarà un efecte arrossegament sobre la inversió privada.

Els fons Next Generation són el major paquet fiscal de la història a Europa i significaran un desemborsament de recursos de 140.000 MEUR, equivalent a l'11% del PIB espanyol. La Cambra apunta però que perquè aquest instrument tingui un veritable efecte transformador sobre el teixit productiu, cal una distribució territorial justa, una selecció de projectes competitiva, major col·laboració público-privada i una gestió més àgil i coordinada entre administracions.

 
Facebook Twitter LinkedIn WhatsApp


L'ÚLTIM INFORMATIU

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i raons tècniques, per a millorar la teva experiència de navegació, per a emmagatzemar les teves preferències i, opcionalment, per a mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Hem inclòs algunes opcions de configuració que et permeten dir-nos exactament les cookies que prefereixes i les que no. Prem ACCEPTAR per a consentir totes les cookies. Prem CONFIGURACIÓ per a decidir les opcions que prefereixes. Per a obtenir més informació sobre les nostres cookies accedeix a la nostra Política de cookies aquí: Més informació
Acceptar Rebutjar Gestionar Galetes