L’artista català Josep Minguell ha fet públic el projecte de la darrera fase del cicle de pintures al fresc de l’església de Santa Maria de l’Alba, que començarà a pintar a principis d’any. Es tracta d’un conjunt de pintures iniciat l’any 2006 i que un cop finalitzat sumarà 1.014 m2, convertint-se en el conjunt mural més gran pintat per l’artista català i en un dels més grans exemples contemporanis de pintura mural al fresc del món. L’acte de presentació, celebrat aquest matí a Tàrrega, ha comptat amb la presència de l’alcaldessa de Tàrrega, Maria Alba Pijuan Vallverdú; la vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), Estefania Rufach; i el rector de la parròquia de Tàrrega, Josep M. Vilaseca, com a representants de les institucions patrocinadores de l’obra.
“Aquesta fase final tindrà un fort efecte visual, ja que es pintarà el presbiteri, que és el nucli central de l’edifici. Enllaçarà els frescos de les voltes i del creuer i les pintures murals envoltaran tot l’edifici”, ha declarat Minguell, qui és un dels màxims exponents mundials en aquesta tècnica pictòrica mil·lenària. En aquesta mateixa línia, el rector ha subratllat que les pintures “donaran lluminositat al presbiteri i remarcaran el valor de la Mare de Déu de l’Alba”, patrona de la ciutat. Per la seva part, l’alcaldessa de Tàrrega s’ha mostrat “molt satisfeta de poder finalment posar cara a un projecte que donarà encara més atractiu aquesta joia del barroc a Catalunya que és Santa Maria de l’Alba”. Finalment, la vicepresidenta de l’IEI ha declarat estar “molt contenta de formar part d’un projecte com aquest com a representant d’una institució que està i vol estar al costat de l’art a Lleida”.
L’acte de presentació ha donat el tret de sortida oficial als primers preparatius, que han de permetre a Minguell començar a pintar a inicis de gener i acabar l’obra al llarg del 2022, any en què aquest temple catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) celebra el 350è aniversari de la col·locació de la primera pedra. Històricament, la pintura mural ha estat utilitzada per decorar grans construccions arquitectòniques com la Capella Sixtina de Miquel Àngel. De fet, diversos mitjans de comunicació ja s’han referit al conjunt pictòric de Santa Maria de l’Alba com la Capella Sixtina catalana.
Els esbossos, dibuixos a gran escala i les maquetes tridimensionals preparatòries usades per Minguell conformen una exposició que apropa al visitant al pensament del pintor a l’hora de gestar el projecte. Titulada L’hora de l’alba, la mostra s’ha inaugurat coincidint amb la presentació del projecte i es podrà visitar al Museu Tàrrega Urgell fins al 30 de gener.
L’última fase, el presbiteri
A dia d’avui, les pintures murals de Santa Maria de l’Alba de Josep Minguell formen un conjunt inacabat. L’artista ha pintat uns 800 m2 i resten els 214 m2 del presbiteri (l’espai que envolta l’altar major). En concret, la intervenció a punt de realitzar-se és sobre les parets del presbiteri, que van ser pintades de color blau fosc saturat en una reconstrucció acabada l’any 1970 (el presbiteri original es va cremar accidentalment a mitjans del segle XIX i la reconstrucció va ser destruïda durant la Guerra Civil Espanyola).
“Afrescar el presbiteri tindrà un efecte multiplicador, en ser el nucli del conjunt arquitectònic, la part central que unificarà la resta de pintures, creant un efecte immersiu en un conjunt tridimensional”, indica Minguell. El tema de les pintures serà “la llum de l’hora de l’alba, la llum que enceta el dia i descobreix el paisatge, la naturalesa i la ciutat de Tàrrega”, explica l’autor. “La intenció és crear un fons compatible amb la servitud litúrgica, que recuperi la percepció de l’arquitectura original, aporti lluminositat al presbiteri i acompanyi a l’espiritualitat de Santa Maria de l’Alba, tot introduint art contemporani en un edifici històric com aquest”, afegeix.
Santa Maria de l’Alba és un temple d’estil barroc classicista obra de fra Josep de la Concepció, l’arquitecte barroc més reconegut de Catalunya, autor de la remodelació del Palau del Virrei de Barcelona, el projecte de la façana de la catedral de Girona o de capelles per les catedrals de Tarragona i Barcelona. L’església de Tàrrega és, a més, un temple singular del camí de Sant Jaume i de la ruta Ignasiana.
