Successos
Les parts han acordat rebaixar la pena en aplicar-los els atenuants de confessió i reparació del dany
Les quatre persones acusades d'estafar prop de mig milió d'euros amb la compra de vehicles que adquirien demanant crèdits amb identitats falses a Cervera han acceptat entre 2 i 6 anys de presó. Les parts han acordat rebaixar la pena en aplicar-los els atenuants de confessió i reparació del dany ja que han tornat uns 27.000 euros i s'han compromès a tornar més diners. La fiscalia i les acusacions particulars demanaven per als acusats penes que oscil·laven entre els 2 i els 18 anys de presó, però finalment han estat condemnats a 2, 3, 5 i 6 anys de presó respectivament. La vista de conformitat ha tingut lloc aquest dimarts a l'Audiència de Lleida i la jutgessa ha declarat la sentència ferma, després que les parts rebutgessin recórrer.
Durant la investigació, que va iniciar un jutjat de Cervera, els Mossos d'Esquadra van acreditar la compra des del 2017 de més de 14 vehicles amb aquest sistema. El ministeri públic els acusava dels delictes d'estafa agreujada; blanqueig de capitals; contra la intimitat, descobriment i revelació de secrets; falsedat de document públic i grup criminal.
El judici estava previst que durés 6 dies i hi declaressin més de 80 persones. Amb l'acord, però, s'ha evitat la celebració de la vista.
Inici de la investigació
La investigació va començar el 2018 als jutjats de Cervera on un afectat va acudir a denunciar que estava rebent reclamacions de crèdits per a la compra de vehicles que no havia adquirit. En la fase d'instrucció es va constatar que els quatre acusats utilitzaven les dades i la documentació que els compradors de vehicles havien deixat de bona fe en diversos concessionaris. Així, van falsejar els seus documents d'identitat i, fent-se passar per aquestes persones, van accedir als seus perfils a Hisenda i a la Seguretat Social, obtenint les seves dades fiscals i laborals.
D'aquesta manera, els acusats van obrir suposadament comptes bancaris al nom de les persones suplantades i van contractar microcrèdits i serveis de telefonia mòbil. Segons l'acusació, quan obtenien la informació i dades necessàries, falsejaven nòmines a nom dels titulars d'aquestes dades i acudien a concessionaris sol·licitant crèdits per comprar vehicles de mitjana i alta gamma. Les companyies financeres, confiant en la solvència que aparentaven tenir i en la veracitat dels documents que presentaven, els concedien crèdits per comprar els vehicles, que posteriorment venien a terceres persones, ja sigui a l'estat espanyol o bé a l'estranger. Així, obtenien importants beneficis econòmics.
La investigació que van dur a terme els Mossos d'Esquadra va permetre acreditar, segons les acusacions, la compra fraudulenta de més de 14 vehicles utilitzant aquest mecanisme tot i que l'actuació policial va impedir que poguessin consumar molts altres intents.
Durant la investigació, que va iniciar un jutjat de Cervera, els Mossos d'Esquadra van acreditar la compra des del 2017 de més de 14 vehicles amb aquest sistema. El ministeri públic els acusava dels delictes d'estafa agreujada; blanqueig de capitals; contra la intimitat, descobriment i revelació de secrets; falsedat de document públic i grup criminal.
El judici estava previst que durés 6 dies i hi declaressin més de 80 persones. Amb l'acord, però, s'ha evitat la celebració de la vista.
Inici de la investigació
La investigació va començar el 2018 als jutjats de Cervera on un afectat va acudir a denunciar que estava rebent reclamacions de crèdits per a la compra de vehicles que no havia adquirit. En la fase d'instrucció es va constatar que els quatre acusats utilitzaven les dades i la documentació que els compradors de vehicles havien deixat de bona fe en diversos concessionaris. Així, van falsejar els seus documents d'identitat i, fent-se passar per aquestes persones, van accedir als seus perfils a Hisenda i a la Seguretat Social, obtenint les seves dades fiscals i laborals.
D'aquesta manera, els acusats van obrir suposadament comptes bancaris al nom de les persones suplantades i van contractar microcrèdits i serveis de telefonia mòbil. Segons l'acusació, quan obtenien la informació i dades necessàries, falsejaven nòmines a nom dels titulars d'aquestes dades i acudien a concessionaris sol·licitant crèdits per comprar vehicles de mitjana i alta gamma. Les companyies financeres, confiant en la solvència que aparentaven tenir i en la veracitat dels documents que presentaven, els concedien crèdits per comprar els vehicles, que posteriorment venien a terceres persones, ja sigui a l'estat espanyol o bé a l'estranger. Així, obtenien importants beneficis econòmics.
La investigació que van dur a terme els Mossos d'Esquadra va permetre acreditar, segons les acusacions, la compra fraudulenta de més de 14 vehicles utilitzant aquest mecanisme tot i que l'actuació policial va impedir que poguessin consumar molts altres intents.
