Cultura
L’obra, emplaçada a l’església de Santa Maria de l’Alba, es va iniciar l’any 2006 i ocupa més de 1.000 metres quadrats
El pintor Josep Minguell ha donat l’última pinzellada al que alguns mitjans de comunicació han batejat com la Capella Sixtina de Catalunya. Es tracta d’un conjunt de pintures murals al fresc de 1.014 m2 emplaçat a l’església de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega i que Minguell va començar a pintar l’any 2006. La inauguració oficial del que és un dels majors conjunts de pintura contemporània al fresc del món serà el 14 de maig, amb motiu del dia de la Mare de Déu de l’Alba. Coincideix que el temple on estan emplaçades les pintures, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), celebra enguany el 350è aniversari de la col·locació de la primera pedra.
Minguell és un dels pocs artistes contemporanis que practiquen aquesta tècnica pictòrica mil·lenària i s’ha convertit en un dels seus màxims exponents internacionals. És fill i net de pintors al fresc. De fet, a Santa Maria de l’Alba hi ha diversos conjunts que va pintar el pare de Josep Minguell, Jaume Minguell, entre els anys 1959 i 1967. La singularitat del conjunt mural d’aquest temple barroc, tant per les seves dimensions com per tractar-se de pintura contemporània que utilitza una tècnica mil·lenària, serà recollida en un documental audiovisual que es troba actualment en producció.
El conjunt pictòric de Minguell s’integra en les proporcions de l’arquitectura barroca de l’església, cercant una harmonia entre arquitectura i pintura. A l’esquerra del creuer (on es creuen les naus principal i transversal) se situa el conjunt mural Resurrectio, on s’hi mostra el relat de la resurrecció de Crist. El cantó dret l’ocupa el conjunt mural Nativitas, amb el naixement de Jesús. A les voltes s’hi representen la creació del món; el relat de Caín i Abel i el de l’arca de Noè; Abraham, Sara, Isaac i l’escala de Jacob; i Moisès en el pas del mar Roig, l’arbre de Jessè i el sol de Zacaries.
En l’última fase del conjunt pictòric, iniciada al gener d’aquest any, Minguell ha pintat el presbiteri (l’espai que envolta l’altar major). El tema d’aquest mural és “la llum de l’hora de l’alba, la llum que enceta el dia i descobreix el paisatge, la naturalesa i la ciutat de Tàrrega”, explica l’autor. La representació de l’hora de l’alba és una al·legoria a la Mare de Déu de l'Alba, verge a qui està dedicada l’església i patrona de Tàrrega.
La pintura al fresc
Històricament, la pintura mural al fresc ha estat utilitzada en grans obres arquitectòniques, sent el conjunt pictòric de Miquel Àngel a la Capella Sixtina (El Vaticà) un dels exemples més coneguts. La pintura al fresc “consisteix a fer l’últim arrebossat dels murs dels edificis i pintar-lo amb pigments minerals mentre aquest és encara fresc. Per això la pintura al fresc és físicament i espiritualment pròxima a l’arquitectura, ja que és l’última pell dels edificis”, explica Josep Minguell.
La tècnica es fonamenta en l’ús de la calç: “La pedra calcària es transforma, a través del foc i de l’aigua, en hidròxid de calci que s’aplica en els murs i, mentre és fresc, l’artista pinta amb pigments que quedaran fixats al mur gràcies a l’última reacció química en què la superfície del mur esdevé mineral en estar en contacte amb l’aire”, indica l’artista. El resultat és una pintura de colors pigment minerals, mat i de gran intensitat cromàtica.
L’autor
Josep Minguell Cardenyes (Tàrrega, 1959) és doctor en belles arts i pintor muralista especialitzat en la pintura al fresc, especialment grans conjunts arquitectònics. Al llarg de la seva trajectòria ha combinat la pràctica artística amb la recerca.
Ha pintat un total de 46 conjunts arquitectònics. Destaquen Santa Maria de l’Alba de Tàrrega, el Palau de la Diputació de Lleida, la facultat de medicina de la Universitat de Lleida, l’església de l’Espluga Calba, el Carme de Sant Joan Despí, Sant Joan de Reus i la Mare de Déu del port de Barcelona.
En l’àmbit acadèmic ha col·laborat amb diverses universitats: la Hawaii Manoa University, l’Accademia di belle arti di Firenze, l’Accademia di belle arti di Carrara, la Universitat de Barcelona, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Lleida, la Universitat Politècnica de València i la Waseda University de Tokio.