La pintura al fresc
La pintura mural al fresc és una tècnica de pintura mil·lenària utilitzada històricament en les grans decoracions arquitectòniques. El conjunt de pintures realitzades per Miquel Àngel a la Capella Sixtina (El Vaticà) és, probablement, l’exemple més significatiu de pintura al fresc. Minguell, qui és fill i net de pintors al fresc, és un dels pocs artistes contemporanis que practica aquesta tècnica, sent la seva especialitat.
“Més que una tècnica, és una concepció de la pintura. Consisteix a fer l’últim arrebossat dels murs dels edificis i pintar-lo amb pigments minerals mentre aquest és encara fresc. Per això la pintura al fresc és físicament i espiritualment pròxima a l’arquitectura, ja que és l’última pell dels edificis”, assenyala l’expert. La pintura al fresc es fonamenta en l’ús de la calç: “La pedra calcària es transforma, a través del foc i de l’aigua, en hidròxid de calci que s’aplica en els murs i, mentre és fresc, l’artista pinta amb pigments que quedaran fixats al mur gràcies a l’última reacció química en què la superfície del mur esdevé mineral en estar en contacte amb l’aire”, explica Minguell. El resultat és una pintura de colors pigment minerals, mat i de gran intensitat cromàtica.
L’autor
Josep Minguell Cardenyes (Tàrrega, 1959) és doctor en belles arts i pintor muralista especialitzat en la pintura al fresc, especialment grans conjunts arquitectònics. Al llarg de la seva trajectòria ha combinat la pràctica artística amb la recerca.
Ha pintat un total de 46 conjunts arquitectònics. Destaquen Santa Maria de l’Alba de Tàrrega, el Palau de la Diputació de Lleida, la facultat de medicina de la Universitat de Lleida, l’església de l’Espluga Calba, el Carme de Sant Joan Despí, Sant Joan de Reus i la Mare de Déu del port de Barcelona.
En l’àmbit acadèmic ha col·laborat amb diverses universitats: la Hawaii Manoa University, l’Accademia di belle arti di Firenze, l’Accademia di belle arti di Carrara, la Universitat de Barcelona, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Lleida, la Universitat Politècnica de València i la Waseda University deTokio.
És autor de diversos articles i del llibre Pintura mural al fresco, estrategias de los pintores (Publicacions de la Universitat de Lleida, 2014) i Crònica d’un pintor de frescos. Tàrrega-Florència (Publicacions de la Universitat de Lleida, 2019).
“Aquesta fase final tindrà un fort efecte visual, ja que es pintarà el presbiteri, que és el nucli central de l’edifici. Enllaçarà els frescos de les voltes i del creuer i les pintures murals envoltaran tot l’edifici”, ha declarat Minguell, qui és un dels màxims exponents mundials en aquesta tècnica pictòrica mil·lenària. En aquesta mateixa línia, el rector ha subratllat que les pintures “donaran lluminositat al presbiteri i remarcaran el valor de la Mare de Déu de l’Alba”, patrona de la ciutat. Per la seva part, l’alcaldessa de Tàrrega s’ha mostrat “molt satisfeta de poder finalment posar cara a un projecte que donarà encara més atractiu aquesta joia del barroc a Catalunya que és Santa Maria de l’Alba”. Finalment, la vicepresidenta de l’IEI ha declarat estar “molt contenta de formar part d’un projecte com aquest com a representant d’una institució que està i vol estar al costat de l’art a Lleida”.
L’acte de presentació ha donat el tret de sortida oficial als primers preparatius, que han de permetre a Minguell començar a pintar a inicis de gener i acabar l’obra al llarg del 2022, any en què aquest temple catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) celebra el 350è aniversari de la col·locació de la primera pedra. Històricament, la pintura mural ha estat utilitzada per decorar grans construccions arquitectòniques com la Capella Sixtina de Miquel Àngel. De fet, diversos mitjans de comunicació ja s’han referit al conjunt pictòric de Santa Maria de l’Alba com la Capella Sixtina catalana.
Els esbossos, dibuixos a gran escala i les maquetes tridimensionals preparatòries usades per Minguell conformen una exposició que apropa al visitant al pensament del pintor a l’hora de gestar el projecte. Titulada L’hora de l’alba, la mostra s’ha inaugurat coincidint amb la presentació del projecte i es podrà visitar al Museu Tàrrega Urgell fins al 30 de gener.
