Actualitat
El treball guanyador “29 rondalles meravelloses de Mallorca (recollides el 1894)”, reagrupa 29 rondalles meravelloses de 1985 més altres d’inèdites d’una col·lecció que es va recollir per encàrrec de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana.
El 1894, l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana, que havia treballat en l’estudi de les Balears des d’un punt de vista antropològic, encarregà l’arreplega de materials de narrativa oral al professor Antoni M. Penya, que va recórrer l’illa per recollir de viva veu rondalles, llegendes i succeïts. Aquests materials foren redactats i lliurats a l’arxiduc mesos després. Lluís Salvadorseleccionà 54 narracions i les va fer traduir a l’alemany. El 1895 publicà a Wüzburg dos llibres, un en català i l’altre en alemany, amb aquestes narracions escollides. L’edició alemanya duia un pròleg en el qual l’arxiduc exposava els seus objectius en fer l’edició i els seus conceptes sobre rondallística. La part de la col·lecció no publicada restà en un arxiu particular a Valldemossa fins el 2010, quan fou dipositat a l’Arxiu General del Consell Insular de Mallorca.
El treball guardonat amb el Premi Valeri Serra i Boldú 2023 reagrupa les 29 rondalles meravelloses de la col·lecció –les que es publicaren el 1895 i les que restaren inèdites-, les transcriu, en fa l’edició anotada i un estudi detallat de cada narració des del punt de vista etnopoètic. La combinació de les informacions obtingudes han permès la reconstrucció del corpus de rondalles meravelloses i del context en el qual foren recopilades i publicades parcialment. També, cataloga tots els relats segons els estàndards internacionals dels folkloristes, posant-los a l’abast de la comunitat científica i del públic en general.
El treball s’articula en quatre apartats, un primer capítol sobre la publicació de rondalles en el context de la Renaixença catalana, un sègol capítol que fa una anàlisi global de les rondalles meravelloses, el tercer capítol amb les rondalles transcrites i un quart capítol que analitza cada una de les narracions en la seva especificitat.
En aquestes rondalles és especialment valuosa la fidelitat a l’oralitat i l’absència d’embelliment literari o de manipulació dels textos per objectius aliens a la literatura oral. L’edició simultània, el 1895, en català i en alemany, va ser un fet singular, que possibilità la divulgació i valoració de la col·lecció en entorn acadèmics.
L’anàlisi dels relats ajuda a mostrar la visió del món que tenia la societat que els contava, i aporta valuoses informacions referides a l’articulació de la vida social, el sistema de creences, els valors, les jerarquies socials, la relació amb allò sobrenatural, etc. Hi trobem un ric imaginari d’éssers fantàstics que entronquen amb les tradicions mediterrànies, arquetips, confluències d’elements cristians i pagans, etc. En conjunt, d’un banda amb la reunificació i l’edició dels textos enriquim el cabal rondallístic en català. De l’altra, contribuïm a explicar com eren els processos de recerca de literatura popular el s. XIX, quins objectius tenien, sobre quina base ideològica es construïen i quina era la seva recepció i aportació a la cultura i a la societat.
Caterina Valriu (Inca 1960) és Doctora en Filologia (UIB 1992) i en Antropologia (UB 2021, tesi que va rebre el Premi Antoni M. Badia i Margarit), Catedràtica de Filologia Catalana de la UIB, treballa en projectes de recerca I+D sobre literatura oral amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, sobre literatura infantil i juvenil amb l'equip internacional LIJMI de la Universitat de Santiago de Compostel·la i en el projecte d’innovació docent «Geografies Literàries» de la Universitat de València.
És membre de del Grup d'Estudis Etnopoètics (IEC) i professora responsable del Grup de Recerca en Etnopoètica de les Illes Balears (GREIB-UIB). Forma part del consell de direcció de la revista Llengua & Literatura, és membre de la Societat Catalana de Llengua i Literatura i de la junta rectora de la Fundació Mallorca Literària.
Les seves línies de recerca són la literatura oral, especialment el llegendari i el rondallari, i els llibres per a infants i joves. Sobre aquests temes imparteix docència als estudis de Grau i de Màster de la UIB. Ha publicat una vintena llibres i més d'un centenar d'articles acadèmics, capítols de llibres i comunicacions a congressos. La seva contribució a l’estudi de la literatura infantil ha estat guardonada amb el X Premi Aurora Díaz-Plaja (2010), el 2021 va obtenir el Premi Mallorca d’Assaig per un treball sobre folklore. També és escriptora per a infants, amb més de deu llibres de contes publicats i narradora oral amb una llarga experiència.
Dels seus llibres sobre etnopoètica podem destacar els estudis de grans figures llegendàries: Jaume I, un heroi històric, un heroi de llegenda (2008), Sant Vicent Ferrer, història, llegenda i devoció (2010) i El Comte Mal, entre la història i la llegenda (2013). També els llibres que recullen els seus articles Paraula Viva (2008), Imaginari compartit (2010) i De llegenda (2023), el llibre sobre llegendes etiològiques Contes de l’Espagne, aux origines du monde (París 2015) i quatre capítols sobre la història del folklore a les Illes Balears publicats respectivament a Història de la literatura popular catalana (2017) i A History of Catalan Folk Literature (2019). Actualment dirigeix diverses tesis doctorals i treballa en diversos aspectes del llegendari.
Pel que fa a les categories infantil i juvenil els premiats van ser els següents:
PREMI INFANTIL (1r i 2n d’ESO):
1r premi per Elena Mateu Llena, amb el treball “El despertar de la nostra ànima”
2n premi per Mireia Reig Riudeubàs, amb el treball “El carnaval de Solsona”
3r premi per Biel Marsiñach Miró, amb el treball “Per quatre monedes”
4r premi per Joana Fernández Targa, amb el treball “Que farem, que direm”
PREMI JUVENIL (1r i 2n BAT)
1r premi per Ona López Jounou, amb el treball “Remeis casolans de l’àvia”
2n premi per Maria Solsona Masses i Abril Varela Griñó, amb el treball “La fleca de cal figuerosa”
3r premi per Pilar Roldan Audinis, amb el treball “La farga d’Arió”
El premi juvenil corresponent a 3r i 4t d’ESO ha quedat desert.
Durant l’acte d’avui també s’ha presentat el llibre del treball guanyador de l’any passat “les “Les cultures de les abelles. L’apicultura tradicional a Catalunya” de Francesc Roma Casanovas i l’opuscle Gent de Casa dedicat aquest any al pare “Josep Massot i Muntaner. El pare Josep Massot va ser des dels seus inicis el president del jurat del Premi Valeri Serra i el màxim responsable pel que fa a la publicació dels premis a la col·lecció de les publicacions de l’Abadia de Montserrat.
A l’acte, que ha comptat amb la participació de l’Esbart Dansaire Sícoris “Ballet ciutat de Lleida”, hi ha assistit el director dels SSTT de Cultura a Lleida, Albert Turull.
