Creat de la mà d’una trentena d’actors del territori, l’ens abordarà els reptes territorials específics que permetin a les terres de Lleida enfortir el seu desenvolupament lligat al sector agroalimentari i la bioeconomia en un context de sequeres cada vegada més freqüents i acusades
El Govern de la Generalitat ha convocat avui la primera sessió de la comissió territorial vegueria de Lleida de la Taula Nacional de l’Aigua per a identificar els reptes específics del territori amb relació a l’oferta i la demanda de l’aigua en un escenari de sequeres cada vegada més freqüents i pronunciades. La comissió portarà les seves primeres conclusions a la reunió de seguiment de la Taula Nacional de l’Aigua, prevista pel desembre de 2023.
La comissió territorial, que serà coordinada per la delegada del Govern a Lleida, Montse Bergés, aplegarà usuaris i actors dels sectors d’activitat implicats en garantir una gestió eficient dels recursos hídrics (usos agrícoles, ramaders turístics, industrials, abastament en alta i en baixa, etc.). La composició de la comissió, que és oberta i s’hi podran afegir altres integrants, arranca amb representació del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, l’IRTA, la Diputació de Lleida, la Confederació Hidrogràfica de l‘Ebre, l’Ajuntament de Lleida, els sis consells comarcals de la vegueria de Lleida, la Universitat de Lleida, comunitats de regants (Segarra-Garrigues, Canals d’Urgell, Algerri-Balaguer, Pinyana i Aragó-Catalunya), Unió de Pagesos, JARC, Afrucat, FCAC, les cambres de comerç de Lleida i Tàrrega, COELL, PIMEC, la Federació d’Hostaleria, Agrupem, UGT, CC.OO., Ipcena, Canal Viu, la Federació d’Empresaris Productors de Venda de Proximitat de Catalunya, la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i Dones del Món Rural)
Durant la sessió constitutiva de la comissió territorial de Lleida, Montse Bergés, acompanyada pel director dels Serveis Territorial d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Ferran de Noguera, ha compartit diversos estudis elaborats amb la col·laboració, entre altres, de la Generalitat, la Diputació de Lleida, FCAC i consultories especialitzades sobre la millora de la capacitat de resiliència i productivitat en un context d’increment de temperatures per efecte del canvi climàtic.
Alguns d’aquest estudis se centren en la identificació i caracterització de les tendències sectorials i intersectorials de nous models de producció, d’explotació, de consum, de distribució i de negoci agroalimentaris dins del marc de la generació sostenible d’aliments i de la bioeconomia circular susceptibles de ser implantades a les terres de Lleida. Per exemple, posen el focus en la producció i transformació de lleguminoses de gra per obtenir productes amb alt contingut de proteïna vegetal, en l’elaboració de productes a base de mescles de proteïna animal i vegetal en la producció de fruita dolça a través de sistemes altament tecnificats amb cogeneració d’energia i biomaterials, en la producció de blat de moro sostenible per a obtenció de derivats per alimentació humana i animal i aprofitament de la tija per a aïllament tèrmic en la construcció, o en el cultiu de brassicàcies de tardor (coliflor, bròquil, romanesco).
A la comissió, també s’han entregat detalls de les línies de recerca en què treballa l’IRTA, entre les que destaquen la de la recuperació de cultius de cereals orfes com l’ordi pelat o el fajol, per afavorir la biodiversitat, contribuir a fixar nitrogen al sòl i fer un ús més eficient de l’aigua; la de la cerca de noves varietats, amb portaempelts adaptats a la sequera i eficients en l’ús de l’aigua; la de les noves estratègies de reg deficitari en els arbres fruiters per conèixer en quins moments pot reduir-se l’aportació d’aigua als cultius o quant de temps pot deixar-se ‘patir’ un arbre; i la dels avenços en agronomia i noves tècniques digitals en el seguiment de la sequera, especialment pel que fa a la utilització de teledetecció (per monitorar l’estat dels cultius), intel·ligència artificial (per identificar cultius sobre sèries de teledeteccions) i bessons digitals (eines digitals que recullen un gran nombre de dades i executen simulacions com a contrapartida digital en temps real d'un objecte o procés físic per predir el seu funcionament).
Tres reunions previstes de la comissió territorial de la vegueria de Lleida
El calendari de la comissió territorial de la vegueria de Lleida preveu tres sessions generals. La d’avui s’ha convocat a la Casa Canal de Mollerussa i les dues següents es duran a terme en altres seus de comunitats de regants o altres espais.
En la sessió d’avui l’ACA ha actualitzat les dades sobre la disponibilitat de recursos hídrics i s’han exposat els estudis i línies de recerca amb què es disposa inicialment. Els participants s’han compromès a estudiar propostes sobre com es poden reduir els consums en els seus respectius sectors d’activitat i què es necessita per assolir-ho. Una oficina tècnica habilitada per l’ACA recollirà aquestes primeres conclusions, que es posaran en comú en la segona reunió de la Taula, durant la propera tardor.
De la tercera sessió, prevista a la primavera de l’any vinent, està previst que en surti un document consensuat que s’elevarà a la Taula Nacional de l’Aigua, que té l’encàrrec de presentar les pautes d’estalvi i millora de l’eficiència en els diferents usos de l’aigua a Catalunya per fer el país més resilient davant l’escassetat d’aigua.
Implicació i consens dels usuaris i actors implicats
Montse Bergés ha explicat que la metodologia fixada en la Taula Nacional de l’Aigua de treballar des del consens de tots els actors implicats per a traçar conjuntament una estratègia de país a les terres de Lleida “encaixa plenament amb el model d’agenda compartida i de governança participativa que han adoptat les institucions, els agents econòmics i socials, el món local i comarcal i l’acadèmia de Lleida, en el si del G10, per a la generació de canvis profunds en el model econòmic que contribueixin a l’equitat territorial i a la fixació i atracció de població al territori”.
Segons Bergés, aquest model de funcionament des del consens i la implicació de tothom constituirà “una eina molt útil per a la identificació de reptes estratègics, de diagnosis i d’efectes a mig i a llarg termini, i per a comprendre i gestionar millor problemes complexos de la gestió de l’aigua des d'una perspectiva de tots els usos, integral, dinàmica i transformadora”. La delegada ha subratllat que “tots els participants a la comissió som conscients que no es poden seguir fent les coses com fins ara i que cal fer canvis en els usos d’aigua en tots els sectors d’activitat econòmica, perquè la situació global, si no, difícilment serà viable”.
Promoure debat al si del teixit econòmic i social sobre la gestió de l’aigua
Per altra banda, més enllà de l’activitat que es vagi desplegant en les reunions de treball, la comissió també té el propòsit de promoure i dinamitzar el debat al si del teixit econòmic i social de Lleida al voltant de la gestió de l’aigua en el context de canvi climàtic, la col·laboració intersectorial i la generació de coneixement entre actors diversos i la proposta d’accions alternatives que permetin a les terres de Lleida enfortir el seu desenvolupament lligat al sector agroalimentari i la bioeconomia.
