L’aïllament social d’aquests dies ha permès a l’autor entregar-se i concentrar-se en l’obra, tal i com feien amb la contemplació i la penitència els ermitans · L’artista és un dels pocs arreu del món que practica la tècnica pictòrica mil·lenària del fresc, sent la seva especialitat · La pintura forma part d’un conjunt d’actuacions de millora realitzades per commemorar els 50 anys de la troballa de la imatge gòtica del sant
L’artista Josep Minguell ha passat el confinament per la COVID-19 a l’ermita de Sant Eloi de Tàrrega, treballant en la seva darrera obra. El resultat és una pintura mural al fresc de 34 m2 de superfície (7,48 m d’alçada i 7,50 m d’amplada). El mural emmarca el portal d’entrada i la balconada del cor i en ell s’hi representen la bellesa de la natura i la creació del parc de Sant Eloi com una acció de respecte i de goig de la naturalesa, així com els atributs de Sant Eloi, representats d’una manera simbòlica a través de mans. La pintura al fresc és una tècnica pictòrica mil·lenària en la que Minguell s’ha especialitzat, sent un dels pocs artistes d’arreu del món que la practiquen.
L’aïllament social d’aquests dies ha permès a l’autor entregar-se i concentrar-se en l’obra, tal i com feien amb la contemplació i la penitència els ermitans que van habitar el temple fins el segle XVIII. “D’alguna manera he fet d’ermità aquestes últimes setmanes i he centrat tots els meus pensaments i esforços en la pintura que tenia entre mans”, declara Minguell. L’artista calcula que l’obra estarà completament finalitzada la pròxima setmana.
L’execució de l’obra forma part d’un conjunt d’actuacions de millora realitzades per commemorar els 50 anys de la troballa de la imatge gòtica del sant, que es trobava paredat. Les millores són impulsades per l’Associació Amics de l’Arbre, entitat que té cura de l’ermita i del Parc, i finançades gràcies a aportacions de patrocinadors, d’una subscripció popular i de fons de la Diputació de Lleida. L'església fou bastida el 1248 per disposició de l'argenter Simó Canet. Sant Eloi és el patró dels orfebres, joiers, ferrers i metal·lúrgics.
La pintura al fresc
El mural ha estat pintat amb el procediment al fresc, una tècnica de pintura mil·lenària i utilitzada històricament en les grans decoracions arquitectòniques. El conjunt de pintures realitzades per Miquel Àngel a la Capella Sixtina (El Vaticà) és, probablement, l’exemple més significatiu de pintura al fresc. Minguell, que és fill i net de pintors al fresc, és un dels pocs artistes contemporanis que practica aquesta tècnica, sent la seva especialitat.
“La pintura mural al fresc és un procediment pictòric que consisteix en aplicar pigments minerals dissolts en aigua sobre morter de calç fresc. S’aplica per jornades i el resultat és una pintura mat, de colors saturats i que combina les transparències amb les opacitats. Els pigments queden mineralitzats en la superfície, fixats gràcies a la carbonatació de la calç”, explica Josep Minguell. La tècnica requereix de força preparació: “Primer ha estat necessari repicar la superfície del mur per tal d’eliminar el revestiment de guix que hi havia i, posteriorment, s’ha arrebossat la superfície amb morter magre de calç”. L’artista adverteix que “els materials a emprar han de ser de màxima qualitat, especialment els pigments minerals específics de la pintura al fresc”.
L’autor
Josep Minguell Cardenyes (Tàrrega, 1959) és doctor en belles arts i pintor muralista especialitzat en la pintura al fresc, especialment grans conjunts arquitectònics. Al llarg de la seva trajectòria ha combinat la pràctica artística amb la recerca.
Ha pintat un total de 45 conjunts arquitectònics. Destaquen Santa Maria de l’Alba de Tàrrega (amb 800 m2 de frescos), el Palau de la Diputació de Lleida, la facultat de medicina de la Universitat de Lleida, l’església de l’Espluga Calba, el Carme de Sant Joan Despí, Sant Joan de Reus i la Mare de Déu del port de Barcelona.
