ESCOLTA L'ENTREVISTA
El pintor targarí Josep Minguell posa a la venda una sèrie numerada de serigrafies per ajudar a finançar l’última fase del projecte de pintures al fresc de l’Església de Santa Maria de l’Alba que va començar el 2006.
Es tracta d’una sèrie de serigrafies estampades amb pantalles de seda, una técnica originària del Japó, que posterioment ha pintat a mà. És una edició limitada de només 57 exemplars, numerats i signats per Josep Minguell que tenen unes mides de 50/70 cm. El preu és de 100 i es poden veure i demanar informació al Museu Tàrrega Urgell, on en aquests moments hi ha una exposició amb els esbossos, dibuixos a gran escala i les maquetes tridimensionals preparatòries usades per Minguell per a gestar el projecte. Titulada L’hora de l’alba, la mostra es podrà visitar al Museu Tàrrega Urgell fins al 30 de gener.
Recordem que un cop finalitzades dels pintures al fresc de l’Església de Santa Maria de l’Alba, sumarà 1.014 m2, convertint-se en el conjunt mural més gran pintat per l’artista català i en un dels més grans exemples contemporanis de pintura mural al fresc del món.
A dia d’avui, les pintures murals de Santa Maria de l’Alba de Josep Minguell formen un conjunt inacabat. L’artista ha pintat uns 800 m2 i resten els 214 m2 del presbiteri (l’espai que envolta l’altar major). En concret, la intervenció a punt de realitzar-se és sobre les parets del presbiteri, que van ser pintades de color blau fosc saturat en una reconstrucció acabada l’any 1970 (el presbiteri original es va cremar accidentalment a mitjans del segle XIX i la reconstrucció va ser destruïda durant la Guerra Civil Espanyola).
Santa Maria de l’Alba és un temple d’estil barroc classicista obra de fra Josep de la Concepció, l’arquitecte barroc més reconegut de Catalunya, autor de la remodelació del Palau del Virrei de Barcelona, el projecte de la façana de la catedral de Girona o de capelles per les catedrals de Tarragona i Barcelona. L’església de Tàrrega és, a més, un temple singular del camí de Sant Jaume i de la ruta Ignasiana.
La pintura al fresc
La pintura mural al fresc és una tècnica de pintura mil·lenària utilitzada històricament en les grans decoracions arquitectòniques. El conjunt de pintures realitzades per Miquel Àngel a la Capella Sixtina (El Vaticà) és, probablement, l’exemple més significatiu de pintura al fresc. Minguell, qui és fill i net de pintors al fresc, és un dels pocs artistes contemporanis que practica aquesta tècnica, sent la seva especialitat.
“Més que una tècnica, és una concepció de la pintura. Consisteix a fer l’últim arrebossat dels murs dels edificis i pintar-lo amb pigments minerals mentre aquest és encara fresc. Per això la pintura al fresc és físicament i espiritualment pròxima a l’arquitectura, ja que és l’última pell dels edificis”, assenyala l’expert. La pintura al fresc es fonamenta en l’ús de la calç: “La pedra calcària es transforma, a través del foc i de l’aigua, en hidròxid de calci que s’aplica en els murs i, mentre és fresc, l’artista pinta amb pigments que quedaran fixats al mur gràcies a l’última reacció química en què la superfície del mur esdevé mineral en estar en contacte amb l’aire”, explica Minguell. El resultat és una pintura de colors pigment minerals, mat i de gran intensitat cromàtica.
L’autor
Josep Minguell Cardenyes (Tàrrega, 1959) és doctor en belles arts i pintor muralista especialitzat en la pintura al fresc, especialment grans conjunts arquitectònics. Al llarg de la seva trajectòria ha combinat la pràctica artística amb la recerca.
Ha pintat un total de 46 conjunts arquitectònics. Destaquen Santa Maria de l’Alba de Tàrrega, el Palau de la Diputació de Lleida, la facultat de medicina de la Universitat de Lleida, l’església de l’Espluga Calba, el Carme de Sant Joan Despí, Sant Joan de Reus i la Mare de Déu del port de Barcelona.
En l’àmbit acadèmic ha col·laborat amb diverses universitats: la Hawaii Manoa University, l’Accademia di belle arti di Firenze, l’Accademia di belle arti di Carrara, la Universitat de Barcelona, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Lleida, la Universitat Politècnica de València i la Waseda University deTokio.
És autor de diversos articles i del llibre Pintura mural al fresco, estrategias de los pintores (Publicacions de la Universitat de Lleida, 2014) i Crònica d’un pintor de frescos. Tàrrega-Florència (Publicacions de la Universitat de Lleida, 2019).
