Agricultura
La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, acompanyada de la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi i, juntament amb les organitzacions agràries ha valorat el desenvolupament de les mesures implementades per a frenar la sobrepoblació de conills a la plana de Lleida
La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, acompanyada de la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas i Olea, juntament amb les organitzacions agràries han valorat avui, a Verdú, el desenvolupament de les mesures implementades per a frenar la sobrepoblació de conills a la plana de Lleida.
La consellera ha volgut remarcar que amb aquesta problemàtica, a la que s’afegeix altres circumstàncies com la sequera, inestabilitat dels preus, costos de l’energia i de les matèries primeres, entre altres, “el camp està patint”, i en aquest context “cal recordar a tot el país que darrera de cadascun dels aliments de proximitat que estan sobre les nostres taules hi ha altres tantes persones que hi treballen i s’hi deixen la vida”. I davant d’això, “per al Govern català i per al Departament és una prioritat alleugerir la càrrega que els pagesos i les pageses aguanten des de ja fa massa temps, perquè és innegable són ells i elles qui fan front des de la primera línia a la complexitat del moment”.
Teresa Jordà ha posat en valor “la feina feta fins ara per tots els que estem aquí”, el Departament juntament amb el sector, els caçadors, i el Cos d’Agents Rurals, per a contenir un “fenomen tan complex” com la sobrepoblació de conills a la plana de Lleida, i que depèn de multitud de factors estructurals: la sequera, el trencament de la cadena tròfica, la capacitat de reproducció de l’espècie, entre altres. “Des de la Conselleria aportem els recursos, la mirada experta i el full de ruta, però darrera de cada mesura planificada i de cada acció executada, hi ha professionals tècnics, organitzacions agràries, pagesos i pageses, caçadors, Agents Rurals”, ha destacat Jordà.
Com ha recordat la consellera, les mesures d’emergència es van activar el passat febrer, si bé la lluita contra la sobrepoblació de conills va començar molt abans, i ja l’any 2021 es va constituir la Taula de Conill, un espai de trobada entre la pagesia i el Departament per a donar seguiment als impactes de la sobrepoblació i fer-hi front. D’aleshores ençà s’ha permès la caça del conill durant tot l’any, s’ha mobilitzat agents rurals, i ara brigades especialitzades, per al seu control en batudes nocturnes i col·locació de trampes, s’ha engegat un programa de censos per a controlar l’evolució de la població i entendre el seu comportament, s’ha declarat l’emergència cinegètica amb l’objectiu de capturar 285 mil conills de març a setembre, s’ha prioritzat mesures mediambientalment responsables, com la utilització de fures per a la caça, a través del xipatge gratuït d’aquests animals pagat pel Departament, s’ha provat diferents models de captures, i s’està treballant en la seva efectivitat. També s’ha engegat un sistema d’informació de danys per a agilitzar la seva valoració, i també es treballa en la protecció de les infraestructures de la zona, claus per al desenvolupament territorial a través de la utilització de biocides autoritzats.
I és que per a revertir la sobrepoblació de conills, com ha assenyalat Jordà, “cal acció immediata com la que hem engegat, però sobretot també acció a mig i llarg termini. Tenim la mirada posada en la gestió cinegètica de les Àrees Privades de Caça, en la recuperació de l’ecosistema i les seves dinàmiques naturals, amb els predadors naturals com a principals aliats, en la detecció precoç de danys a través de vols drons, i en el desenvolupament de noves tècniques per a la protecció dels conreus”.
Jordà ha tancat la seva intervenció amb una reflexió sobre l’impacte social de la sobrepoblació de conills, “un fenomen que hipoteca la nostra producció d’aliments, més en un context de sequera, representa un problema de salut pública en el camp, posa en risc la continuïtat de la pagesia, i per tant, debilita la cohesió territorial. I per tot plegat, no permetrem que cap professional del camp plegui per culpa dels conills. Com sempre, som hi serem amb el sector primari. Avui, fem front comú, i anunciem que continuarem posant-hi tots els esforços i recursos per a avançar en el seu control”.
Per la seva banda, des de la plataforma ‘Pagesos i conills’, Àlex Foix ha demanat al tots els estaments del país, estatals, i europeus, i a la societat en general que “siguin conscients de la importància del sector agrari de casa nostra, i que davant d’un gravíssim problema com tenim en aquests moments treballem tots plegats en la mateixa direcció o la situació serà irreversible”.
