Actualitat
El cos denuncia una persona a l’Urgell per apropiar-se de 1.793 projectils de la tercera Guerra Carlina
Els Agents Rurals han fet una trentena d'inspeccions relacionades amb l'ús de detectors de metall en el medi natural durant el 2024. Un 32% d'aquests s'han desenvolupat a les comarques de Lleida, un 25% a les de Barcelona, un 18% i un 14% a les de la Catalunya Central i Girona, respectivament, un 7% a Tarragona i un 4% a Terres de l’Ebre. El cos ha alertat sobre la "consolidació" d'aquesta mena de pràctiques i ha recordat que la recerca de restes arqueològiques o paleontològiques està prohibida, llevat que es tracti d'intervencions autoritzades. En aquest context, el mes de setembre de l'any passat els Agents Rurals van denunciar una persona que s'havia apropiat de 1.793 projectils de la tercera Guerra Carlina (1861-1865).
El cos d’Agents Rurals ha recordat que una de les seves competències consisteix a protegir el patrimoni cultural que es troba al medi natural. Amb l’objectiu de prevenir danys en contextos arqueològics o la pèrdua de restes d’interès cultural o històric, els Agents Rurals fan inspeccions relacionades amb detectors de metalls de forma periòdica.
Segons han explicat, aquesta és una eina molt popular entre els arqueofortius, és a dir les persones que es lucren gràcies a troballes d’aquesta mena i sense disposar de l’autorització administrativa pertinent. En aquest sentit, el cos ha avisat que, llevat que es tracti d’una intervenció autoritzada, no es permet la recerca de restes, sigui en un jaciment arqueològic inventariat o en un terreny sense cap protecció, independentment que la titularitat de l’indret sigui privada o pública.
Una trentena d’inspeccions
Durant el 2024 el cos ha realitzat una trentena d’inspeccions d’aquesta mena. El 32% s’ha fet a les comarques de Lleida, el 25% a les de Barcelona, el 18% i el 14% a les de la Catalunya Central i Girona, respectivament, el 7% a Tarragona i el 4% a Terres de l’Ebre.
El 61% de les inspeccions s'han desenvolupat en llocs no inventariats com a jaciments arqueològics, mentre que el 39% restant han tingut lloc en jaciments arqueològics inventariats o en un radi de 150 metres del jaciment.
Les conseqüències de les inspeccions realitzades han estat l’obertura de diligències penals (amb el comís dels aparells i els objectes localitzats), la incoació d’expedients sancionadors administratius o el recordatori de la normativa que afecta l’activitat esmentada, en coordinació amb el Departament de Cultura.
Denunciat per apropiar-se de 1.793 projectils de la tercera Guerra Carlina
El mes de setembre de l’any passat, a la comarca de l’Urgell, els Agents Rurals van denunciar una persona que s’havia apropiat de 1793 projectils de tipus Minié (sumant un total de 60 quilograms), els quals conformaven un dipòsit de munició de la tercera Guerra Carlina (1861-1865).
Per una altra banda, dos jaciments arqueològics emblemàtics van ser objecte de l’activitat arqueofurtiva: La Torre del Moro a Gandesa (Terra Alta) i el Tossal de la Pleta a Belianes (l’Urgell). Ambdós casos van comportar l’obertura de diligències penals.
La llei de patrimoni cultural català estableix que, davant la troballa o localització de restes arqueològiques o paleontològiques, bé en el marc d’una obra, treball agro-forestal o acomplint qualsevol altra activitat al medi natural, cal seguir unes pautes: avisar a l’Administració en un termini màxim de 48 hores i no tocar ni extreure les restes, tant al medi terrestre com al subaquàtic.
El motiu és el risc d’alterar el context arqueològic, provocant la pèrdua d’informació que proporcionen els objectes arqueològics quan es recullen i s’estudien in situ, seguint la metodologia arqueològica realitzada per professionals, especialment quan aquests es poden relacionar entre si i amb les estructures on es troben.
L’any 2011 els Agents Rurals van signar un conveni amb la Direcció General del Patrimoni Cultural per documentar elements inèdits, actualitzar la informació existent a les bases de dades del Servei d’Inventari del Patrimoni Cultural. Des de llavors el cos ha localitzat i documentat més de 4.000 elements que conformen el patrimoni cultural català.