L’última fase, el presbiteri
A dia d’avui, les pintures murals de Santa Maria de l’Alba de Josep Minguell formen un conjunt inacabat. L’artista ha pintat uns 800 m2 i resten els 214 m2 del presbiteri (l’espai que envolta l’altar major). En concret, la intervenció a punt de realitzar-se és sobre les parets del presbiteri, que van ser pintades de color blau fosc saturat en una reconstrucció acabada l’any 1970 (el presbiteri original es va cremar accidentalment a mitjans del segle XIX i la reconstrucció va ser destruïda durant la Guerra Civil Espanyola).
“Afrescar el presbiteri tindrà un efecte multiplicador, en ser el nucli del conjunt arquitectònic, la part central que unificarà la resta de pintures, creant un efecte immersiu en un conjunt tridimensional”, indica Minguell. El tema de les pintures serà “la llum de l’hora de l’alba, la llum que enceta el dia i descobreix el paisatge, la naturalesa i la ciutat de Tàrrega”, explica l’autor. “La intenció és crear un fons compatible amb la servitud litúrgica, que recuperi la percepció de l’arquitectura original, aporti lluminositat al presbiteri i acompanyi a l’espiritualitat de Santa Maria de l’Alba, tot introduint art contemporani en un edifici històric com aquest”, afegeix.
Santa Maria de l’Alba és un temple d’estil barroc classicista obra de fra Josep de la Concepció, l’arquitecte barroc més reconegut de Catalunya, autor de la remodelació del Palau del Virrei de Barcelona, el projecte de la façana de la catedral de Girona o de capelles per les catedrals de Tarragona i Barcelona. L’església de Tàrrega és, a més, un temple singular del camí de Sant Jaume i de la ruta Ignasiana.
La pintura al fresc
La pintura mural al fresc és una tècnica de pintura mil·lenària utilitzada històricament en les grans decoracions arquitectòniques. El conjunt de pintures realitzades per Miquel Àngel a la Capella Sixtina (El Vaticà) és, probablement, l’exemple més significatiu de pintura al fresc. Minguell, qui és fill i net de pintors al fresc, és un dels pocs artistes contemporanis que practica aquesta tècnica, sent la seva especialitat.
“Més que una tècnica, és una concepció de la pintura. Consisteix a fer l’últim arrebossat dels murs dels edificis i pintar-lo amb pigments minerals mentre aquest és encara fresc. Per això la pintura al fresc és físicament i espiritualment pròxima a l’arquitectura, ja que és l’última pell dels edificis”, assenyala l’expert. La pintura al fresc es fonamenta en l’ús de la calç: “La pedra calcària es transforma, a través del foc i de l’aigua, en hidròxid de calci que s’aplica en els murs i, mentre és fresc, l’artista pinta amb pigments que quedaran fixats al mur gràcies a l’última reacció química en què la superfície del mur esdevé mineral en estar en contacte amb l’aire”, explica Minguell. El resultat és una pintura de colors pigment minerals, mat i de gran intensitat cromàtica.
L’autor
Josep Minguell Cardenyes (Tàrrega, 1959) és doctor en belles arts i pintor muralista especialitzat en la pintura al fresc, especialment grans conjunts arquitectònics. Al llarg de la seva trajectòria ha combinat la pràctica artística amb la recerca.
Ha pintat un total de 46 conjunts arquitectònics. Destaquen Santa Maria de l’Alba de Tàrrega, el Palau de la Diputació de Lleida, la facultat de medicina de la Universitat de Lleida, l’església de l’Espluga Calba, el Carme de Sant Joan Despí, Sant Joan de Reus i la Mare de Déu del port de Barcelona.
En l’àmbit acadèmic ha col·laborat amb diverses universitats: la Hawaii Manoa University, l’Accademia di belle arti di Firenze, l’Accademia di belle arti di Carrara, la Universitat de Barcelona, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Lleida, la Universitat Politècnica de València i la Waseda University deTokio.
És autor de diversos articles i del llibre Pintura mural al fresco, estrategias de los pintores (Publicacions de la Universitat de Lleida, 2014) i Crònica d’un pintor de frescos. Tàrrega-Florència (Publicacions de la Universitat de Lleida, 2019).
