L'estudi encarregat per la diputació lleidatana analitza les oportunitats que les renovables poden generar al territori
ACN Lleida .- Un estudi encarregat pel Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida a l'empresa Km0 Energy estima que la demarcació té un potencial per generar cinc vegades l'energia que consumirà l'any 2050 a partir de fonts solars i eòliques. L'estudi considera 16.858 hectàrees 'òptimes' per acollir instal·lacions fotovoltaiques -entre terrenys i teulades-, que podrien generar fins a 21.171 GWh. En el cal de l'eòlica, el treball quantifica en 4.366 GWh el potencial que podria arribar a produir la demarcació. Tot i això, la majoria de zones considerades 'optimes' per acollir aquestes instal·lacions es concentren al pla de Lleida. L'estudi pretén esdevenir una eina per obrir un debat al territori a partir de les oportunitats que planteja.
La Diputació de Lleida ha presentat aquest dimecres l'estudi que analitza el potencial fotovoltaic i eòlic de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran, que s'emmarca en el Pacte territorial sostenible de les energies renovables que promou la diputació lleidatana. El treball encarregat pel Patronat de Promoció Econòmica i elaborat pel gabinet especialitzat en energia de proximitat Km0 Energy fa una radiografia de les possibilitats d'implantació d'instal·lacions renovables a la demarcació en els pròxims anys.
L'estudi quantifica en 116.942 les hectàrees 'aptes' per situar-hi instal·lacions fotovoltaiques a la demarcació, que representen un 9,97% del territori. Tot i això, considera que d'aquestes 16.858 hectàrees serien 'òptimes' per acollir-les, és a dir zones accessibles, que no s'estiguin cultivant, sense condicionants mediambientals i situades a menys d'un quilòmetre d'alguna xarxa de transport. Gairebé el 70% de les parcel·les 'òptimes' es concentren al Segrià, Noguera i Garrigues. A l'Alt Pirineu i Aran només n'hi hauria el 9% del total.
Amb el potencial que estableix l'estudi pel que fa a fotovoltaica, la demarcació de Lleida podria arribar a tenir 14,26 GW de potència instal·lada (11,3 GW en terrenys i 3,14 GW en teulades), que generaria fins a 21.171 GWh (16.918 GWh en terrenys i 4.253 GWh en teulades), segons ha explicat el fundador i director general de Km0 Energy, Santi Martínez.
En el cas de l'energia eòlica, el treball estima que la demarcació podria arribar a disposar d'una potència instal·lada de 4,37 GW, que podrien produir fins a 5.710 GWh. En el cas de les zones considerades 'òptimes', el potencial productiu se situaria en 4.366 GWh.
Actualment, la demarcació de Lleida consumeix uns 2.322 GW, una xifra que segons les previsions se augmentarà fins als 3.158 GWh l'any 2030, i fins als 5.108 GWh, el 2050. Cal tenir en compte, però, que Segrià, Pla d'Urgell, Segarra i Urgell concentren més del 80% del consum elèctric de la demarcació. Amb les estimacions que fa l'estudi, l'energia que les comarques lleidatanes podrien arribar a generar de fons solars i eòliques (25.537 GWh) només en aquelles zones que l'estudi considera 'òptimes' per acollir-les multiplicaria per cinc el consum energètic que s'estima tindrà el conjunt de la demarcació l'any 2050.
Obrir un debat amb el territori per definir el model de renovables
El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha destacat que l'estudi vol ser un primer pas per obrir un debat al territori sobre el model pel qual aposta la demarcació en relació amb les energies renovables. "Les energies renovables són una oportunitat que hem de saber treballar amb la màxima efectivitat dels diferents agents implicats i hem de ser capaços de poder-la compaginar amb la resta d'activitats que es fan al territori com ara l'agricultura o el turisme", ha assenyalat.
