Cultura
Les visites es duran a terme els dissabtes 10 de juny, 8 de juliol i 12 d’agost a les 11 del matí amb reserva prèvia
L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i l’Ajuntament de Tornabous segueixen oferint visites guiades gratuïtes a la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol el segon dissabte dels mesos de juny, juliol i agost amb l’objectiu de facilitar l’accés dels ciutadans al jaciment i promoure’n la seva difusió i coneixement. Així doncs, el Molí d’Espígol obrirà les seves portes gratuïtament els dies 10 de juny, 8 de juliol i 12 d’agost a les 11 del matí per explicar la història del poble ibèric dels ilergets a través de les restes arqueològiques d’una de les seves grans ciutats.
Declarada Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2009, la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol se situa sobre un suau elevació de la plana urgellenca, a l’actual municipi de Tornabous, i amb una superfície aproximada d’1 hectàrea esdevé el jaciment més gran de la Catalunya occidental. De fet, algunes hipòtesis apunten que el Molí d’Espígol podria correspondre a la mítica ciutat d’Atanagrum, antiga capital de la tribu dels ilergets.
D’aquesta manera, les visites mostraran els resultats de les darreres campanyes arqueològiques per part de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i el Museu d’Arqueologia de Catalunya, que han posat de relleu l’existència d’una trama urbana envoltada per una extensa muralla i organitzada mitjançant carrers empedrats, places, estructures per al control de l’aigua, cases de diferent tipologia i, fins i tot, un barri manufacturer i un camp de sitges.
El programa de visites anirà a càrrec de l’equip d’educadors i educadores de l’empresa Iber, Arqueologia, Patrimoni i Turisme, i està previst que cadascuna s’allargui una hora i mitja aproximadament. Cal fer reserva prèvia al telèfon 977 638 556 o al correu electrònic reservesmonuments.acdpc@gencat.cat.
Un equipament renovat
L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural va renovar durant l’any 2019 la museografia del centre d’acollida de visitants de la ciutat ibèrica del Molí de l’Espígol amb l’elaboració de nous continguts interpretatius i la creació d’un audiovisual que explica la història dels coneguts cabdills ilergets Indíbil i Mandoni sota el títol Atanagrum.
Un dels elements destacats de la mateixa passa per la recreació hipotètica de la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol en el moment de la seva màxima esplendor. El dibuix de la ciutat, un recurs de primer ordre per millorar la comprensió del jaciment, es basa en els resultats de les campanyes arqueològiques i les seves respectives interpretacions.
El poble Ilerget
Amb el nom d’Ilerget es coneix el poble ibèric que habitava les planes dels rius Segre i Cinca. Les fonts clàssiques en parlen des del segle VI aC però nosaltres coneixem els ilergets pels llibres d’història grecs i romans que expliquen la seva implicació en les grans guerres del seu temps, sobretot la Segona Guerra Púnica, que va enfrontar Roma i Cartago pel domini del Mediterrani. Segons la recerca arqueològica, la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol era un dels assentaments urbanístics, polítics i econòmics més destacats de la cultura ilergeta.
L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i l’Ajuntament de Tornabous segueixen oferint visites guiades gratuïtes a la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol el segon dissabte dels mesos de juny, juliol i agost amb l’objectiu de facilitar l’accés dels ciutadans al jaciment i promoure’n la seva difusió i coneixement. Així doncs, el Molí d’Espígol obrirà les seves portes gratuïtament els dies 10 de juny, 8 de juliol i 12 d’agost a les 11 del matí per explicar la història del poble ibèric dels ilergets a través de les restes arqueològiques d’una de les seves grans ciutats.
Declarada Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2009, la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol se situa sobre un suau elevació de la plana urgellenca, a l’actual municipi de Tornabous, i amb una superfície aproximada d’1 hectàrea esdevé el jaciment més gran de la Catalunya occidental. De fet, algunes hipòtesis apunten que el Molí d’Espígol podria correspondre a la mítica ciutat d’Atanagrum, antiga capital de la tribu dels ilergets.
D’aquesta manera, les visites mostraran els resultats de les darreres campanyes arqueològiques per part de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i el Museu d’Arqueologia de Catalunya, que han posat de relleu l’existència d’una trama urbana envoltada per una extensa muralla i organitzada mitjançant carrers empedrats, places, estructures per al control de l’aigua, cases de diferent tipologia i, fins i tot, un barri manufacturer i un camp de sitges.
El programa de visites anirà a càrrec de l’equip d’educadors i educadores de l’empresa Iber, Arqueologia, Patrimoni i Turisme, i està previst que cadascuna s’allargui una hora i mitja aproximadament. Cal fer reserva prèvia al telèfon 977 638 556 o al correu electrònic reservesmonuments.acdpc@gencat.cat.
Un equipament renovat
L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural va renovar durant l’any 2019 la museografia del centre d’acollida de visitants de la ciutat ibèrica del Molí de l’Espígol amb l’elaboració de nous continguts interpretatius i la creació d’un audiovisual que explica la història dels coneguts cabdills ilergets Indíbil i Mandoni sota el títol Atanagrum.
Un dels elements destacats de la mateixa passa per la recreació hipotètica de la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol en el moment de la seva màxima esplendor. El dibuix de la ciutat, un recurs de primer ordre per millorar la comprensió del jaciment, es basa en els resultats de les campanyes arqueològiques i les seves respectives interpretacions.
El poble Ilerget
Amb el nom d’Ilerget es coneix el poble ibèric que habitava les planes dels rius Segre i Cinca. Les fonts clàssiques en parlen des del segle VI aC però nosaltres coneixem els ilergets pels llibres d’història grecs i romans que expliquen la seva implicació en les grans guerres del seu temps, sobretot la Segona Guerra Púnica, que va enfrontar Roma i Cartago pel domini del Mediterrani. Segons la recerca arqueològica, la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol era un dels assentaments urbanístics, polítics i econòmics més destacats de la cultura ilergeta.
