Actualitat
Es tracta del primer estudi genòmic d’una comunitat jueva medieval a Catalunya i s’han analitzat 16 individus
El Departament de Cultura ha impulsat el primer estudi genètic d’una comunitat jueva medieval a Catalunya. S’han analitzat les restes òssies de 16 individus de la necròpolis jueva de les Roquetes, a Tàrrega. Es tracta d’un espai funerari relacionat amb el pogrom de 1348. Les fosses comunes mostraven evidències clares de mort violenta i un enterrament simultani massiu, d’acord amb fonts històriques que parlen de la mort d’uns 300 membres de la comunitat jueva targarina. L’estudi revela una notable diversitat d’ADN mitocondrial, amb múltiples línies maternes documentades històricament en poblacions jueves, així com tres clades paternes habituals en comunitats de la diàspora i arrels al Pròxim Orient.
Els resultats de l’estudi ofereixen una imatge precisa sobre l’origen i la composició genètic de la població analitzada. Les dades indiquen que els individus de Roquetes presenten majoritàriament una ascendència vinculada a poblacions del Llevant antic, especialment a individus de Canaan de l’Edat de Bronze, origen històric de les comunitats jueves. La resta de l’ascendència s’explica per les aportacions genètiques compatibles amb poblacions d’origen ibèric medieval, resultat d’interaccions pròpies de la llarga trajectòria de convivència de la Corona d’Aragó.
La diversitat d’ADN mitocondrial indica, segons els experts, que la comunitat mantenia una identitat biològica pròpia i una continuïtat clara amb els fluxos genètics de la diàspora jueva.
Pel que fa a les relacions de parentiu, les anàlisis no han detectat vincles familiars directes entre els individus estudiats. Aquest fet, sumat a la coincidència temporal dels enterraments, confirma el caràcter catastròfic de les fosses. A més, l’estudi de les regions d’homozigosi mostra patrons compatibles amb una comunitat cohesionada però no excessivament endogàmica, aportant nova llum sobre la dinàmica demogràfica dels jueus catalans a la baixa edat mitjana.
La investigació ha estat un encàrrec de la Direcció General del Patrimoni Cultural a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que l’ha desenvolupat íntegrament al laboratori d’ADN antic i modern. Aquest laboratori pertany a la Unitat d’Antropologia Biològica i és un centre equipat amb la tecnologia necessària per al processament i anàlisi de restes arqueològiques altament degradades.
Els resultats de la recerca han estat publicats sota la direcció de la Doctora Cristina Santos en una edició especial de la revista ‘Genes’ dedicada a noves tendències en Genètica de Poblacions i Antropologia Molecular.
L’anàlisi paleognètica s’emmarca en un programa propi i més ampli d’estudi antropològic de la població jueva medieval targarina, que es complementa amb la tasca d’estudi històric i de conservació i difusió del patrimoni jueu que es du a terme des del Museu Comarcal de l’Urgell, a Tàrrega.
Amb aquesta recerca, Catalunya se situa al capdavant de la investigació paleogenòmica de comunitats jueves medievals i es posiciona com un punt de referència per als estudis sobre comunitats jueves antigues a escala europea. El projecte pretén consolidar l’aposta del Departament de Cultura per integrar les metodologies científiques més avançades en l’estudi del patrimoni arqueològic, i permet aprofundir en la comprensió d’un episodi fonamental per a la història del judaisme català per a la memòria col·lectiva del país.
