Actualitat
El primer trimestre de 2025 la pagesia ha declarat danys en 2.067 fiques de cultius, sobretot de cereals
ACN - El Departament d'Agricultura ha activat aquest dilluns el nou Pla de Control Poblacional (PCP) per fer front a la sobrepoblació de conills a les comarques de Ponent. El nou document substitueix l'anterior declaració d'emergència cinegètica, que va finalitzar l'abril passat, i permet actuar de manera més quirúrgica. També s'acompanya d'1,5 MEUR en ajuts. Tot plegat, amb l'objectiu de reduir la densitat mitjana de població de conill fins als 10 exemplars per cada 100 hectàrees. Per exemple, a l'hivern la mitjana se situava entre els 30 conills/100 ha a la Segarra i els 581/100 ha a les Garrigues. D'altra banda, en el primer trimestre del 2025 s'han registrat danys en 2.067 finques, de les quals 1.295 corresponen a camps de cereals.
El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha presentat el nou pla a Lleida en una jornada en què hi ha assistit representants de diferents municipis i consells comarcals, d'organitzacions agràries, caçadors, d'Agents Rurals i altres actors involucrats en la gestió de la fauna cinegètica. La presentació ha anat a càrrec de Cristina Massot, secretària general del Departament; Jaume Minguell, director general de Boscos i Gestió del Medi, i Jaume Feixa, director dels Serveis Territorials d'Agricultura a Lleida.
El nou pla defineix les zones de Ponent més afectades pels danys. A les zones amb menys presència de conills s'estableix una zona de seguiment o una zona de vigilància, a les que se n'han detectat més hi ha una zona d'alerta i, en el cas més extrem, una zona d'actuació urgent.
En aquests moments, la zona més afectada, segons el Departament, és la que afecta el sud del Pla d'Urgell i el nord de les Garrigues. Aquest mapa, però, anirà variant segons les declaracions de danys en cultius que vagin fent els agricultors. En aquest darrer trimestre, s'han declarat danys en 2.067 parcel·les . D'aquestes, 1.295 corresponent a cultius de cereals, 203 a finques de fruita dolça, 172 a oliverar i 105 a fruits de closca.
Els diferents àmbits d'actuació del nou pla permetran, així, actuar amb més precisió. "Ens permet tenir un objectiu per a cada zona diferenciada i ampliar les actuacions permeses, agilitzar procediments i, per tant, tenir una major alineació i seguiment dels resultats obtinguts amb tots els actors", ha indicat el director general de Boscos i Gestió del Medi, Jaume Minguell.
En concret, el pla de control afecta 147 municipis de Ponent i estarà vigent fins al 31 de desembre del 2029. "Tenim clar que no és una situació puntual, sinó una problemàtica que afecta el país i que cal afrontar a mitjà termini", ha afegit Minguell.
1,5 MEUR en ajuts a agricultors i caçadors
El pla s'acompanya d'una nova ordre d'ajuts dotada amb 1,5 milions d'euros per a l'any 2025, estructurada en tres línies principals. D'una banda, preveu subvencions de fins al 80% per a la instal·lació de tanques perimetrals i protectors en conreus permanents, fins a un màxim de 20.000 euros per beneficiari.
D'una altra, es donen ajuts a les àrees privades de caça per a la compra de visors nocturns i munició no contaminant, amb un màxim de 2.000 euros per a visors i 1.000 euros per a munició, segons el tipus d'inversió.
Finalment, els ajuts ofereixen suport econòmic per a serveis professionals de captura, adreçat a cooperatives, organitzacions de productors i empreses que duguin a terme accions de captura, sacrifici i retirada, amb ajuts de fins al 80% i un màxim de 50.000 euros.
La pagesia demana més esforços a l'administració
Els agricultors han valorat positivament el nou pla, tot i que el veuen insuficient i recorden que les actuacions que el Govern ha fet fins ara no han donat els fruits desitjats. El coordinador d'Unió de Pagesos al Segrià, Néstor Serra, ha valorat les "bones intencions", però diu que el pla té "moltes mancances" i "arriba tard", ja que molts agricultors ja han instal·lat mesures protectores pel seu compte, unes actuacions que no entren als nous ajuts que s'apliquen des d'aquest 2 de juny.
Per la seva banda, el president d'Asaja Lleida, Pere Roqué, ha remarcat la necessitat d'utilitzar fosfur d'alumini a infraestructures de comunicacions, com ara al costat de vies com l'A-2 o als ponts per on passa l'AVE. "Hi ha un problema a la via pública que afecta també els conreus", ha expressat Roqué, que ha alertat que si no s'actua ràpidament, "cauran ponts i infraestructures".
Xavier Figuerola, pagès de Nalec, ha lamentat la gran quantitat de diners que els pagesos porten gastats de les seves butxaques per mirar de fer front a una sobrepoblació de conills que afecta tot el territori, no només la pagesia. "És com si la gent que utilitza Rodalies, un cop acabada la seva jornada laboral hagués d'anar a posar les vies", ha comparat.
El president de la territorial de Lleida de la Federació Catalana de Caça, Antonio Vilarrubla, ha remarcat els esforços que fan per "baixar la població de conills perquè els pagesos tinguin els menors problemes i per poder arribar a un equilibri que costa molt". Ha afegit que les dades mostren que entre el 80% i el 90% dels conills caçats a Ponent els maten caçadors.
De fet, entre gener i març de 2025 es van caçar prop de 130.000 conills. D'aquests, 112.855 van ser capturats a les àrees privades de caça, mentre que el personal de les reserves de caça, Forestal Catalana i el Cos d'Agents Rurals en van capturar 26.694.