Ramon Comes, responsable de Fauna Cinegètica d’Unió de Pagesos, ha remarcat que “la situació és d’extrema necessitat, sobrepoblació sumada a la sequera, el que vol dir que els danys s’agreugen fins al punt de posar en risc la viabilitat de les explotacions”. “La caça és una gestió de fauna, cal rebaixar la població de conills per a equilibrar el medi. Per això, cal ser àgil en l’aplicació de les mesures a l’abast amb totes les garanties”, ha afegit.
El president d'ASAJA Lleida, Pere Roqué, ha volgut posar de manifest que “la fauna salvatge no és compatible amb la producció alimentària. I des d’ASAJA Lleida valorem totes les opcions que són damunt de la taula per tal que la massificació de la plaga de conills es resolgui, amb tot allò de què es disposi: siguin gàbies, xarxes, caça o fosfur d’alumini. I és evident que si hi ha qualsevol denúncia per l’aplicació del fosfur d’alumini, serem al costat del Departament”. “No ens podem permetre el luxe de continuar perdent producció agroalimentària a Catalunya, el primer país productor d’aliments del sud d’Europa. La plaga de conills està desbocada i requereix una solució ràpida, per a evitar el despoblament de zones que viuen d’aquesta producció”, ha dit.
Des de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), Josep Lluís Escuer ha volgut posar de manifest que “la FCAC defensa l’equilibri al territori entre agricultura i fauna, i valora que la Conselleria dugui a terme actuacions davant de la problemàtica provocada per l’actual sobrepoblació de fauna salvatge. No obstant això i atesa la gravetat dels danys, cal compensacions econòmiques i la revisió de les assegurances agràries per a pal·liar les pèrdues. Per la nostra part, posem les estructures de les cooperatives agràries a disposició per a coordinar i sistematitzar les destrosses sofertes i les necessitats del sector”.
I la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas, ha subratllat que “la totalitat de les mesures extraordinàries i urgents presentades al febrer per a frenar la població de conills a la plana de Lleida ja estan implementades”. Així, com ha explicat Sanitjas, pel que fa al seguiment de la Declaració de l’Emergència Cinegètica, publicada al DOGC el 30/03/2023, aquesta afecta 91 Àrees privades de Caça (APC), equivalent a 1.888 km2 del total de les comarques de la plana de Lleida, permet dur a terme mesures d’actuació subsidiària en cas que no s’assoleixi un objectiu de captures, que és modificable en funció de l’evolució de les poblacions, i que se situa en 285.000 conills capturats fins setembre. Ja s’ha donat resposta a comunicacions de danys de més de 600 finques.
Altres mesures implementades paral·lelament són equips propis i especialitzats sobre el terreny que treballen en diferents accions com ara les captures nocturnes o la col·locació de més paranys; el xipatge gratuït de les fures propietat dels caçadors, el preu del qual assumeix el Departament (la caça de conill amb fura és el mètode més efectiu, i per llei les fures han de portar xip), i s’ha xipat 485 fures; l’aplicació autoritzada de fosfur d’alumini en infraestructures afectades per danys, alhora que s’ha demanat als ministeris d’Agricultura, Pesca i Alimentació i de Sanitat que autoritzin a fer una prova pilot de l’ús de fosfur d’alumini en terrenys agrícoles (actualment prohibit per la legislació vigent) en una zona de Lleida, entre altres accions. I també es dóna suport als caçadors pel seu sobreesforç en les actuacions, i mitjançant la Federació Catalana de Caça es disposa d’una Borsa de Caçadors especialitzats en la captura de conills arreu de Catalunya per a oferir a les societats que ho sol·liciten la col·laboració i poder actuar en la zona afectada pels danys de la plana de Lleida.
A més, el Cos d’Agents Rurals (CAR) ha efectuat des del 17 de gener fins a avui una seixantena de batudes nocturnes amb pagesos i caçadors amb un total d’uns 6.000 conills capturats, i hi continuen actuant amb una mitjana de 6 batudes per setmana amb dos vehicles tot terreny a les comarques afectades del Segrià, l’Urgell, el Pla de l'Urgell, les Garrigues, i la Noguera. Es preveu arribar a 8 actuacions de caça setmanals.
