Actualitat
El secretari d'Agenda Rural del Departament d'Acció Climàtica, Oriol Anson, la directora general d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas, i la directora dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Dolors Vila, han presidit aquest dimecres una nova reunió de la Taula de cogestió del conill a la plana de Lleida. A més d'Acció Climàtica, també hi ha participat el Departament d'Interior i el Cos d'Agents Rurals, així com les organitzacions agràries, la Federació Catalana de Caça, la plataforma 'Pagesos o conills', i Rafa Villafuerte i Miguel Delibes, científics del CSIC i experts en la matèria.
La trobada ha servit per fer balanç de la declaració d'emergència cinegètica per sobrepoblació de conills que el Govern va implementar entre el 30 de març i el 30 de setembre del 2023 i per presentar noves mesures que ajudin a reforçar i millorar les actuacions fetes fins ara.
Pel que fa al balanç de les mesures dutes a terme el 2023, el Govern ha admès que, malgrat es van capturar 437.585 conills, no s'ha arribat a l'objectiu de reduir la densitat d'aquests rosegadors a menys de 50 exemplars per quilòmetre quadrat. Per exemple, la densitat mitjana actual al Segrià és de 80 conills per quilòmetre quadrat, i a les Garrigues està per sobre dels 120, ha explicat Sanitjas.
Tot i això, Anson ha defensat la feina feta fins ara. "Potser no hem millorat tot el que havíem de millorar, però si que no hem empitjorat tot el que podíem haver empitjorat si no haguéssim fet res. Per tant, les mesures han funcionat i hem de continuar treballant per mirar de normalitzar la situació", ha valorat.
Per tot plegat, el Departament d'Acció Climàtica ha acordat a la trobada declarar de nou l'emergència cinegètica a la plana de Lleida per mirar de rebaixar la densitat de conills. Sanitjas ha explicat que la mesura es vol aplicar a partir del mes de març i que s'allargui més enllà del final de l'estiu, que és quan comença la temporada de caça.
El Govern també preveu, entre altres mesures, continuar amb el xipatge gratuït de fures i amb les batudes nocturnes amb agents del Cos d'Agents Rurals. Sanitjas ha explicat que s'han adequat dos vehicles més per portar a terme aquests recorreguts de nit, a més de destacar que durant l'any passat es va posar el xip de manera gratuïta a 500 fures de caçadors.
D'altra banda, la directora general d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi ha descartat l'ús de fosfur d'alumini per matar conills com han demanat repetidament agricultors. El marc legal prohibeix utilitzar aquest biocida en terrenys agrícoles i només ho contempla per garantir l'estabilitat d'infraestructures. Així mateix, Sanitjas ha explicat que aquest mètode "no és tan efectiu" com ho són les batudes nocturnes o la caça amb fura.
"Estem igual que l'any passat"
Tot i els més de 430.000 conills caçats el 2023, el sector denuncia que els danys d'aquests animals continuen. "Estem igual que l'any passat, al cereal continuen rosegant, als conreus extensius i a tots els arbres que no estan protegits o que es queden sense protectors, també els roseguen". "És una despesa econòmica, psicològica i moral, et quedes desmoralitzat", ha afegit Boleda que també ha destacat la gran quantitat d'hores que els agricultors han de dedicar a protegir els cultius o a arreglar els danys provocats per la fauna.
Des de la plataforma s'han mostrat a favor de donar continuïtat a l'emergència cinegètica tot i que consideren que calen altres actuacions més efectives.
La trobada ha servit per fer balanç de la declaració d'emergència cinegètica per sobrepoblació de conills que el Govern va implementar entre el 30 de març i el 30 de setembre del 2023 i per presentar noves mesures que ajudin a reforçar i millorar les actuacions fetes fins ara.
Pel que fa al balanç de les mesures dutes a terme el 2023, el Govern ha admès que, malgrat es van capturar 437.585 conills, no s'ha arribat a l'objectiu de reduir la densitat d'aquests rosegadors a menys de 50 exemplars per quilòmetre quadrat. Per exemple, la densitat mitjana actual al Segrià és de 80 conills per quilòmetre quadrat, i a les Garrigues està per sobre dels 120, ha explicat Sanitjas.
Tot i això, Anson ha defensat la feina feta fins ara. "Potser no hem millorat tot el que havíem de millorar, però si que no hem empitjorat tot el que podíem haver empitjorat si no haguéssim fet res. Per tant, les mesures han funcionat i hem de continuar treballant per mirar de normalitzar la situació", ha valorat.
Per tot plegat, el Departament d'Acció Climàtica ha acordat a la trobada declarar de nou l'emergència cinegètica a la plana de Lleida per mirar de rebaixar la densitat de conills. Sanitjas ha explicat que la mesura es vol aplicar a partir del mes de març i que s'allargui més enllà del final de l'estiu, que és quan comença la temporada de caça.
El Govern també preveu, entre altres mesures, continuar amb el xipatge gratuït de fures i amb les batudes nocturnes amb agents del Cos d'Agents Rurals. Sanitjas ha explicat que s'han adequat dos vehicles més per portar a terme aquests recorreguts de nit, a més de destacar que durant l'any passat es va posar el xip de manera gratuïta a 500 fures de caçadors.
D'altra banda, la directora general d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi ha descartat l'ús de fosfur d'alumini per matar conills com han demanat repetidament agricultors. El marc legal prohibeix utilitzar aquest biocida en terrenys agrícoles i només ho contempla per garantir l'estabilitat d'infraestructures. Així mateix, Sanitjas ha explicat que aquest mètode "no és tan efectiu" com ho són les batudes nocturnes o la caça amb fura.
"Estem igual que l'any passat"
Tot i els més de 430.000 conills caçats el 2023, el sector denuncia que els danys d'aquests animals continuen. "Estem igual que l'any passat, al cereal continuen rosegant, als conreus extensius i a tots els arbres que no estan protegits o que es queden sense protectors, també els roseguen". "És una despesa econòmica, psicològica i moral, et quedes desmoralitzat", ha afegit Boleda que també ha destacat la gran quantitat d'hores que els agricultors han de dedicar a protegir els cultius o a arreglar els danys provocats per la fauna.
Des de la plataforma s'han mostrat a favor de donar continuïtat a l'emergència cinegètica tot i que consideren que calen altres actuacions més efectives.
