Cultura
"Un cel blues" és el nom del tercer disc d'Edu Escaño i els Homínids Dispersos
El 2025 arriba amb una nova proposta del guitarrista i compositor targarí Edu Escaño. El seu tercer disc, titulat "Un cel blues", fusiona rock, funk i psicodèlia, sense oblidar les arrels bluseres que han definit sempre la seva música. Aquest treball suposa una evolució en el so de l'artista, més introspectiu i madur, amb un repertori de cançons que exploren temes personals i existencials, allunyats de la ironia i la crítica social presents en els seus àlbums anteriors. Un cel blues es presentarà el proper 13 de maig en el marc de la Festa Major de Tàrrega.
Gravat entre La Granja estudi de gravació i El Zulo d’Almacelles (Txabi Àbrego), el disc compta amb la col·laboració dels Homínids Dispersos: Josep Ma. Virgili al baix i Sisco Ayala a la bateria. Aquests músics, juntament amb la col·laboració de Jordi "El Nen del So", han donat forma a un àlbum ple de mitjos temps, riffs de guitarra i moments de pura màgia sonora.
El disc està dins el segell discogràfic Casa de la Música Records
Les lletres de les cançons conviden a un viatge més interior, reflexionant sobre la velocitat amb què vivim, la recerca de l’alegria i la meditació sobre el temps que ens és propi. El tema "Esquitxa" esdevé una de les peces centrals del disc, amb un videoclip gravat en blanc i negre a la nau 18 de Cal Trepat, gràcies a Cases Música LLeida, Staffart, AMM, La Granja estudi de gravació, Jordi “ El Nen del so” i Gerard Orobitg acompanyament artístic, que plasma visualment la sensació de desbordament i la necessitat de desconnectar del ritme frenètic de la vida moderna.
Altres temes com "Un cel blues", "La teva alegria" i "Immortal" exploren tant la vulnerabilitat humana com la capacitat de resiliència davant l’adversitat, mitjançant lletres poètiques i melodies que ressonen entre les pistes de guitarra. "Un cel blues" es presenta com una obra madura i profunda que reafirma el compromís d’Edu Escaño amb la música que sempre l’ha emocionat, tot aportant una nova visió al seu univers sonor. La seva guitarra segueix sent el fil conductor d’un disc que convida a perdre’s en els seus sons mentre es contempla el cel, com un blues interminable.
El 2025 arriba amb una nova proposta del guitarrista i compositor targarí Edu Escaño. El seu tercer disc, titulat "Un cel blues", fusiona rock, funk i psicodèlia, sense oblidar les arrels bluseres que han definit sempre la seva música. Aquest treball suposa una evolució en el so de l'artista, més introspectiu i madur, amb un repertori de cançons que exploren temes personals i existencials, allunyats de la ironia i la crítica social presents en els seus àlbums anteriors. Un cel blues es presentarà el proper 13 de maig en el marc de la Festa Major de Tàrrega.
Gravat entre La Granja estudi de gravació i El Zulo d’Almacelles (Txabi Àbrego), el disc compta amb la col·laboració dels Homínids Dispersos: Josep Ma. Virgili al baix i Sisco Ayala a la bateria. Aquests músics, juntament amb la col·laboració de Jordi "El Nen del So", han donat forma a un àlbum ple de mitjos temps, riffs de guitarra i moments de pura màgia sonora.
El disc està dins el segell discogràfic Casa de la Música Records
Les lletres de les cançons conviden a un viatge més interior, reflexionant sobre la velocitat amb què vivim, la recerca de l’alegria i la meditació sobre el temps que ens és propi. El tema "Esquitxa" esdevé una de les peces centrals del disc, amb un videoclip gravat en blanc i negre a la nau 18 de Cal Trepat, gràcies a Cases Música LLeida, Staffart, AMM, La Granja estudi de gravació, Jordi “ El Nen del so” i Gerard Orobitg acompanyament artístic, que plasma visualment la sensació de desbordament i la necessitat de desconnectar del ritme frenètic de la vida moderna.
Altres temes com "Un cel blues", "La teva alegria" i "Immortal" exploren tant la vulnerabilitat humana com la capacitat de resiliència davant l’adversitat, mitjançant lletres poètiques i melodies que ressonen entre les pistes de guitarra. "Un cel blues" es presenta com una obra madura i profunda que reafirma el compromís d’Edu Escaño amb la música que sempre l’ha emocionat, tot aportant una nova visió al seu univers sonor. La seva guitarra segueix sent el fil conductor d’un disc que convida a perdre’s en els seus sons mentre es contempla el cel, com un blues interminable.
