Els dotze museus que integren la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran (XMTLLA) conviden a participar en la primera edició virtual del Dia Internacional dels Museus (DIM) arran de la COVID-19, que tindrà lloc els dies 16, 17 i 18 de maig seguint el lema “Obrim finestres” de la campanya del DIM a Catalunya. Membres del personal dels equipaments de la XMTLLA protagonitzen un espot en què se’ls pot veure preparant les “finestres” que resa el lema, unes finestres virtuals que romandran obertes en el marc del DIM-2020 per tal que la ciutadania es pugui connectar al patrimoni que conserva i preserva cadascun dels museus.
El Dia Internacional dels Museus és un esdeveniment organitzat pel Comitè Internacional dels Museus (ICOM) que se celebra anualment el 18 de maig. La jornada encunya el lema genèric “Museus per la igualtat: diversitat i inclusió” amb l’objectiu d’esdevenir un punt de trobada per celebrar la diversitat de perspectives que conformen les comunitats i el personal dels museus.
Des de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat s’ha impulsat la realització d’unes iniciatives conjuntes per la totalitat dels museus catalans, a les quals s’ha adherit la XMTLLA, aprofitant aquest esdeveniment per donar visibilitat als museus i a tota la feina que estan realitzant durant el confinament per mantenir el contacte amb la ciutadania.
FINESTRES OBERTES EN LÍNIA
L’acció més destacada són unes ‘finestres’ obertes en línia, a on els museus explicaran i mostraran algun aspecte rellevant de les seves col·leccions. La XMTLLA participa de manera conjunta en aquesta acció amb un fil conductor comú: l’ús d’un document primari per generar un relat diferent a l’habitual al voltant de les seves col·leccions.
Durant els dies 16, 17 i 18 de maig els interessats es podran connectar a qualsevol dels dotze museus de la XMTLLA mitjançant l’enllaç patrimoni.gencat.cat/DIM2020 per visualitzar les càpsules de vídeo que han realitzat cadascun dels museus a partir d’un objecte o un document primari de la seva col·lecció, que els serveix no només per explicar la història i les anècdotes més curioses de cada equipament, sinó també per reivindicar el paper de la recerca en el si de la tradició museística. Les ‘finestres’ en línia s’obriran a partir del 16 de maig a les 10.45 hores.
Així, doncs, alguns museus inicien el seu relat amb dietaris, com el Museu de Lleida i el dietari del bisbe Messeguer, fundador del Museu Diocesà, la col·lecció del qual és una de les que conforma l’actual Museu de Lleida; i l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, amb un diari domèstic de mitjans del segle XIX.
El Museu Tàrrega Urgell i el Museu Trepat s'endinsen en la familia Trepat amb el document de la patent de l’invent mecànic de la dalladora Trepat, de Josep Trepat, i la pintura a l’oli 'Els Gitanos', de Lluís Trepat; el Museu Diocesà d’Urgell, dos documents que han permès determinar la procedència d’un conjunt de lipsanoteques i reliquiaris; i el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, el document mecanografiat del bisbe Miquel Moncadas i Noguera en la inauguració de les obres de remodelació del museu l’any 1983.
Les fotografies són el punt de partida del Museu de Guissona, amb unes imatges de l’any 1973 de la descoberta d’unes restes arqueològiques a l'espai que temps a venir seria el parc arqueològic; el Museu de la Conca Dellà, amb la còpia de les fotografies de la campanya d’excavació de Walter Kuhme l’any 1954; i el Musèu dera Val d’Aran, amb una fotografia de l’interior de Santa Maria de Mijaran d’inicis del segle XX que va permetre identificar una pila baptismal d'origen desconegut, que es trobava al mercat de l'art.
La correspondencia és una altra font d’informació important per als museus. El Museu de Cervera parteix d’una carta d’Hermínia Grau relacionada amb la instal·lació de la nova cuina a la Casa Duran i Sanpere; el Museu de la Noguera, de la carta del rei Martí I l’Humà (conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó) al comte Pere II d’Urgell posada en relació amb l’alfabreguer de Margarida de Montferrat i el comte Pere; i el Museu Hidroelèctric de Capdella, de la carta de sanció contra una treballadora datada de l’any 1941.
Finalment, el Museu d’Art Jaume Morera parlarà de les artistes en l’art contemporani actual a partir d’una pintura a l’oli sobre tela que Maria Núñez va pintar entre 1997 i 1998.
ALTRES ACCIONS
A l’acció principal, que convida la gent a accedir als museus a través de les seves finestres virtuals mentre la crisi sanitària propiciada per la COVID-19 no permeti obrir les seves portes, els museus de la XMTLLA s’afegeixen a dues activitats més: d’una banda, el #MaratóMuseumQuizACasa (museumquizacasa.org), on durant els tres dies estaran disponibles tots els concursos de preguntes i respostes sobre temàtica museística que s’han anat realitzant al llarg del confinament, entre els quals hi ha una edició de la XTMLLA, i, de l’altra, el #DIMChallenge, que convida la gent a recrear des de casa una peça del patrimoni cultural i artístic dels museus catalans i compartir-les a Instagram amb els hashtags #DIMchallenge i #DIM2020. Els usuaris podran buscar les obres a través del portal visitmuseum.gencat.cat o les webs dels propis museus i les cinc imatges amb més ‘m’agrada’ guanyaran una visita guiada personalitzada al museu al qual faci referència la imatge.
SOBRE LA XARXA DE MUSEUS DE LES TERRES DE LLEIDA I ARAN (XMTLLA)
La Xarxa Territorial de Museus de les Terres de Lleida i Aran forma part de les xarxes territorials de museus de Catalunya, que es despleguen en el conjunt del territori per tal de garantir la preservació i la difusió del patrimoni moble de Catalunya. Es va constituir el 2016 per la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Ilerdencs (Diputació de Lleida) i els titulars dels 12 museus registrats que la conformen.
