Coincideixen que la infraestructura no s’ajusta al model de transformació energètica que defensa Catalunya · La Generalitat veu que trams d’aquesta línia transcorren molt a prop de la que preveu anar del Baix Cinca a l’Anoia i que també passarà a la vora del desdoblament ja planificat de la línia de molt alta tensió de Red Eléctrica Española que va dels Magraners de Lleida fins a l’Espluga de Francolí
El Govern de la Generalitat i els municipis i consells afectats pel traçat de la línia de molt alta tensió (MAT) que l’empresa Forestalia preveu fer transcórrer per les comarques del Segrià, les Garrigues, el Pla d’Urgell i l’Urgell per donar sortida a l’energia generada a dos parcs fotovoltaics ubicats als termes de Fraga i Torrent de Cinca han posat en comú avui la seva oposició al projecte. Els municipis sol·licitaran una pròrroga del termini de presentació d’al·legacions envers la línia a fi de tenir més temps per a preparar-les. Comptaran amb el suport del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, així com de la Diputació de Lleida i els consells comarcals. Aquesta tres administracions també presentaran les seves corresponents al·legacions.
Aquesta decisió s’ha pres en el transcurs de la reunió que la Delegació del Govern a Lleida ha convocat a Arbeca per posar en comú posicionaments i unificar criteris de cara a les accions a emprendre a partir d’ara en relació al projecte de Forestalia. A la reunió hi han participat el delegat del Govern, Bernat Solé; la directora general d’Energia i el director general de Qualitat Ambiental, Assumpta Farran i Antoni Ferran; els directors dels Serveis territorials d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a Lleida i al Camp de Tarragona, Ferran de Noguera i Àngel Guixé (aquest darrer, en representació també de la Delegació del Govern a la vegueria tarragonina); el vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, Carles Gibert, i els alcaldes i presidents comarcals del territori afectat.
El termini per a la presentació d’al·legacions al projecte és de 30 dies hàbils a partir de la publicació al BOE de l’anunci oficial pel qual se sotmet a informació pública la sol·licitud d'autorització administrativa prèvia i declaració d'impacte ambiental del projecte (tot i que els municipis també poden rebre una notificació expressa). Aquesta publicació va tenir lloc el passat 9 de desembre. La pròrroga per a la presentació d’al·legacions, si és concedida, sol allargar uns 15 dies el termini inicial.
Segons ha explicat Bernat Solé, les al·legacions que presentin els municipis podran incloure els argumentaris generals que ha elaborat el departament d’Acció Climàtica, en relació a altres projectes, sobre el model de transformació energètica pel qual aposta Catalunya, i, alhora, hauran d’incloure els motius específics que presenta cadascun per a argumentar la seva oposició a la MAT.
La segona gran línia projectada per Forestalia a la vegueria de Lleida
El nou projecte de Forestalia (PFot-631 AC) comprèn els parcs fotovoltaics Avior i Atria, de 43,56 MWh cadascun, entre Fraga i Torrent de Cinca, i les seves infraestructures d’evacuació a la mateixa província d’Osca i a les demarcacions de Lleida i Tarragona. En el seu recorregut, la nova línia creuaria 21 municipis de les comarques del Segrià, les Garrigues, el Pla d’Urgell i l’Urgell.
De la primera subestació transformadora, instal·lada a Torrent de Cinca, sortiria un primer tram de 79 km de la línia elèctrica que arribaria a la subestació de Ciutadilla, tot passant per Massalcoreig, Aitona, Soses, Torres de Segre, Sudanell, Montoliu de Lleida, Albatàrrec, Lleida, Artesa de Lleida, Puigverd de Lleida, Torregrossa, Juneda, les Borges Blanques, La Floresta, Arbeca, els Omellons, Maldà, Sant Martí de Riucorb i Nalec. Des de Ciutadilla sortiria una altra línia cap a la subestació de Vallbona de les Monges i, finalment, des d’aquest punt, en sortiria una altra amb final a la subestació de Red Eléctrica Española de l’Espluga de Francolí. El conjunt de les tres línies, que inclouria més de 200 torres de grans dimensions, també transportaria l’energia produïda en diversos parcs fotovoltaics i eòlics projectats en zones properes al recorregut.
