Cultura
Joan Talarn destaca en la inauguració els vincles amb la Diputació d’un artista “imprescindible a l’hora d’explicar la història cultural del nostre país”. La mostra està formada per més d’una cinquantena d’obres del que està considerat com un dels muralistes catalans més rellevants del segle XX
L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha inaugurat aquest dilluns l’exposició ‘La mirada del pintor’, una mostra que homenatja la figura de Jaume Minguell i que es podrà veure a la Zona Zero de l’IEI fins al 27 de novembre.
L’acte ha estat presidit pel president de la Diputació de Lleida i de l’IEI, Joan Talarn, i ha comptat també amb les intervencions d’Alba Pijuan, alcaldessa de Tàrrega; Jaume Espinagosa, director del Museu de Tàrrega; i Josep Minguell, fill de l’artista. També hi han assistit Estefania Rufach, vicepresidenta de l’IEI; Mercè Carulla, diputada de la Diputació de Lleida; Jaume Rutllant, regidor de Cultura de la Paeria de Lleida i diputat de la Diputació de Lleida; i Joan Josep Ardanuy, director de l’IEI.
En la seva intervenció, Joan Talarn ha dit que “els Minguell de Tàrrega són un llinatge íntimament lligat al patrimoni històric, artístic i contemporani del Palau de la Diputació de Lleida”. En aquest sentit, ha recordat com el punt més visitat de tot l’edifici és “l’escalinata principal decorada amb la pintura mural de Jaume Minguell, i posteriorment continuada pel seu fill Josep”.
És per tot això que, en el centenari del naixement de Jaume Minguell, “la Diputació, per mitjà d’aquesta casa de cultura que és l’Institut, no podia ni volia passar per alt aquesta nova oportunitat”, ha precisat en recordar que l’IEI, ja fa un grapat d’anys (1988), va organitzar el que s’ha considerat “la més completa antologia de la trajectòria de l’artista, amb motiu dels 50 anys com a pintor”.
Per tant, “aquesta nova efemèride sobre la figura de Jaume Minguell” és una nova oportunitat per, en alguns casos, “retrobar-nos amb el conjunt de la seva d’obra”, i, en altres, per descobrir un artista “imprescindible a l’hora d’explicar la història cultural del nostre país”.
Organitzada pel Museu Tàrrega Urgell, l’Ajuntament de Tàrrega, l’IEI i la Diputació Lleida amb el suport de l’Ajuntament de Lleida, la Generalitat i el Museu de Lleida, l’exposició ‘La mirada del pintor’ inicia el centenari de Jaume Minguell Miret (Tàrrega 1922-1991). Mostra l’evolució de la seva obra pictòrica en diverses etapes que tenen com a fil conductor el caràcter expressionista de la seva obra consolidada en plena postguerra i les connexions amb els moviments artístics europeus que van sorgir després de la segona guerra mundial.
Està formada per la selecció d’una cinquantena d’obres realitzades al llarg dels més de cinquanta anys de dedicació plena a la pintura. De fet, Jaume Minguell Miret és considerat un dels muralistes catalans més rellevants del segle XX, amb un llegat patrimonial que supera la trentena de conjunts de pintura mural al fresc. Per aquest motiu, una part de l’exposició està dedicada a la pintura mural. En el temps de la postguerra, la seva obra va esdevenir clau en la tasca de reconstrucció arquitectònica, aportant no només el coneixement de la pintura al fresc, sinó introduint una pinzellada moderna, amatent de les novetats de la contemporaneïtat.
L’exposició compta amb l’edició d’un catàleg. Inclou articles de Josep Miquel Garcia, Àlex Susanna i Bernat Puigdollers, i el recull dels textos i articles dels diferents escriptors, poetes i crítics d’art que el van acompanyar al llarg de la seva trajectòria: Pedro Caravia, Alfonso Costafreda, Jaume Ferran, P. Abat Cassià M. Just, Ramon Novell, Josep M. de Sucre, Guillem Viladot, etc.
‘La mirada del pintor’ arriba a Lleida després d’haver estat instal·lada a Tàrrega, concretament al Museu Tàrrega Urgell, des del 28 de maig fins al 25 de setembre, i en acabar la seva estada a l’IEI, està previst que viatgi al Museu de Lleida i al Museu Comarcal de la Noguera.
Jaume Minguell Miret és un pintor arquetípic de la generació d’artistes catalans formats durant els anys posteriors a la Guerra Civil Espanyola. La seva formació va ser més autodidacta que acadèmica, per l’ambient artístic profundament empobrit –econòmicament i culturalment– de l’època. A la dècada dels anys cinquanta, després de la Segona Guerra Mundial, emprèn una sèrie de viatges a Europa (Itàlia, París i Holanda). És en aquests viatges quan entra en contacte amb les tendències expressionistes de l’època, que marcaran el caràcter de la seva obra pictòrica. D’altra banda, en el viatge a Itàlia visita les grans pintures murals al fresc del Renaixement, que l’impulsen a practicar aquesta tècnica pictòrica mil·lenària.
L’obra mural té un paper fonamental en la producció de Minguell. Des dels seus inicis fins al final de la seva carrera artística, combina ininterrompudament la pintura al fresc amb la pintura de cavallet. La pintura al fresc és, per a Minguell i per a molts dels artistes de la seva generació, una via de reivindicació d’una pintura més autèntica i, en definitiva, més humana. Entre les seves pintures murals destaquen la gran escalinata del palau de la Diputació de Lleida, diverses pintures murals a l’església Santa Maria de l’Alba de Tàrrega, la Paeria de Balaguer o l’església de Mont-roig del Camp. L’any 1988 fou guardonat amb el Premi Medalla Morera d’Arts Plàstiques.
