Actualitat
Els resultats de la intervenció confirmen l’existència d’una entrada monumental al sector est de la ciutat ibèrica · Amb el creixement de la ciutat, el fossat del període ibèric antic va quedar fora de servei i es va reomplir amb terra i pedres per bastir-hi al damunt noves estructures de defensa
Els treballs arqueològics que els darrers anys s’estan duent a terme a la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol, a Tornabous (L’Urgell) estan confirmant la complexitat i la monumentalitat de les estructures defensives que protegien la ciutat ibèrica ilergeta del Molí d’Espígol. Les excavacions formen part del projecte quadriennal (2022-2025) de recerca arqueològica del Departament de Cultura “Sistemes poliorcètics d’accés als hàbitats ibèrics: els casos indiget i ilerget” (SPAHI), impulsat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya i coordinat pels investigadors Jordi Principal i Gabriel de Prado. Aquest projecte combina actuacions arqueològiques en el jaciment ilerget del Molí d’Espígol (Tornabous, l’Urgell) i en els jaciments ibèrics indigets de l’Illa d’en Reixac (Ullastret, Baix Empordà) i Castell (Palamós, Baix Empordà).
La darrera campanya arqueològica, realitzada el passat mes d’abril, ha permès determinar la configuració de la porta d’accés del sector est i conèixer millor la seva evolució cronològica i constructiva fins al segle III aC, període conegut com a ibèric ple.
Les excavacions han documentat l’existència d’un gran bastió massís que flanquejava, per la banda nord, un passatge d’entrada a la ciutat, molt probablement en rampa i enllosat. El passatge d’accés tenia forma de colze, per tal d’impedir l’entrada directa i defensar més fàcilment l’interior del recinte. La campanya ha permès conèixer millor la seqüència constructiva de les torres bastides, just al damunt de l’antic fossat, que encerclava l’assentament durant el període ibèric antic (segles VI-V aC). Amb el creixement de la ciutat, el fossat va quedar fora de servei i es va reomplir amb terra i pedres per bastir-hi al damunt noves estructures de defensa.
La recerca al jaciment continuarà l’any vinent amb l’objectiu de conèixer millor la porta est, documentar la part sud, identificar els nivells de pas i veure com s’accedia a l’interior de la ciutat.
Visites guiades gratuïtes
El jaciment ibèric del Molí d’Espígol està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, des de l’any 2009, i constitueix un dels exemples més desenvolupats i complexos del sistema urbanístic de la cultura ibèrica dels ilergets. Aquests van dominar una gran part de les actuals províncies de Lleida i Osca entre els segles VI i I aC. El jaciment podria correspondre, segons algunes interpretacions, a la ciutat d’Atanagrum, antiga capital del poble ilerget.
Per tal de facilitar l’accés dels ciutadans al jaciment i promoure la seva difusió i coneixement, des de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural amb l’Ajuntament de Tornabous s’oferiran visites guiades gratuïtes a la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol els dissabtes 25 de maig, 20 de juny, 27 de juliol i 31 d’agost.
Els treballs arqueològics que els darrers anys s’estan duent a terme a la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol, a Tornabous (L’Urgell) estan confirmant la complexitat i la monumentalitat de les estructures defensives que protegien la ciutat ibèrica ilergeta del Molí d’Espígol. Les excavacions formen part del projecte quadriennal (2022-2025) de recerca arqueològica del Departament de Cultura “Sistemes poliorcètics d’accés als hàbitats ibèrics: els casos indiget i ilerget” (SPAHI), impulsat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya i coordinat pels investigadors Jordi Principal i Gabriel de Prado. Aquest projecte combina actuacions arqueològiques en el jaciment ilerget del Molí d’Espígol (Tornabous, l’Urgell) i en els jaciments ibèrics indigets de l’Illa d’en Reixac (Ullastret, Baix Empordà) i Castell (Palamós, Baix Empordà).
La darrera campanya arqueològica, realitzada el passat mes d’abril, ha permès determinar la configuració de la porta d’accés del sector est i conèixer millor la seva evolució cronològica i constructiva fins al segle III aC, període conegut com a ibèric ple.
Les excavacions han documentat l’existència d’un gran bastió massís que flanquejava, per la banda nord, un passatge d’entrada a la ciutat, molt probablement en rampa i enllosat. El passatge d’accés tenia forma de colze, per tal d’impedir l’entrada directa i defensar més fàcilment l’interior del recinte. La campanya ha permès conèixer millor la seqüència constructiva de les torres bastides, just al damunt de l’antic fossat, que encerclava l’assentament durant el període ibèric antic (segles VI-V aC). Amb el creixement de la ciutat, el fossat va quedar fora de servei i es va reomplir amb terra i pedres per bastir-hi al damunt noves estructures de defensa.
La recerca al jaciment continuarà l’any vinent amb l’objectiu de conèixer millor la porta est, documentar la part sud, identificar els nivells de pas i veure com s’accedia a l’interior de la ciutat.
Visites guiades gratuïtes
El jaciment ibèric del Molí d’Espígol està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, des de l’any 2009, i constitueix un dels exemples més desenvolupats i complexos del sistema urbanístic de la cultura ibèrica dels ilergets. Aquests van dominar una gran part de les actuals províncies de Lleida i Osca entre els segles VI i I aC. El jaciment podria correspondre, segons algunes interpretacions, a la ciutat d’Atanagrum, antiga capital del poble ilerget.
Per tal de facilitar l’accés dels ciutadans al jaciment i promoure la seva difusió i coneixement, des de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural amb l’Ajuntament de Tornabous s’oferiran visites guiades gratuïtes a la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol els dissabtes 25 de maig, 20 de juny, 27 de juliol i 31 d’agost.