La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, acompanyada de la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas i Olea, juntament amb les organitzacions agràries han valorat avui, a Verdú, el desenvolupament de les mesures implementades per a frenar la sobrepoblació de conills a la plana de Lleida.
La consellera ha volgut remarcar que amb aquesta problemàtica, a la que s’afegeix altres circumstàncies com la sequera, inestabilitat dels preus, costos de l’energia i de les matèries primeres, entre altres, “el camp està patint”, i en aquest context “cal recordar a tot el país que darrera de cadascun dels aliments de proximitat que estan sobre les nostres taules hi ha altres tantes persones que hi treballen i s’hi deixen la vida”. I davant d’això, “per al Govern català i per al Departament és una prioritat alleugerir la càrrega que els pagesos i les pageses aguanten des de ja fa massa temps, perquè és innegable són ells i elles qui fan front des de la primera línia a la complexitat del moment”.
Teresa Jordà ha posat en valor “la feina feta fins ara per tots els que estem aquí”, el Departament juntament amb el sector, els caçadors, i el Cos d’Agents Rurals, per a contenir un “fenomen tan complex” com la sobrepoblació de conills a la plana de Lleida, i que depèn de multitud de factors estructurals: la sequera, el trencament de la cadena tròfica, la capacitat de reproducció de l’espècie, entre altres. “Des de la Conselleria aportem els recursos, la mirada experta i el full de ruta, però darrera de cada mesura planificada i de cada acció executada, hi ha professionals tècnics, organitzacions agràries, pagesos i pageses, caçadors, Agents Rurals”, ha destacat Jordà.
Com ha recordat la consellera, les mesures d’emergència es van activar el passat febrer, si bé la lluita contra la sobrepoblació de conills va començar molt abans, i ja l’any 2021 es va constituir la Taula de Conill, un espai de trobada entre la pagesia i el Departament per a donar seguiment als impactes de la sobrepoblació i fer-hi front. D’aleshores ençà s’ha permès la caça del conill durant tot l’any, s’ha mobilitzat agents rurals, i ara brigades especialitzades, per al seu control en batudes nocturnes i col·locació de trampes, s’ha engegat un programa de censos per a controlar l’evolució de la població i entendre el seu comportament, s’ha declarat l’emergència cinegètica amb l’objectiu de capturar 285 mil conills de març a setembre, s’ha prioritzat mesures mediambientalment responsables, com la utilització de fures per a la caça, a través del xipatge gratuït d’aquests animals pagat pel Departament, s’ha provat diferents models de captures, i s’està treballant en la seva efectivitat. També s’ha engegat un sistema d’informació de danys per a agilitzar la seva valoració, i també es treballa en la protecció de les infraestructures de la zona, claus per al desenvolupament territorial a través de la utilització de biocides autoritzats.
I és que per a revertir la sobrepoblació de conills, com ha assenyalat Jordà, “cal acció immediata com la que hem engegat, però sobretot també acció a mig i llarg termini. Tenim la mirada posada en la gestió cinegètica de les Àrees Privades de Caça, en la recuperació de l’ecosistema i les seves dinàmiques naturals, amb els predadors naturals com a principals aliats, en la detecció precoç de danys a través de vols drons, i en el desenvolupament de noves tècniques per a la protecció dels conreus”.
Jordà ha tancat la seva intervenció amb una reflexió sobre l’impacte social de la sobrepoblació de conills, “un fenomen que hipoteca la nostra producció d’aliments, més en un context de sequera, representa un problema de salut pública en el camp, posa en risc la continuïtat de la pagesia, i per tant, debilita la cohesió territorial. I per tot plegat, no permetrem que cap professional del camp plegui per culpa dels conills. Com sempre, som hi serem amb el sector primari. Avui, fem front comú, i anunciem que continuarem posant-hi tots els esforços i recursos per a avançar en el seu control”.
Per la seva banda, des de la plataforma ‘Pagesos i conills’, Àlex Foix ha demanat al tots els estaments del país, estatals, i europeus, i a la societat en general que “siguin conscients de la importància del sector agrari de casa nostra, i que davant d’un gravíssim problema com tenim en aquests moments treballem tots plegats en la mateixa direcció o la situació serà irreversible”.
