La CUP anuncia que abandona el govern de Tàrrega

La CUP de Tàrrega ha acordat sortir del govern municipal arran de l’incompliment greu d’un dels compromisos centrals de l’acord de govern signat el juny de 2023 amb Esquerra Republicana i el Partit dels Socialistes de Catalunya: la municipalització de la gestió integral de l’aigua abans del 31 de desembre de 2025.

Aquesta decisió ha estat presa en el marc d’una assemblea oberta celebrada aquest dimarts al vespre, on es va exposar la situació i es va valorar de manera col·lectiva la resposta política davant d’aquesta vulneració del pacte de govern.

La municipalització del servei d’aigua no era una proposta unilateral de la CUP, sinó un acord compartit entre les tres forces que formaven el govern. El seu incompliment representa una ruptura de confiança institucional i política, tant entre els socis com amb la ciutadania que va dipositar la confiança amb els programes electorals de les formacions polítiques que van esdevenir representades al consistori de la capital de l’Urgell, i qüestiona la validesa de la resta de compromisos del pacte.

Malgrat els esforços de la CUP per avançar en el procés de municipalització, ERC i PSC han optat per prorrogar la gestió privada del servei per un període que podria arribar als 12 anys, desatenent el mandat democràtic i l’oportunitat d’impulsar una gestió pública, eficient i transparent d’un recurs essencial com és l’aigua.

La CUP considera que la gestió pública de l’aigua és una eina de sobirania democràtica, justícia social i sostenibilitat ambiental. Per contra, la gestió privada respon a lògiques de benefici econòmic que deixen de banda l’interès col·lectiu.

La CUP notifica que els informes tècnics amb què es justifica la negativa d’ERC i PSC per pretendre d’obrir una nova licitació per privatitzar la gestió de l’aigua a Tàrrega presenten greus mancances i errors de càlcul, tal com ha alertat públicament l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP). Aquests informes han infravalorat els costos de la gestió privada i han sobreestimat les dificultats de la gestió pública, obviant exemples reeixits en nombrosos municipis catalans.

La formació recorda que el procés de municipalització del servei d’aigua ja es va iniciar durant la passada legislatura, l’any 2021, amb la denúncia del contracte vigent i l’adhesió de l’Ajuntament a l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP), entitat que assessora i acompanya els municipis en aquest camí. Aquesta adhesió representava una clara declaració d’intencions que, finalment, no s’ha traduït en accions concretes.

Des d’aleshores, el contracte —que finalitzava l’any 2024— ha estat prorrogat per segona vegada, a causa dels constants errors i mancances dels informes tècnics, els quals han retardat de manera significativa un procés que, amb l’assessorament de l’AMAP, hauria d’haver estat molt més àgil.

El primer pas imprescindible era la realització d’un estudi sobre l’estat de les instal·lacions, atès que aquestes són de titularitat pública i calia conèixer en quines condicions es retornaven després de 25 anys de gestió privada. L’informe lliurat per l’empresa l’any 2022, però, constava únicament de 13 pàgines i presentava nombroses mancances, tal com ja va advertir l’AMAP. La necessitat de corregir aquest document ja va comportar un primer endarreriment significatiu.

D’altra banda, la CUP recorda que els informes tècnics han de servir com a eina de suport i assessorament, però en cap cas poden substituir la voluntat política, especialment quan contenen valoracions esbiaixades i han estat elaborats per perfils vinculats als interessos privats en la gestió de l’aigua. Segons la formació, ni ERC ni el PSC han demostrat una voluntat real d’assumir la gestió pública del servei, ni tampoc han volgut explorar amb rigor alternatives viables com la via consorciada a través del CONGIAC (Consorci per a la Gestió d’Aigües de Catalunya), que representa una opció tècnicament solvent i 100% pública.

A més, l’acord de govern signat també comprometia les tres forces a treballar per assolir la titularitat pública del Teatre Ateneu, una infraestructura que suposa una despesa considerable per a la ciutadania de Tàrrega. Segons la CUP, tenint en compte les grans inversions ja realitzades i les que encara caldrà afrontar, així com la gestió directa per part del consistori, l’equipament hauria de formar part del patrimoni públic. No obstant això, aquest punt també ha quedat relegat i no ha experimentat cap avenç durant els dos anys de mandat, tot i les reiterades insistències de la CUP.

Amb la sortida del govern, la CUP reafirma la seva coherència política i el seu compromís amb la paraula donada. No considera acceptable formar part d’un govern que incompleix acords estructurals i anteposa els interessos d’empreses privades als de la ciutadania.

A partir d’ara, la CUP de Tàrrega continuarà desenvolupant la seva tasca des de l’oposició, amb responsabilitat i fermesa, per defensar una Tàrrega més justa, democràtica i amb serveis públics al servei de les persones.