La línia de la qual s’ha tractat a la reunió és la segona gran línia MAT que l’empresa Forestalia preveu fer passar per la vegueria de Lleida. Fa poques setmanes va sortir a informació pública la línia MAT que, procedent del Baix Cinca, preveu arribar a l’àrea metropolitana de Barcelona travessant una trentena de poblacions de les comarques del Segrià, les Garrigues, la Conca de Barberà i l’Anoia. Aquesta línia, amb una capacitat de transport de 3 gigawatts, partiria d’un projecte eòlic a Aragó de només nou molins i evacuaria la seva energia a més de 250 km. del lloc de generació. Els municipis afectats ja han demanat pròrroga per a presentar-hi al·legacions. Per altra banda, a la demarcació de Lleida Forestalia encara té projectada una tercera línia MAT, que ha d’unir Laluenga i Isona, al Pallars Jussà, contra la qual els municipis afectats ja han decidit presentar-hi al·legacions, amb el suport del consell comarcal i del Govern.
Projecte aliè al model de transformació energètica de Catalunya
Bernat Solé ha explicat que el projecte MAT de Forestalia “no respon al model de generació energètica que defensa Catalunya i que es plasma en el decret de renovables aprovat pel Govern i referendat pel Parlament”. El delegat ha apuntat que la nova línia elèctrica “té una afectació molt important al territori, amb instal·lació de torres de fins a 80 metres d’alçada que impacten en espais protegits i en el paisatge”. Aquest projecte, ha afegit, “s’allunya del model energètic distribuït i de proximitat que volem al país”. És evident que la transformació energètica que defensem necessita projectes eòlics i solars, però el que no podem acceptar és que el territori només vegi passar l’energia procedent d’altres indrets llunyans sense tenir-hi res a dir ni a participar”.
Per la seva banda, Assumpta Farran ha explicat que, entre els motius de l’oposició de la Generalitat a aquesta nova MAT hi ha el fet que alguns dels seus trams “transcorren molt a prop i en paral·lel” a la que la mateixa empresa promotora projecta des del Baix Cinca cap a l’Anoia passant pel Segrià, les Garrigues i la Conca de Barberà, amb afectació a una trentena de municipis. També ha apuntat que el projecte “no s’entén” perquè en aquests moments hi ha previst el desdoblament d’una línia de Red Eléctrica Española també de molt alta tensió, que va dels Magraners de Lleida fins a l’Espluga de Francolí, i que passa molt propera, amb municipis coincidents, a la del nou projecte presentat. Segons Farran, “si hi ha d’haver projectes renovables, sembla que haurien d’evacuar l’energia a aquesta línia de Red Eléctrica que ja forma part del sistema planificat d’alta tensió i no en cap altra”.
El Govern de la Generalitat i els municipis i consells afectats pel traçat de la línia de molt alta tensió (MAT) que l’empresa Forestalia preveu fer transcórrer per les comarques del Segrià, les Garrigues, el Pla d’Urgell i l’Urgell per donar sortida a l’energia generada a dos parcs fotovoltaics ubicats als termes de Fraga i Torrent de Cinca han posat en comú avui la seva oposició al projecte. Els municipis sol·licitaran una pròrroga del termini de presentació d’al·legacions envers la línia a fi de tenir més temps per a preparar-les. Comptaran amb el suport del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, així com de la Diputació de Lleida i els consells comarcals. Aquesta tres administracions també presentaran les seves corresponents al·legacions.
Aquesta decisió s’ha pres en el transcurs de la reunió que la Delegació del Govern a Lleida ha convocat a Arbeca per posar en comú posicionaments i unificar criteris de cara a les accions a emprendre a partir d’ara en relació al projecte de Forestalia. A la reunió hi han participat el delegat del Govern, Bernat Solé; la directora general d’Energia i el director general de Qualitat Ambiental, Assumpta Farran i Antoni Ferran; els directors dels Serveis territorials d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a Lleida i al Camp de Tarragona, Ferran de Noguera i Àngel Guixé (aquest darrer, en representació també de la Delegació del Govern a la vegueria tarragonina); el vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, Carles Gibert, i els alcaldes i presidents comarcals del territori afectat.
El termini per a la presentació d’al·legacions al projecte és de 30 dies hàbils a partir de la publicació al BOE de l’anunci oficial pel qual se sotmet a informació pública la sol·licitud d'autorització administrativa prèvia i declaració d'impacte ambiental del projecte (tot i que els municipis també poden rebre una notificació expressa). Aquesta publicació va tenir lloc el passat 9 de desembre. La pròrroga per a la presentació d’al·legacions, si és concedida, sol allargar uns 15 dies el termini inicial.
