Actualitat
La mostra explora el diàleg entre l'artista agramuntí i altres icones lleidatanes del món de l'art i la cultura
L'exposició "Guillem Viladot i els creadors de Ponent" posa el punt final a la seva itinerància a Agramunt, el municipi natal de l'artista. Fins al dia 20 d'abril, la casa museu Lo Pardal serà l'escenari d'una cinquantena d'obres que exploren el diàleg entre Guillem Viladot i altres icones lleidatanes del món de l'art i la cultura, com Leandre Cristófol, Josep Vallverdú, Manuel de Pedrolo o Lluís Trepat amb els quals l'artista agramuntí va forjar relacions "decisives" en la seva trajectòria. De fet, aquestes relacions creatives i d'amistat centren la publicació homònima que ha editat la Xarxa de Museus en col·laboració amb l'Editorial Fonoll i que estarà disponible als museus i les llibreries a partir de la setmana vinent.
Després d'un any i mig des de la seva estrena al Museu Tàrrega Urgell de Tàrrega i d'haver itinerat per diferents equipaments de la demarcació de Lleida, l'exposició "Guillem Viladot i els creadors de Ponent" fa l'última parada al poble natal de l'artista. "Per nosaltres és significatiu que porti els amics a casa", ha afirmat el comissari de l'exposició, Pau Minguet, qui ha apuntat que "Viladot sense Agramunt no es pot concebre".
En aquest sentit, Minguet explica que l'obra de Viladot està condicionada per la realitat del municipi i que l'artista utilitzava en les seves obres els elements propis d'un poble agrícola com Agramunt. "Resignificava les eines en desús del sector i les incorporava a les seves creacions", ha dit.
La mostra, que neix de la commemoració del centenari del naixement de Viladot i inclou diferents disciplines, explora les relacions que va establir l'artista amb Leandre Cristòfol, Josep Iglesias del Marquet, Lluís Trepat, Josep Vallverdú, Daniel Gelabert, Albert Coma Estadella, Josep Guinovart i Manuel de Pedrolo. "Es tracta de binomis que volien posar feixos de llum entre la penombra de la dictadura", explica Minguet, un fet que va fer que "fessin força conjunta".
La xarxa de connexions entre aquests artistes de Ponent també s'ha traslladat al paper amb una publicació que té la voluntat d'esdevenir un llibre de referència en l'estudi de la creació avantguardista del país.
Concretament, els autors que han col·laborat en aquesta publicació són la historiadora de l'art, gestora cultural i periodista Cristina Mongay; el director del Museu Morera de Lleida, Jesús Navarro; l'arquitecte i antropòleg Marc Verdés; la filòsofa i investigadora Bárbara Bayarri; el crític d'art i assagista Manuel Guerrero; l'historiador i escriptor Xavier Garcia; la historiadora de l'art Esther Solé; i el filòleg i director de la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida, Joan Ramon Veny-Mesquida
Després d'un any i mig des de la seva estrena al Museu Tàrrega Urgell de Tàrrega i d'haver itinerat per diferents equipaments de la demarcació de Lleida, l'exposició "Guillem Viladot i els creadors de Ponent" fa l'última parada al poble natal de l'artista. "Per nosaltres és significatiu que porti els amics a casa", ha afirmat el comissari de l'exposició, Pau Minguet, qui ha apuntat que "Viladot sense Agramunt no es pot concebre".
En aquest sentit, Minguet explica que l'obra de Viladot està condicionada per la realitat del municipi i que l'artista utilitzava en les seves obres els elements propis d'un poble agrícola com Agramunt. "Resignificava les eines en desús del sector i les incorporava a les seves creacions", ha dit.
La mostra, que neix de la commemoració del centenari del naixement de Viladot i inclou diferents disciplines, explora les relacions que va establir l'artista amb Leandre Cristòfol, Josep Iglesias del Marquet, Lluís Trepat, Josep Vallverdú, Daniel Gelabert, Albert Coma Estadella, Josep Guinovart i Manuel de Pedrolo. "Es tracta de binomis que volien posar feixos de llum entre la penombra de la dictadura", explica Minguet, un fet que va fer que "fessin força conjunta".
La xarxa de connexions entre aquests artistes de Ponent també s'ha traslladat al paper amb una publicació que té la voluntat d'esdevenir un llibre de referència en l'estudi de la creació avantguardista del país.
Concretament, els autors que han col·laborat en aquesta publicació són la historiadora de l'art, gestora cultural i periodista Cristina Mongay; el director del Museu Morera de Lleida, Jesús Navarro; l'arquitecte i antropòleg Marc Verdés; la filòsofa i investigadora Bárbara Bayarri; el crític d'art i assagista Manuel Guerrero; l'historiador i escriptor Xavier Garcia; la historiadora de l'art Esther Solé; i el filòleg i director de la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida, Joan Ramon Veny-Mesquida