Els Agents Rurals han fet una trentena d'inspeccions relacionades amb l'ús de detectors de metall en el medi natural durant el 2024. Un 32% d'aquests s'han desenvolupat a les comarques de Lleida, un 25% a les de Barcelona, un 18% i un 14% a les de la Catalunya Central i Girona, respectivament, un 7% a Tarragona i un 4% a Terres de l’Ebre. El cos ha alertat sobre la "consolidació" d'aquesta mena de pràctiques i ha recordat que la recerca de restes arqueològiques o paleontològiques està prohibida, llevat que es tracti d'intervencions autoritzades. En aquest context, el mes de setembre de l'any passat els Agents Rurals van denunciar una persona que s'havia apropiat de 1.793 projectils de la tercera Guerra Carlina (1861-1865).
El cos d’Agents Rurals ha recordat que una de les seves competències consisteix a protegir el patrimoni cultural que es troba al medi natural. Amb l’objectiu de prevenir danys en contextos arqueològics o la pèrdua de restes d’interès cultural o històric, els Agents Rurals fan inspeccions relacionades amb detectors de metalls de forma periòdica.
Segons han explicat, aquesta és una eina molt popular entre els arqueofortius, és a dir les persones que es lucren gràcies a troballes d’aquesta mena i sense disposar de l’autorització administrativa pertinent. En aquest sentit, el cos ha avisat que, llevat que es tracti d’una intervenció autoritzada, no es permet la recerca de restes, sigui en un jaciment arqueològic inventariat o en un terreny sense cap protecció, independentment que la titularitat de l’indret sigui privada o pública.
Una trentena d’inspeccions
Durant el 2024 el cos ha realitzat una trentena d’inspeccions d’aquesta mena. El 32% s’ha fet a les comarques de Lleida, el 25% a les de Barcelona, el 18% i el 14% a les de la Catalunya Central i Girona, respectivament, el 7% a Tarragona i el 4% a Terres de l’Ebre.
El 61% de les inspeccions s'han desenvolupat en llocs no inventariats com a jaciments arqueològics, mentre que el 39% restant han tingut lloc en jaciments arqueològics inventariats o en un radi de 150 metres del jaciment.
Les conseqüències de les inspeccions realitzades han estat l’obertura de diligències penals (amb el comís dels aparells i els objectes localitzats), la incoació d’expedients sancionadors administratius o el recordatori de la normativa que afecta l’activitat esmentada, en coordinació amb el Departament de Cultura.
Denunciat per apropiar-se de 1.793 projectils de la tercera Guerra Carlina
El mes de setembre de l’any passat, a la comarca de l’Urgell, els Agents Rurals van denunciar una persona que s’havia apropiat de 1793 projectils de tipus Minié (sumant un total de 60 quilograms), els quals conformaven un dipòsit de munició de la tercera Guerra Carlina (1861-1865).
Per una altra banda, dos jaciments arqueològics emblemàtics van ser objecte de l’activitat arqueofurtiva: La Torre del Moro a Gandesa (Terra Alta) i el Tossal de la Pleta a Belianes (l’Urgell). Ambdós casos van comportar l’obertura de diligències penals.
La llei de patrimoni cultural català estableix que, davant la troballa o localització de restes arqueològiques o paleontològiques, bé en el marc d’una obra, treball agro-forestal o acomplint qualsevol altra activitat al medi natural, cal seguir unes pautes: avisar a l’Administració en un termini màxim de 48 hores i no tocar ni extreure les restes, tant al medi terrestre com al subaquàtic.
El motiu és el risc d’alterar el context arqueològic, provocant la pèrdua d’informació que proporcionen els objectes arqueològics quan es recullen i s’estudien in situ, seguint la metodologia arqueològica realitzada per professionals, especialment quan aquests es poden relacionar entre si i amb les estructures on es troben.
L’any 2011 els Agents Rurals van signar un conveni amb la Direcció General del Patrimoni Cultural per documentar elements inèdits, actualitzar la informació existent a les bases de dades del Servei d’Inventari del Patrimoni Cultural. Des de llavors el cos ha localitzat i documentat més de 4.000 elements que conformen el patrimoni cultural català.
