Actualitat
El president Joan Talarn participa en el Consell de les Alcaldies de la comarca per coordinar les “oportunitats comunes” del món local
Els vint ajuntaments i tres entitats menors descentralitzades de la comarca de l’Urgell han ingressat ja més d’1,5 milions d’euros de la Diputació de Lleida a través del sistema de transferències del Pla de Cooperació Local, un nou mecanisme amb el qual “la Diputació està fent realitat el doble objectiu de millorar el finançament municipal i fer-ho de manera més àgil que fins ara”, segons el president Joan Talarn.
Talarn ha participat avui en el Consell d’Alcaldies de l’Urgell, acompanyat pel president del Consell Comarcal, José Luis Marín; el president del Consell d'Alcaldies i alcalde de Preixana, Jaume Pané; i la vicepresidenta i alcaldessa d'Agramunt, Silvia Fernández; i que ha servit per coordinar “les oportunitats comunes que compartim com a comarca més enllà dels reptes de cada municipi individualment”.
D’aquesta manera, el president de la Diputació ha posat en valor que en l’anterior mandat es va implantar el sistema de plans econòmics sobre bases equitatives, públiques, transparents i objectivables, que va suposar que als municipis de l’Urgell, s’incrementessin en un 30,9% els fons de la Diputació als municipis respecte del mandat 2015-2019.
En aquesta “segona fase de la victòria del municipalisme a Ponent” que representa el sistema de transferències, segons Talarn, la Diputació busca superar “els feixucs tràmits que ens esgoten i ens paralitzen” agrupant anualitats en un únic expedient, com s’ha fet amb els ajuts al propi consell pel transport escolar i menjador no obligatori (que també s’ha incrementat dels 42.170 euros del curs 22-23 als 54.924 euros del curs 23-24), i estudiant l’aplicació del sistema a l’altre gran pla econòmic destinat als ajuntaments, el de despeses corrents i inversions en matèria de Salut.
Joan Talarn ha redoblat davant les alcaldies de l’Urgell “el compromís d’incrementar tot el que puguem les aportacions als municipis i des de tots els fronts possibles, com la promoció turística i les activitats culturals, perquè és als pobles on la gent viu i sabem quin és el grau d’infrafinançament que pateix el món local”.
Els vint ajuntaments i tres entitats menors descentralitzades de la comarca de l’Urgell han ingressat ja més d’1,5 milions d’euros de la Diputació de Lleida a través del sistema de transferències del Pla de Cooperació Local, un nou mecanisme amb el qual “la Diputació està fent realitat el doble objectiu de millorar el finançament municipal i fer-ho de manera més àgil que fins ara”, segons el president Joan Talarn.
Talarn ha participat avui en el Consell d’Alcaldies de l’Urgell, acompanyat pel president del Consell Comarcal, José Luis Marín; el president del Consell d'Alcaldies i alcalde de Preixana, Jaume Pané; i la vicepresidenta i alcaldessa d'Agramunt, Silvia Fernández; i que ha servit per coordinar “les oportunitats comunes que compartim com a comarca més enllà dels reptes de cada municipi individualment”.
D’aquesta manera, el president de la Diputació ha posat en valor que en l’anterior mandat es va implantar el sistema de plans econòmics sobre bases equitatives, públiques, transparents i objectivables, que va suposar que als municipis de l’Urgell, s’incrementessin en un 30,9% els fons de la Diputació als municipis respecte del mandat 2015-2019.
En aquesta “segona fase de la victòria del municipalisme a Ponent” que representa el sistema de transferències, segons Talarn, la Diputació busca superar “els feixucs tràmits que ens esgoten i ens paralitzen” agrupant anualitats en un únic expedient, com s’ha fet amb els ajuts al propi consell pel transport escolar i menjador no obligatori (que també s’ha incrementat dels 42.170 euros del curs 22-23 als 54.924 euros del curs 23-24), i estudiant l’aplicació del sistema a l’altre gran pla econòmic destinat als ajuntaments, el de despeses corrents i inversions en matèria de Salut.
Joan Talarn ha redoblat davant les alcaldies de l’Urgell “el compromís d’incrementar tot el que puguem les aportacions als municipis i des de tots els fronts possibles, com la promoció turística i les activitats culturals, perquè és als pobles on la gent viu i sabem quin és el grau d’infrafinançament que pateix el món local”.