Ramon Comes, responsable de Fauna Cinegètica d’Unió de Pagesos, ha remarcat que “la situació és d’extrema necessitat, sobrepoblació sumada a la sequera, el que vol dir que els danys s’agreugen fins al punt de posar en risc la viabilitat de les explotacions”. “La caça és una gestió de fauna, cal rebaixar la població de conills per a equilibrar el medi. Per això, cal ser àgil en l’aplicació de les mesures a l’abast amb totes les garanties”, ha afegit.
El president d'ASAJA Lleida, Pere Roqué, ha volgut posar de manifest que “la fauna salvatge no és compatible amb la producció alimentària. I des d’ASAJA Lleida valorem totes les opcions que són damunt de la taula per tal que la massificació de la plaga de conills es resolgui, amb tot allò de què es disposi: siguin gàbies, xarxes, caça o fosfur d’alumini. I és evident que si hi ha qualsevol denúncia per l’aplicació del fosfur d’alumini, serem al costat del Departament”. “No ens podem permetre el luxe de continuar perdent producció agroalimentària a Catalunya, el primer país productor d’aliments del sud d’Europa. La plaga de conills està desbocada i requereix una solució ràpida, per a evitar el despoblament de zones que viuen d’aquesta producció”, ha dit.
Des de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), Josep Lluís Escuer ha volgut posar de manifest que “la FCAC defensa l’equilibri al territori entre agricultura i fauna, i valora que la Conselleria dugui a terme actuacions davant de la problemàtica provocada per l’actual sobrepoblació de fauna salvatge. No obstant això i atesa la gravetat dels danys, cal compensacions econòmiques i la revisió de les assegurances agràries per a pal·liar les pèrdues. Per la nostra part, posem les estructures de les cooperatives agràries a disposició per a coordinar i sistematitzar les destrosses sofertes i les necessitats del sector”.
I la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas, ha subratllat que “la totalitat de les mesures extraordinàries i urgents presentades al febrer per a frenar la població de conills a la plana de Lleida ja estan implementades”. Així, com ha explicat Sanitjas, pel que fa al seguiment de la Declaració de l’Emergència Cinegètica, publicada al DOGC el 30/03/2023, aquesta afecta 91 Àrees privades de Caça (APC), equivalent a 1.888 km2 del total de les comarques de la plana de Lleida, permet dur a terme mesures d’actuació subsidiària en cas que no s’assoleixi un objectiu de captures, que és modificable en funció de l’evolució de les poblacions, i que se situa en 285.000 conills capturats fins setembre. Ja s’ha donat resposta a comunicacions de danys de més de 600 finques.
Altres mesures implementades paral·lelament són equips propis i especialitzats sobre el terreny que treballen en diferents accions com ara les captures nocturnes o la col·locació de més paranys; el xipatge gratuït de les fures propietat dels caçadors, el preu del qual assumeix el Departament (la caça de conill amb fura és el mètode més efectiu, i per llei les fures han de portar xip), i s’ha xipat 485 fures; l’aplicació autoritzada de fosfur d’alumini en infraestructures afectades per danys, alhora que s’ha demanat als ministeris d’Agricultura, Pesca i Alimentació i de Sanitat que autoritzin a fer una prova pilot de l’ús de fosfur d’alumini en terrenys agrícoles (actualment prohibit per la legislació vigent) en una zona de Lleida, entre altres accions. I també es dóna suport als caçadors pel seu sobreesforç en les actuacions, i mitjançant la Federació Catalana de Caça es disposa d’una Borsa de Caçadors especialitzats en la captura de conills arreu de Catalunya per a oferir a les societats que ho sol·liciten la col·laboració i poder actuar en la zona afectada pels danys de la plana de Lleida.
A més, el Cos d’Agents Rurals (CAR) ha efectuat des del 17 de gener fins a avui una seixantena de batudes nocturnes amb pagesos i caçadors amb un total d’uns 6.000 conills capturats, i hi continuen actuant amb una mitjana de 6 batudes per setmana amb dos vehicles tot terreny a les comarques afectades del Segrià, l’Urgell, el Pla de l'Urgell, les Garrigues, i la Noguera. Es preveu arribar a 8 actuacions de caça setmanals.
