Les mesures posades en marxa per controlar la fauna salvatge, a les comarques de l’Urgell, Segarra i Noguera, en cultiu de cereal, i als fruiters del Segrià han resultat insuficients per posar fi als danys que provoca la superpoblació de conills. Serveis Territorials de Lleida ha pogut confirmar els danys que provoquen més 50 conills/km2, en aquests territoris
Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya s’ha reunit amb Ferran de Noguera, director dels Serveis Territorials de Lleida, i Marc Costa, director dels Agents Rurals. L’organització agrària lamenta que la pandèmia no ha fet més que agreujar la situació de descontrol de determinades espècies de fauna salvatge. Malgrat les mesures implementades a aquesta zona de Ponent afectada per una alta densitat de conills, es continuen produint destrosses en els cultius. Ferran Noguera es va mostrar receptiu a la proposta de la declaració d’emergència cinegètica, i va emplaçar l’entitat a una reunió, aviat, per tractar el tema més en profunditat.
L’entitat fa més d’una dècada que reclama una Llei de Caça per Catalunya. S’ha de tenir en compte, però que aquesta Llei regularà només una pràctica esportiva i caldria regular també l’activitat cinegètica com a mesura de control de la fauna, que a partir de determinades densitats de població, es converteixen en plaga, i desequilibren el medi natural, comporten riscos sanitaris, per la mobilitat i causen danys en l’agricultura.
En les Zones d’Especial Protecció per les Aus (ZEPA) com el Canal Segarra-Garrigues amb una extensió de 3.000 hectàrees, la situació s’agreuja per les restriccions que implica. “Aquests reservoris són necessaris”, diu Lluís Viladrich, cap sectorial de Fauna de JARC, ”però cal que els promotors dotin de recursos per gestionar i controlin les poblacions de fauna salvatge, en aquestes àrees per mantenir l’equilibri natural.”
Mauri Bosch, cap de la sectorial de Fauna de JARC, ha posat en evidència la necessitat de posar en marxa mesures més concretes. Per aquest motiu l’entitat sol·licita que es declari l’emergència cinegètica en aquesta zona i, si fos necessari en altres que també pateixen aquest problema. “Mentre no hi hagi un pla d’actuacions”, apunta Bosch, “els agricultors necessitaran indemnitzacions, i si no es poden controlar les poblacions amb l’activitat de la caça, s’hauria de començar a pensar en la figura del caçador professional”. Respecte a aquesta proposta l’Administració es va mostrar favorable perquè el col·lectiu de caçadors, és cada cop més reduït.
En tot cas, Lluís Viladrich recorda que la caça no és l’única mesura per controlar la fauna salvatge i, en aquest sentit, l’organització va presentar altres, que l’Administració troba encertades, com la col·locació de paranys, entre altres.
Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya s’ha reunit amb Ferran de Noguera, director dels Serveis Territorials de Lleida, i Marc Costa, director dels Agents Rurals. L’organització agrària lamenta que la pandèmia no ha fet més que agreujar la situació de descontrol de determinades espècies de fauna salvatge. Malgrat les mesures implementades a aquesta zona de Ponent afectada per una alta densitat de conills, es continuen produint destrosses en els cultius. Ferran Noguera es va mostrar receptiu a la proposta de la declaració d’emergència cinegètica, i va emplaçar l’entitat a una reunió, aviat, per tractar el tema més en profunditat.
L’entitat fa més d’una dècada que reclama una Llei de Caça per Catalunya. S’ha de tenir en compte, però que aquesta Llei regularà només una pràctica esportiva i caldria regular també l’activitat cinegètica com a mesura de control de la fauna, que a partir de determinades densitats de població, es converteixen en plaga, i desequilibren el medi natural, comporten riscos sanitaris, per la mobilitat i causen danys en l’agricultura.
En les Zones d’Especial Protecció per les Aus (ZEPA) com el Canal Segarra-Garrigues amb una extensió de 3.000 hectàrees, la situació s’agreuja per les restriccions que implica. “Aquests reservoris són necessaris”, diu Lluís Viladrich, cap sectorial de Fauna de JARC, ”però cal que els promotors dotin de recursos per gestionar i controlin les poblacions de fauna salvatge, en aquestes àrees per mantenir l’equilibri natural.”
Mauri Bosch, cap de la sectorial de Fauna de JARC, ha posat en evidència la necessitat de posar en marxa mesures més concretes. Per aquest motiu l’entitat sol·licita que es declari l’emergència cinegètica en aquesta zona i, si fos necessari en altres que també pateixen aquest problema. “Mentre no hi hagi un pla d’actuacions”, apunta Bosch, “els agricultors necessitaran indemnitzacions, i si no es poden controlar les poblacions amb l’activitat de la caça, s’hauria de començar a pensar en la figura del caçador professional”. Respecte a aquesta proposta l’Administració es va mostrar favorable perquè el col·lectiu de caçadors, és cada cop més reduït.
En tot cas, Lluís Viladrich recorda que la caça no és l’única mesura per controlar la fauna salvatge i, en aquest sentit, l’organització va presentar altres, que l’Administració troba encertades, com la col·locació de paranys, entre altres.