El vicepresident primer, Jordi Latorre, ha posat de relleu que "Lleida pot ser un territori exportador d'energia" amb les oportunitats que això comporta, entre altres per lluitar contra el despoblament. Per això, considera que la demarcació ha d'abordar la transició energètica "de forma decidida" per tal que "no acabi sent depenent i que hagi de rebre l'energia procedent de fonts renovables d'altres territoris". "No ens ho podem permetre", ha afirmat. Així mateix, ha remarcat la importància d'aprofitar els fons Next Generation EU per avançar cap aquesta transició energètica. Latorre també ha recordat el compromís de la diputació lleidatana de posar en marxa l'agència de l'Energia de les Terres de Lleida.
La Diputació de Lleida farà arribar aquest estudi al Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Urbana i també el posarà a disposició dels municipis. Amb aquest objectiu, organitza aquest dijous una primera jornada amb representants del món local lleidatà per analitzar les oportunitats que planteja el treball elaborat per Km0 Energy. Aquestes trobades previstes giren entorn del projecte de Transformació Econòmica de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran i, en concret, de l'eix que se centre en l'energia i el món local.
La modificació del decret de renovables frena els projectes en marxa
L'allau de projectes d'instal·lacions solars i fotovoltaiques tramitats els darrers mesos per grans empreses i fons especuladors, havia generat el rebuig de sectors ecologistes i de part del món local, sobretot per la concentració d'aquests projectes en determinades zones del país. El responsable de Km0 Energy, Santi, Martínez ha explicat que l'anunci del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de modificar el decret de les renovables suposa, a la pràctica, una moratòria a la instal·lació de parcs solars i fotovoltaics i també afecta aquells projectes que havien rebut l'aval de la Ponència Ambiental que "tornen al punt de sortida"
Amb la modificació plantejada per la conselleria, els projectes fotovoltaics i eòlics només podran iniciar la seva tramitació si compten amb l’acord majoritari de la propietat dels terrenys, que es podria situar a l'entorn del 85% de la superfície. A més, per presentar els projectes, els promotors també hauran d'acreditar que n'han informat els ajuntaments corresponents. Tant l'acord dels propietaris com el coneixement dels ajuntaments serà un requisit indispensable per a tots els projectes encara pendents de sortir a informació pública.
ACN Lleida .- Un estudi encarregat pel Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida a l'empresa Km0 Energy estima que la demarcació té un potencial per generar cinc vegades l'energia que consumirà l'any 2050 a partir de fonts solars i eòliques. L'estudi considera 16.858 hectàrees 'òptimes' per acollir instal·lacions fotovoltaiques -entre terrenys i teulades-, que podrien generar fins a 21.171 GWh. En el cal de l'eòlica, el treball quantifica en 4.366 GWh el potencial que podria arribar a produir la demarcació. Tot i això, la majoria de zones considerades 'optimes' per acollir aquestes instal·lacions es concentren al pla de Lleida. L'estudi pretén esdevenir una eina per obrir un debat al territori a partir de les oportunitats que planteja.
La Diputació de Lleida ha presentat aquest dimecres l'estudi que analitza el potencial fotovoltaic i eòlic de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran, que s'emmarca en el Pacte territorial sostenible de les energies renovables que promou la diputació lleidatana. El treball encarregat pel Patronat de Promoció Econòmica i elaborat pel gabinet especialitzat en energia de proximitat Km0 Energy fa una radiografia de les possibilitats d'implantació d'instal·lacions renovables a la demarcació en els pròxims anys.
L'estudi quantifica en 116.942 les hectàrees 'aptes' per situar-hi instal·lacions fotovoltaiques a la demarcació, que representen un 9,97% del territori. Tot i això, considera que d'aquestes 16.858 hectàrees serien 'òptimes' per acollir-les, és a dir zones accessibles, que no s'estiguin cultivant, sense condicionants mediambientals i situades a menys d'un quilòmetre d'alguna xarxa de transport. Gairebé el 70% de les parcel·les 'òptimes' es concentren al Segrià, Noguera i Garrigues. A l'Alt Pirineu i Aran només n'hi hauria el 9% del total.