En l’àmbit acadèmic ha col·laborat amb diverses universitats: la Hawaii Manoa University, l’Accademia di belle arti di Firenze, l’Accademia di belle arti di Carrara, la Universitat de Barcelona, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Lleida, la Universitat Politècnica de València i la Universitat de Waseda de Tòquio.
És autor de diversos articles i del llibre Pintura mural al fresco, estrategias de los pintores (Publicacions de la Universitat de Lleida, 2014) i Crònica d’un pintor de frescos. Tàrrega-Florència (Publicacions de la Universitat de Lleida, 2019).
L’aïllament social d’aquests dies ha permès a l’autor entregar-se i concentrar-se en l’obra, tal i com feien amb la contemplació i la penitència els ermitans que van habitar el temple fins el segle XVIII. “D’alguna manera he fet d’ermità aquestes últimes setmanes i he centrat tots els meus pensaments i esforços en la pintura que tenia entre mans”, declara Minguell. L’artista calcula que l’obra estarà completament finalitzada la pròxima setmana.
L’execució de l’obra forma part d’un conjunt d’actuacions de millora realitzades per commemorar els 50 anys de la troballa de la imatge gòtica del sant, que es trobava paredat. Les millores són impulsades per l’Associació Amics de l’Arbre, entitat que té cura de l’ermita i del Parc, i finançades gràcies a aportacions de patrocinadors, d’una subscripció popular i de fons de la Diputació de Lleida. L'església fou bastida el 1248 per disposició de l'argenter Simó Canet. Sant Eloi és el patró dels orfebres, joiers, ferrers i metal·lúrgics.
La pintura al fresc
El mural ha estat pintat amb el procediment al fresc, una tècnica de pintura mil·lenària i utilitzada històricament en les grans decoracions arquitectòniques. El conjunt de pintures realitzades per Miquel Àngel a la Capella Sixtina (El Vaticà) és, probablement, l’exemple més significatiu de pintura al fresc. Minguell, que és fill i net de pintors al fresc, és un dels pocs artistes contemporanis que practica aquesta tècnica, sent la seva especialitat.
“La pintura mural al fresc és un procediment pictòric que consisteix en aplicar pigments minerals dissolts en aigua sobre morter de calç fresc. S’aplica per jornades i el resultat és una pintura mat, de colors saturats i que combina les transparències amb les opacitats. Els pigments queden mineralitzats en la superfície, fixats gràcies a la carbonatació de la calç”, explica Josep Minguell. La tècnica requereix de força preparació: “Primer ha estat necessari repicar la superfície del mur per tal d’eliminar el revestiment de guix que hi havia i, posteriorment, s’ha arrebossat la superfície amb morter magre de calç”. L’artista adverteix que “els materials a emprar han de ser de màxima qualitat, especialment els pigments minerals específics de la pintura al fresc”.
L’autor
Josep Minguell Cardenyes (Tàrrega, 1959) és doctor en belles arts i pintor muralista especialitzat en la pintura al fresc, especialment grans conjunts arquitectònics. Al llarg de la seva trajectòria ha combinat la pràctica artística amb la recerca.
Ha pintat un total de 45 conjunts arquitectònics. Destaquen Santa Maria de l’Alba de Tàrrega (amb 800 m2 de frescos), el Palau de la Diputació de Lleida, la facultat de medicina de la Universitat de Lleida, l’església de l’Espluga Calba, el Carme de Sant Joan Despí, Sant Joan de Reus i la Mare de Déu del port de Barcelona.
En l’àmbit acadèmic ha col·laborat amb diverses universitats: la Hawaii Manoa University, l’Accademia di belle arti di Firenze, l’Accademia di belle arti di Carrara, la Universitat de Barcelona, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Lleida, la Universitat Politècnica de València i la Universitat de Waseda de Tòquio.
És autor de diversos articles i del llibre Pintura mural al fresco, estrategias de los pintores (Publicacions de la Universitat de Lleida, 2014) i Crònica d’un pintor de frescos. Tàrrega-Florència (Publicacions de la Universitat de Lleida, 2019).