ACN - El Departament d'Agricultura ha activat aquest dilluns el nou Pla de Control Poblacional (PCP) per fer front a la sobrepoblació de conills a les comarques de Ponent. El nou document substitueix l'anterior declaració d'emergència cinegètica, que va finalitzar l'abril passat, i permet actuar de manera més quirúrgica. També s'acompanya d'1,5 MEUR en ajuts. Tot plegat, amb l'objectiu de reduir la densitat mitjana de població de conill fins als 10 exemplars per cada 100 hectàrees. Per exemple, a l'hivern la mitjana se situava entre els 30 conills/100 ha a la Segarra i els 581/100 ha a les Garrigues. D'altra banda, en el primer trimestre del 2025 s'han registrat danys en 2.067 finques, de les quals 1.295 corresponen a camps de cereals.
El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha presentat el nou pla a Lleida en una jornada en què hi ha assistit representants de diferents municipis i consells comarcals, d'organitzacions agràries, caçadors, d'Agents Rurals i altres actors involucrats en la gestió de la fauna cinegètica. La presentació ha anat a càrrec de Cristina Massot, secretària general del Departament; Jaume Minguell, director general de Boscos i Gestió del Medi, i Jaume Feixa, director dels Serveis Territorials d'Agricultura a Lleida.
El nou pla defineix les zones de Ponent més afectades pels danys. A les zones amb menys presència de conills s'estableix una zona de seguiment o una zona de vigilància, a les que se n'han detectat més hi ha una zona d'alerta i, en el cas més extrem, una zona d'actuació urgent.
En aquests moments, la zona més afectada, segons el Departament, és la que afecta el sud del Pla d'Urgell i el nord de les Garrigues. Aquest mapa, però, anirà variant segons les declaracions de danys en cultius que vagin fent els agricultors. En aquest darrer trimestre, s'han declarat danys en 2.067 parcel·les . D'aquestes, 1.295 corresponent a cultius de cereals, 203 a finques de fruita dolça, 172 a oliverar i 105 a fruits de closca.
Els diferents àmbits d'actuació del nou pla permetran, així, actuar amb més precisió. "Ens permet tenir un objectiu per a cada zona diferenciada i ampliar les actuacions permeses, agilitzar procediments i, per tant, tenir una major alineació i seguiment dels resultats obtinguts amb tots els actors", ha indicat el director general de Boscos i Gestió del Medi, Jaume Minguell.
En concret, el pla de control afecta 147 municipis de Ponent i estarà vigent fins al 31 de desembre del 2029. "Tenim clar que no és una situació puntual, sinó una problemàtica que afecta el país i que cal afrontar a mitjà termini", ha afegit Minguell.
1,5 MEUR en ajuts a agricultors i caçadors
El pla s'acompanya d'una nova ordre d'ajuts dotada amb 1,5 milions d'euros per a l'any 2025, estructurada en tres línies principals. D'una banda, preveu subvencions de fins al 80% per a la instal·lació de tanques perimetrals i protectors en conreus permanents, fins a un màxim de 20.000 euros per beneficiari.
D'una altra, es donen ajuts a les àrees privades de caça per a la compra de visors nocturns i munició no contaminant, amb un màxim de 2.000 euros per a visors i 1.000 euros per a munició, segons el tipus d'inversió.
Finalment, els ajuts ofereixen suport econòmic per a serveis professionals de captura, adreçat a cooperatives, organitzacions de productors i empreses que duguin a terme accions de captura, sacrifici i retirada, amb ajuts de fins al 80% i un màxim de 50.000 euros.
La pagesia demana més esforços a l'administració
Els agricultors han valorat positivament el nou pla, tot i que el veuen insuficient i recorden que les actuacions que el Govern ha fet fins ara no han donat els fruits desitjats. El coordinador d'Unió de Pagesos al Segrià, Néstor Serra, ha valorat les "bones intencions", però diu que el pla té "moltes mancances" i "arriba tard", ja que molts agricultors ja han instal·lat mesures protectores pel seu compte, unes actuacions que no entren als nous ajuts que s'apliquen des d'aquest 2 de juny.
Per la seva banda, el president d'Asaja Lleida, Pere Roqué, ha remarcat la necessitat d'utilitzar fosfur d'alumini a infraestructures de comunicacions, com ara al costat de vies com l'A-2 o als ponts per on passa l'AVE. "Hi ha un problema a la via pública que afecta també els conreus", ha expressat Roqué, que ha alertat que si no s'actua ràpidament, "cauran ponts i infraestructures".
Xavier Figuerola, pagès de Nalec, ha lamentat la gran quantitat de diners que els pagesos porten gastats de les seves butxaques per mirar de fer front a una sobrepoblació de conills que afecta tot el territori, no només la pagesia. "És com si la gent que utilitza Rodalies, un cop acabada la seva jornada laboral hagués d'anar a posar les vies", ha comparat.
El president de la territorial de Lleida de la Federació Catalana de Caça, Antonio Vilarrubla, ha remarcat els esforços que fan per "baixar la població de conills perquè els pagesos tinguin els menors problemes i per poder arribar a un equilibri que costa molt". Ha afegit que les dades mostren que entre el 80% i el 90% dels conills caçats a Ponent els maten caçadors.
De fet, entre gener i març de 2025 es van caçar prop de 130.000 conills. D'aquests, 112.855 van ser capturats a les àrees privades de caça, mentre que el personal de les reserves de caça, Forestal Catalana i el Cos d'Agents Rurals en van capturar 26.694.
