El Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig ple fins a la bandera per escoltar ‘Les Kol·lontai'
El claustre del Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig va acollir ahir més de 120 persones que van poder gaudir d’una hora i mitja de concert amb Les Kol•lontai, el quartet femení format per Meritxell Gené, Montse Castellà, Sílvia Comes i Ivette Nadal (que ahir no va poder ser a l’actuació), que presentaven a Bellpuig el seu disc ‘Cançons Violeta’ en el qual posen música a poemes, paraules i reflexions fetes per dones.
L’espectacle va ser un recull de les veus de diferents dones que han contribuït, des del seu àmbit, a la lluita pels drets de la dona. Sota el títol ‘Cançons Violeta, cançons feministes per a la llibertat i la igualtat’, Les Kol•lontai musiquen poemes, paraules i reflexions fetes per dones com Montserrat Roig, Maria Mercè Marçal, Marina Garcés i Montserrat Abelló entre d’altres, en un espectacle que reflexiona, des de la música, sobre la condició de ser dona amb un missatge reivindicatiu, reflexiu i carregat d'esperança. El nom del grup es deu a la feminista i política comunista soviètica Aleksandra Kol•lontai, i reivindica, d’aquesta manera, el feminisme com a llavor de llibertat i d’igualtat.
El concert s’emmarca en el programa ‘Viu el patrimoni. Música als Monuments’ de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, que organitza actuacions musicals als monuments durant l’estiu per promoure la seva descoberta. Des de l’organització, Josep Maria Montaner, valora “molt positivament el concert, que va omplir l’aforament, complint així amb l’objectiu del programa, posar en valor el patrimoni a partir de propostes musicals de qualitat”.

Sobre el convent de Sant Bartomeu de Bellpuig 
El convent de Sant Bartomeu de Bellpuig és producte d'un món en transformació: testimoni del pas del gòtic al Renaixement, va ser encarregat el 1507 per Ramon Folc de Cardona i Anglesola, senyor de Bellpuig, que exercia el càrrec de virrei a Nàpols i Sicília. 
El propòsit era construir un marc on ubicar el seu mausoleu, influït pels costums de la noblesa napolitana per a la qual un mausoleu de marbre i capella pròpia era un senyal més de poder i magnificència. A la vegada, la donació als franciscans garantia la intercessió de la comunitat per a la salvació de la seva ànima. L'arquitectura del convent mostra el contrast entre l'austeritat franciscana i l'esplendor amb la qual el va voler dotar la família dels Cardona Anglesola, present sobretot en la decoració del claustre de la cisterna. 
A mesura que l'execució del projecte es perllongava en el temps, l'estructura gòtica del conjunt va deixar pas a elements renaixentistes com l'encoixinat de la façana de llevant, el segon pis del claustre o el mirador del duc. La sala capitular, l'armari de calzes, d'estil gòtic florit i el rentamans del refetor són bones mostres de la superposició estilística del conjunt. 
La peça més monumental era el mateix mausoleu del fundador, ubicat a l'església conventual, una obra plenament renaixentista, que, anys després es va traslladar a l'església parroquial, on es pot visitar actualment, mentre que el convent va quedar sotmès a les diferents remodelacions que requeria els diversos usos que es van donar a l'edifici. 


 
ESCOLTA L'INFORMATIU

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i raons tècniques, per a millorar la teva experiència de navegació, per a emmagatzemar les teves preferències i, opcionalment, per a mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Hem inclòs algunes opcions de configuració que et permeten dir-nos exactament les cookies que prefereixes i les que no. Prem ACCEPTAR per a consentir totes les cookies. Prem CONFIGURACIÓ per a decidir les opcions que prefereixes. Per a obtenir més informació sobre les nostres cookies accedeix a la nostra Política de cookies aquí: Més informació
Configuració