Amb el potencial que estableix l'estudi pel que fa a fotovoltaica, la demarcació de Lleida podria arribar a tenir 14,26 GW de potència instal·lada (11,3 GW en terrenys i 3,14 GW en teulades), que generaria fins a 21.171 GWh (16.918 GWh en terrenys i 4.253 GWh en teulades), segons ha explicat el fundador i director general de Km0 Energy, Santi Martínez.
En el cas de l'energia eòlica, el treball estima que la demarcació podria arribar a disposar d'una potència instal·lada de 4,37 GW, que podrien produir fins a 5.710 GWh. En el cas de les zones considerades 'òptimes', el potencial productiu se situaria en 4.366 GWh.
Actualment, la demarcació de Lleida consumeix uns 2.322 GW, una xifra que segons les previsions se augmentarà fins als 3.158 GWh l'any 2030, i fins als 5.108 GWh, el 2050. Cal tenir en compte, però, que Segrià, Pla d'Urgell, Segarra i Urgell concentren més del 80% del consum elèctric de la demarcació. Amb les estimacions que fa l'estudi, l'energia que les comarques lleidatanes podrien arribar a generar de fons solars i eòliques (25.537 GWh) només en aquelles zones que l'estudi considera 'òptimes' per acollir-les multiplicaria per cinc el consum energètic que s'estima tindrà el conjunt de la demarcació l'any 2050.
Obrir un debat amb el territori per definir el model de renovables
El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha destacat que l'estudi vol ser un primer pas per obrir un debat al territori sobre el model pel qual aposta la demarcació en relació amb les energies renovables. "Les energies renovables són una oportunitat que hem de saber treballar amb la màxima efectivitat dels diferents agents implicats i hem de ser capaços de poder-la compaginar amb la resta d'activitats que es fan al territori com ara l'agricultura o el turisme", ha assenyalat.
El vicepresident primer, Jordi Latorre, ha posat de relleu que "Lleida pot ser un territori exportador d'energia" amb les oportunitats que això comporta, entre altres per lluitar contra el despoblament. Per això, considera que la demarcació ha d'abordar la transició energètica "de forma decidida" per tal que "no acabi sent depenent i que hagi de rebre l'energia procedent de fonts renovables d'altres territoris". "No ens ho podem permetre", ha afirmat. Així mateix, ha remarcat la importància d'aprofitar els fons Next Generation EU per avançar cap aquesta transició energètica. Latorre també ha recordat el compromís de la diputació lleidatana de posar en marxa l'agència de l'Energia de les Terres de Lleida.
La Diputació de Lleida farà arribar aquest estudi al Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Urbana i també el posarà a disposició dels municipis. Amb aquest objectiu, organitza aquest dijous una primera jornada amb representants del món local lleidatà per analitzar les oportunitats que planteja el treball elaborat per Km0 Energy. Aquestes trobades previstes giren entorn del projecte de Transformació Econòmica de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran i, en concret, de l'eix que se centre en l'energia i el món local.
La modificació del decret de renovables frena els projectes en marxa
L'allau de projectes d'instal·lacions solars i fotovoltaiques tramitats els darrers mesos per grans empreses i fons especuladors, havia generat el rebuig de sectors ecologistes i de part del món local, sobretot per la concentració d'aquests projectes en determinades zones del país. El responsable de Km0 Energy, Santi, Martínez ha explicat que l'anunci del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de modificar el decret de les renovables suposa, a la pràctica, una moratòria a la instal·lació de parcs solars i fotovoltaics i també afecta aquells projectes que havien rebut l'aval de la Ponència Ambiental que "tornen al punt de sortida"
Amb la modificació plantejada per la conselleria, els projectes fotovoltaics i eòlics només podran iniciar la seva tramitació si compten amb l’acord majoritari de la propietat dels terrenys, que es podria situar a l'entorn del 85% de la superfície. A més, per presentar els projectes, els promotors també hauran d'acreditar que n'han informat els ajuntaments corresponents. Tant l'acord dels propietaris com el coneixement dels ajuntaments serà un requisit indispensable per a tots els projectes encara pendents de sortir a informació pública.
