Actualitat
- La ciutat ibèrica del Molí d’Espígol, al municipi de Tornabous, acollirà el 16 de juliol un concert de pop-folk acústic del cantautor de Xàtiva dins del festival de cultura a2m que organitza l’Ajuntament de Tornabous
- La vetllada, que compta amb la col·laboració de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, començarà amb una visita guiada al jaciment arqueològic, un dels principals testimonis de la cultura ibèrica a les Terres de Ponent
La ciutat ibèrica del Molí d’Espígol, a Tornabous, tornarà a convertir-se aquest estiu en un escenari cultural excepcional amb una nova proposta que uneix música, patrimoni i territori. Serà el dijous 16 de juliol, a les 21.00 hores, amb l’actuació de Feliu Ventura, que presentarà Tot el que hem guanyat perdent, el seu nou treball discogràfic, dins de la setena edició del festival a2m.
El concert s’emmarca en la programació d’estiu de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i forma part d’una nova col·laboració amb el festival a2m, una cita cultural de petit format que durant el mes de juliol omple diversos espais del municipi de Tornabous amb música, arts escèniques, patrimoni i activitats a la fresca. En el cas del Molí d’Espígol, la proposta reforça la voluntat de convertir els monuments i jaciments del país en espais vius, oberts a la creació contemporània i capaços d’oferir noves maneres d’apropar-se al patrimoni.
Feliu Ventura arribarà al jaciment amb una proposta de pop-folk acústic que incorpora noves sonoritats i que reflexiona sobre la memòria, les pèrdues, els aprenentatges i la possibilitat de continuar avançant col·lectivament. Tot el que hem guanyat perdent, publicat aquest 2026, inclou set cançons i dona nom a una gira que està portant el cantautor de Xàtiva per diversos escenaris del país. La seva trajectòria, vinculada a la cançó d’autor i a una mirada crítica i compromesa, connecta plenament amb l’esperit del festival a2m: cultura de petit format, proximitat amb el públic i capacitat de fer dialogar música, territori i memòria.
La vetllada començarà a les 19.30 hores amb una visita guiada al jaciment arqueològic, que permetrà descobrir un dels principals testimonis de la cultura ibèrica a les Terres de Ponent abans de gaudir del concert en el mateix entorn patrimonial. D’aquesta manera, l’activitat proposa una experiència completa que combina descoberta històrica i cultura en directe en un dels espais arqueològics més rellevants de la Catalunya occidental.
Un festival proper, comunitari i arrelat al territori
El festival a2m arriba enguany a la seva setena edició consolidat com una cita cultural de referència a la plana de Lleida. Nascut l’any 2020, en plena pandèmia, el festival va prendre el nom de les mesures de distanciament social que mantenien les persones a dos metres. Amb el pas del temps, però, aquest concepte ha adquirit un nou significat: ja no com a distància física, sinó com a expressió de proximitat cultural, de vincle íntim entre artistes i públic i de voluntat de fer comunitat.
Amb una programació de petit format, familiar, transversal i no massificada, l’a2m aposta per una cultura viscuda de prop i vinculada als espais del municipi. Cada vetllada té lloc en un indret singular i es complementa amb visites guiades o passejades que conviden el públic a redescobrir el patrimoni arqueològic, arquitectònic, històric i natural de Tornabous, el Tarròs i la Guàrdia d’Urgell.
Una de les imatges més representatives del festival és el públic assistint als espectacles amb la seva pròpia cadira o coixí, un gest que reforça l’ambient informal, proper i de convivència que caracteritza les nits d’estiu a Ponent. Enguany, a més, el festival incorpora el sistema de taquilla inversa sota el lema “dona el que vulguis, gaudeix al màxim!” amb la voluntat d’universalitzar l’accés a la cultura i reforçar la implicació comunitària.
La programació de l’a2m ’26 es va obrir el 2 de juliol al Tarròs amb Itsasgorak i continuarà el 9 de juliol a la Guàrdia d’Urgell amb la companyia Roseta Gelats. Després del concert de Feliu Ventura al Molí d’Espígol, el festival seguirà el 23 de juliol a l’Espai Lluís Companys del Tarròs amb el monòleg teatral Neus Català – Contra l’oblit, interpretat per Verònica Bas, i es clourà el 31 de juliol al Parc del Reguer de Tornabous amb Aya & King i les sonoritats motown dels anys seixanta.
Una gran ciutat ilergeta
El jaciment ibèric del Molí d’Espígol se situa sobre una suau elevació de la plana urgellenca, al municipi de Tornabous, i amb una superfície aproximada d’una hectàrea és el jaciment ibèric més gran de la Catalunya occidental. La visita permet conèixer la ciutat a través de la seva xarxa urbana, extensa i complexa, un fet que indica que hauria desenvolupat una intensa activitat política, econòmica i social.
La ciutat estava envoltada per una gran muralla i disposava de carrers empedrats, places, estructures per al control de l’aigua, cases de diferents tipus i, fins i tot, un barri manufacturer, elements que indiquen que hauria desenvolupat una intensa activitat política, econòmica i social. Durant la visita també es poden conèixer els resultats de les darreres campanyes arqueològiques, que han posat de relleu l’existència de diferents trams de muralla i estructures defensives al sector est de la ciutat.
Segons algunes interpretacions, la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol podria correspondre a Atanagrum, antiga capital del poble ilerget que va habitar les planes dels rius Segre i Cinca. Les fonts clàssiques en parlen des del segle VI aC i la seva història es coneix d’inici a través dels llibres d’història grecs i romans que expliquen la seva implicació en les grans guerres del seu temps, sobretot la Segona Guerra Púnica, que va enfrontar Roma i Cartago pel domini del Mediterrani. D’acord amb la recerca arqueològica, la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol era un dels assentaments urbanístics, polítics i econòmics més destacats de la cultura ilergeta.
Centre d’interpretació
El centre d’interpretació del Molí d’Espígol és un dels principals atractius de la visita pels recursos museogràfics que ofereix. Un dels elements més destacats és la recreació hipotètica de la ciutat ibèrica en el moment de la seva màxima esplendor. El dibuix de la ciutat permet millorar la comprensió del jaciment i es basa en els resultats de les campanyes arqueològiques i les seves respectives interpretacions.
Els visitants també poden veure l’audiovisual Atanagrum, on s’explica la història dels coneguts cabdills ilergets Indíbil i Mandoni en el marc de la Segona Guerra Púnica. La combinació entre la visita al jaciment, els recursos del centre d’interpretació i la programació cultural d’estiu permet acostar aquest espai patrimonial al públic d’una manera viva, accessible i vinculada al territori.