Segons ha explicat Bernat Solé, les al·legacions que presentin els municipis podran incloure els argumentaris generals que ha elaborat el departament d’Acció Climàtica, en relació a altres projectes, sobre el model de transformació energètica pel qual aposta Catalunya, i, alhora, hauran d’incloure els motius específics que presenta cadascun per a argumentar la seva oposició a la MAT.
La segona gran línia projectada per Forestalia a la vegueria de Lleida
El nou projecte de Forestalia (PFot-631 AC) comprèn els parcs fotovoltaics Avior i Atria, de 43,56 MWh cadascun, entre Fraga i Torrent de Cinca, i les seves infraestructures d’evacuació a la mateixa província d’Osca i a les demarcacions de Lleida i Tarragona. En el seu recorregut, la nova línia creuaria 21 municipis de les comarques del Segrià, les Garrigues, el Pla d’Urgell i l’Urgell.
De la primera subestació transformadora, instal·lada a Torrent de Cinca, sortiria un primer tram de 79 km de la línia elèctrica que arribaria a la subestació de Ciutadilla, tot passant per Massalcoreig, Aitona, Soses, Torres de Segre, Sudanell, Montoliu de Lleida, Albatàrrec, Lleida, Artesa de Lleida, Puigverd de Lleida, Torregrossa, Juneda, les Borges Blanques, La Floresta, Arbeca, els Omellons, Maldà, Sant Martí de Riucorb i Nalec. Des de Ciutadilla sortiria una altra línia cap a la subestació de Vallbona de les Monges i, finalment, des d’aquest punt, en sortiria una altra amb final a la subestació de Red Eléctrica Española de l’Espluga de Francolí. El conjunt de les tres línies, que inclouria més de 200 torres de grans dimensions, també transportaria l’energia produïda en diversos parcs fotovoltaics i eòlics projectats en zones properes al recorregut.
La línia de la qual s’ha tractat a la reunió és la segona gran línia MAT que l’empresa Forestalia preveu fer passar per la vegueria de Lleida. Fa poques setmanes va sortir a informació pública la línia MAT que, procedent del Baix Cinca, preveu arribar a l’àrea metropolitana de Barcelona travessant una trentena de poblacions de les comarques del Segrià, les Garrigues, la Conca de Barberà i l’Anoia. Aquesta línia, amb una capacitat de transport de 3 gigawatts, partiria d’un projecte eòlic a Aragó de només nou molins i evacuaria la seva energia a més de 250 km. del lloc de generació. Els municipis afectats ja han demanat pròrroga per a presentar-hi al·legacions. Per altra banda, a la demarcació de Lleida Forestalia encara té projectada una tercera línia MAT, que ha d’unir Laluenga i Isona, al Pallars Jussà, contra la qual els municipis afectats ja han decidit presentar-hi al·legacions, amb el suport del consell comarcal i del Govern.
Projecte aliè al model de transformació energètica de Catalunya
Bernat Solé ha explicat que el projecte MAT de Forestalia “no respon al model de generació energètica que defensa Catalunya i que es plasma en el decret de renovables aprovat pel Govern i referendat pel Parlament”. El delegat ha apuntat que la nova línia elèctrica “té una afectació molt important al territori, amb instal·lació de torres de fins a 80 metres d’alçada que impacten en espais protegits i en el paisatge”. Aquest projecte, ha afegit, “s’allunya del model energètic distribuït i de proximitat que volem al país”. És evident que la transformació energètica que defensem necessita projectes eòlics i solars, però el que no podem acceptar és que el territori només vegi passar l’energia procedent d’altres indrets llunyans sense tenir-hi res a dir ni a participar”.
Per la seva banda, Assumpta Farran ha explicat que, entre els motius de l’oposició de la Generalitat a aquesta nova MAT hi ha el fet que alguns dels seus trams “transcorren molt a prop i en paral·lel” a la que la mateixa empresa promotora projecta des del Baix Cinca cap a l’Anoia passant pel Segrià, les Garrigues i la Conca de Barberà, amb afectació a una trentena de municipis. També ha apuntat que el projecte “no s’entén” perquè en aquests moments hi ha previst el desdoblament d’una línia de Red Eléctrica Española també de molt alta tensió, que va dels Magraners de Lleida fins a l’Espluga de Francolí, i que passa molt propera, amb municipis coincidents, a la del nou projecte presentat. Segons Farran, “si hi ha d’haver projectes renovables, sembla que haurien d’evacuar l’energia a aquesta línia de Red Eléctrica que ja forma part del sistema planificat d’alta tensió i no en cap altra”.