És autor de diversos articles i del llibre Pintura mural al fresco, estrategias de los pintores (Publicacions de la Universitat de Lleida, 2014) i Crònica d’un pintor de frescos. Tàrrega-Florència (Publicacions de la Universitat de Lleida, 2019).
Minguell és un dels pocs artistes contemporanis que practiquen aquesta tècnica pictòrica mil·lenària i s’ha convertit en un dels seus màxims exponents internacionals. És fill i net de pintors al fresc. De fet, a Santa Maria de l’Alba hi ha diversos conjunts que va pintar el pare de Josep Minguell, Jaume Minguell, entre els anys 1959 i 1967. La singularitat del conjunt mural d’aquest temple barroc, tant per les seves dimensions com per tractar-se de pintura contemporània que utilitza una tècnica mil·lenària, serà recollida en un documental audiovisual que es troba actualment en producció.
El conjunt pictòric de Minguell s’integra en les proporcions de l’arquitectura barroca de l’església, cercant una harmonia entre arquitectura i pintura. A l’esquerra del creuer (on es creuen les naus principal i transversal) se situa el conjunt mural Resurrectio, on s’hi mostra el relat de la resurrecció de Crist. El cantó dret l’ocupa el conjunt mural Nativitas, amb el naixement de Jesús. A les voltes s’hi representen la creació del món; el relat de Caín i Abel i el de l’arca de Noè; Abraham, Sara, Isaac i l’escala de Jacob; i Moisès en el pas del mar Roig, l’arbre de Jessè i el sol de Zacaries.
En l’última fase del conjunt pictòric, iniciada al gener d’aquest any, Minguell ha pintat el presbiteri (l’espai que envolta l’altar major). El tema d’aquest mural és “la llum de l’hora de l’alba, la llum que enceta el dia i descobreix el paisatge, la naturalesa i la ciutat de Tàrrega”, explica l’autor. La representació de l’hora de l’alba és una al·legoria a la Mare de Déu de l'Alba, verge a qui està dedicada l’església i patrona de Tàrrega.
La pintura al fresc
Històricament, la pintura mural al fresc ha estat utilitzada en grans obres arquitectòniques, sent el conjunt pictòric de Miquel Àngel a la Capella Sixtina (El Vaticà) un dels exemples més coneguts. La pintura al fresc “consisteix a fer l’últim arrebossat dels murs dels edificis i pintar-lo amb pigments minerals mentre aquest és encara fresc. Per això la pintura al fresc és físicament i espiritualment pròxima a l’arquitectura, ja que és l’última pell dels edificis”, explica Josep Minguell.
La tècnica es fonamenta en l’ús de la calç: “La pedra calcària es transforma, a través del foc i de l’aigua, en hidròxid de calci que s’aplica en els murs i, mentre és fresc, l’artista pinta amb pigments que quedaran fixats al mur gràcies a l’última reacció química en què la superfície del mur esdevé mineral en estar en contacte amb l’aire”, indica l’artista. El resultat és una pintura de colors pigment minerals, mat i de gran intensitat cromàtica.
L’autor
Josep Minguell Cardenyes (Tàrrega, 1959) és doctor en belles arts i pintor muralista especialitzat en la pintura al fresc, especialment grans conjunts arquitectònics. Al llarg de la seva trajectòria ha combinat la pràctica artística amb la recerca.
Ha pintat un total de 46 conjunts arquitectònics. Destaquen Santa Maria de l’Alba de Tàrrega, el Palau de la Diputació de Lleida, la facultat de medicina de la Universitat de Lleida, l’església de l’Espluga Calba, el Carme de Sant Joan Despí, Sant Joan de Reus i la Mare de Déu del port de Barcelona.
En l’àmbit acadèmic ha col·laborat amb diverses universitats: la Hawaii Manoa University, l’Accademia di belle arti di Firenze, l’Accademia di belle arti di Carrara, la Universitat de Barcelona, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Lleida, la Universitat Politècnica de València i la Waseda University de Tokio.
És autor de diversos articles i del llibre Pintura mural al fresco, estrategias de los pintores (Publicacions de la Universitat de Lleida, 2014) i Crònica d’un pintor de frescos. Tàrrega-Florència (Publicacions de la Universitat de Lleida, 2019).