L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha inaugurat aquest dilluns l’exposició ‘La mirada del pintor’, una mostra que homenatja la figura de Jaume Minguell i que es podrà veure a la Zona Zero de l’IEI fins al 27 de novembre.
L’acte ha estat presidit pel president de la Diputació de Lleida i de l’IEI, Joan Talarn, i ha comptat també amb les intervencions d’Alba Pijuan, alcaldessa de Tàrrega; Jaume Espinagosa, director del Museu de Tàrrega; i Josep Minguell, fill de l’artista. També hi han assistit Estefania Rufach, vicepresidenta de l’IEI; Mercè Carulla, diputada de la Diputació de Lleida; Jaume Rutllant, regidor de Cultura de la Paeria de Lleida i diputat de la Diputació de Lleida; i Joan Josep Ardanuy, director de l’IEI.
En la seva intervenció, Joan Talarn ha dit que “els Minguell de Tàrrega són un llinatge íntimament lligat al patrimoni històric, artístic i contemporani del Palau de la Diputació de Lleida”. En aquest sentit, ha recordat com el punt més visitat de tot l’edifici és “l’escalinata principal decorada amb la pintura mural de Jaume Minguell, i posteriorment continuada pel seu fill Josep”.
És per tot això que, en el centenari del naixement de Jaume Minguell, “la Diputació, per mitjà d’aquesta casa de cultura que és l’Institut, no podia ni volia passar per alt aquesta nova oportunitat”, ha precisat en recordar que l’IEI, ja fa un grapat d’anys (1988), va organitzar el que s’ha considerat “la més completa antologia de la trajectòria de l’artista, amb motiu dels 50 anys com a pintor”.
Per tant, “aquesta nova efemèride sobre la figura de Jaume Minguell” és una nova oportunitat per, en alguns casos, “retrobar-nos amb el conjunt de la seva d’obra”, i, en altres, per descobrir un artista “imprescindible a l’hora d’explicar la història cultural del nostre país”.
Organitzada pel Museu Tàrrega Urgell, l’Ajuntament de Tàrrega, l’IEI i la Diputació Lleida amb el suport de l’Ajuntament de Lleida, la Generalitat i el Museu de Lleida, l’exposició ‘La mirada del pintor’ inicia el centenari de Jaume Minguell Miret (Tàrrega 1922-1991). Mostra l’evolució de la seva obra pictòrica en diverses etapes que tenen com a fil conductor el caràcter expressionista de la seva obra consolidada en plena postguerra i les connexions amb els moviments artístics europeus que van sorgir després de la segona guerra mundial.
Està formada per la selecció d’una cinquantena d’obres realitzades al llarg dels més de cinquanta anys de dedicació plena a la pintura. De fet, Jaume Minguell Miret és considerat un dels muralistes catalans més rellevants del segle XX, amb un llegat patrimonial que supera la trentena de conjunts de pintura mural al fresc. Per aquest motiu, una part de l’exposició està dedicada a la pintura mural. En el temps de la postguerra, la seva obra va esdevenir clau en la tasca de reconstrucció arquitectònica, aportant no només el coneixement de la pintura al fresc, sinó introduint una pinzellada moderna, amatent de les novetats de la contemporaneïtat.
L’exposició compta amb l’edició d’un catàleg. Inclou articles de Josep Miquel Garcia, Àlex Susanna i Bernat Puigdollers, i el recull dels textos i articles dels diferents escriptors, poetes i crítics d’art que el van acompanyar al llarg de la seva trajectòria: Pedro Caravia, Alfonso Costafreda, Jaume Ferran, P. Abat Cassià M. Just, Ramon Novell, Josep M. de Sucre, Guillem Viladot, etc.
‘La mirada del pintor’ arriba a Lleida després d’haver estat instal·lada a Tàrrega, concretament al Museu Tàrrega Urgell, des del 28 de maig fins al 25 de setembre, i en acabar la seva estada a l’IEI, està previst que viatgi al Museu de Lleida i al Museu Comarcal de la Noguera.
Jaume Minguell Miret és un pintor arquetípic de la generació d’artistes catalans formats durant els anys posteriors a la Guerra Civil Espanyola. La seva formació va ser més autodidacta que acadèmica, per l’ambient artístic profundament empobrit –econòmicament i culturalment– de l’època. A la dècada dels anys cinquanta, després de la Segona Guerra Mundial, emprèn una sèrie de viatges a Europa (Itàlia, París i Holanda). És en aquests viatges quan entra en contacte amb les tendències expressionistes de l’època, que marcaran el caràcter de la seva obra pictòrica. D’altra banda, en el viatge a Itàlia visita les grans pintures murals al fresc del Renaixement, que l’impulsen a practicar aquesta tècnica pictòrica mil·lenària.
L’obra mural té un paper fonamental en la producció de Minguell. Des dels seus inicis fins al final de la seva carrera artística, combina ininterrompudament la pintura al fresc amb la pintura de cavallet. La pintura al fresc és, per a Minguell i per a molts dels artistes de la seva generació, una via de reivindicació d’una pintura més autèntica i, en definitiva, més humana. Entre les seves pintures murals destaquen la gran escalinata del palau de la Diputació de Lleida, diverses pintures murals a l’església Santa Maria de l’Alba de Tàrrega, la Paeria de Balaguer o l’església de Mont-roig del Camp. L’any 1988 fou guardonat amb el Premi Medalla Morera d’Arts Plàstiques.