Està formada pels següents equipaments: Museu de la Noguera (Balaguer), Museu de Cervera (Cervera), Museu Tàrrega Urgell (Tàrrega), Museu d’Art Jaume Morera (Lleida), Museu de Lleida (Lleida), Museu de la Conca Dellà (Isona), Musèu dera Val d’Aran (Vielha), Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu), Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (Solsona), Museu Diocesà d’Urgell (La Seu d’Urgell), Museu de Guissona (Guissona) i Museu Hidroelèctric de Capdella (Vall Fosca).
Té per objectiu treballar de forma mancomunada, tot cooperant i promovent polítiques museístiques coordinades entre els onze museus a través de la conservació, investigació, interpretació, exhibició i comunicació del seu patrimoni.
Es tracta de museus a través dels quals els visitants poden experimentar un primer contacte amb el territori, en un sentit tant panoràmic com temàtic. Els seus fons abasten des de l'època dels dinosaures fins a la més actual contemporaneïtat artística, amb més de 40.000 objectes que formen una col·lecció única a Catalunya.
El Dia Internacional dels Museus és un esdeveniment organitzat pel Comitè Internacional dels Museus (ICOM) que se celebra anualment el 18 de maig. La jornada encunya el lema genèric “Museus per la igualtat: diversitat i inclusió” amb l’objectiu d’esdevenir un punt de trobada per celebrar la diversitat de perspectives que conformen les comunitats i el personal dels museus.
Des de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat s’ha impulsat la realització d’unes iniciatives conjuntes per la totalitat dels museus catalans, a les quals s’ha adherit la XMTLLA, aprofitant aquest esdeveniment per donar visibilitat als museus i a tota la feina que estan realitzant durant el confinament per mantenir el contacte amb la ciutadania.
FINESTRES OBERTES EN LÍNIA
L’acció més destacada són unes ‘finestres’ obertes en línia, a on els museus explicaran i mostraran algun aspecte rellevant de les seves col·leccions. La XMTLLA participa de manera conjunta en aquesta acció amb un fil conductor comú: l’ús d’un document primari per generar un relat diferent a l’habitual al voltant de les seves col·leccions.
Durant els dies 16, 17 i 18 de maig els interessats es podran connectar a qualsevol dels dotze museus de la XMTLLA mitjançant l’enllaç patrimoni.gencat.cat/DIM2020 per visualitzar les càpsules de vídeo que han realitzat cadascun dels museus a partir d’un objecte o un document primari de la seva col·lecció, que els serveix no només per explicar la història i les anècdotes més curioses de cada equipament, sinó també per reivindicar el paper de la recerca en el si de la tradició museística. Les ‘finestres’ en línia s’obriran a partir del 16 de maig a les 10.45 hores.
Així, doncs, alguns museus inicien el seu relat amb dietaris, com el Museu de Lleida i el dietari del bisbe Messeguer, fundador del Museu Diocesà, la col·lecció del qual és una de les que conforma l’actual Museu de Lleida; i l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, amb un diari domèstic de mitjans del segle XIX.
El Museu Tàrrega Urgell i el Museu Trepat s'endinsen en la familia Trepat amb el document de la patent de l’invent mecànic de la dalladora Trepat, de Josep Trepat, i la pintura a l’oli 'Els Gitanos', de Lluís Trepat; el Museu Diocesà d’Urgell, dos documents que han permès determinar la procedència d’un conjunt de lipsanoteques i reliquiaris; i el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, el document mecanografiat del bisbe Miquel Moncadas i Noguera en la inauguració de les obres de remodelació del museu l’any 1983.
Les fotografies són el punt de partida del Museu de Guissona, amb unes imatges de l’any 1973 de la descoberta d’unes restes arqueològiques a l'espai que temps a venir seria el parc arqueològic; el Museu de la Conca Dellà, amb la còpia de les fotografies de la campanya d’excavació de Walter Kuhme l’any 1954; i el Musèu dera Val d’Aran, amb una fotografia de l’interior de Santa Maria de Mijaran d’inicis del segle XX que va permetre identificar una pila baptismal d'origen desconegut, que es trobava al mercat de l'art.
La correspondencia és una altra font d’informació important per als museus. El Museu de Cervera parteix d’una carta d’Hermínia Grau relacionada amb la instal·lació de la nova cuina a la Casa Duran i Sanpere; el Museu de la Noguera, de la carta del rei Martí I l’Humà (conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó) al comte Pere II d’Urgell posada en relació amb l’alfabreguer de Margarida de Montferrat i el comte Pere; i el Museu Hidroelèctric de Capdella, de la carta de sanció contra una treballadora datada de l’any 1941.
Finalment, el Museu d’Art Jaume Morera parlarà de les artistes en l’art contemporani actual a partir d’una pintura a l’oli sobre tela que Maria Núñez va pintar entre 1997 i 1998.
ALTRES ACCIONS
A l’acció principal, que convida la gent a accedir als museus a través de les seves finestres virtuals mentre la crisi sanitària propiciada per la COVID-19 no permeti obrir les seves portes, els museus de la XMTLLA s’afegeixen a dues activitats més: d’una banda, el #MaratóMuseumQuizACasa (museumquizacasa.org), on durant els tres dies estaran disponibles tots els concursos de preguntes i respostes sobre temàtica museística que s’han anat realitzant al llarg del confinament, entre els quals hi ha una edició de la XTMLLA, i, de l’altra, el #DIMChallenge, que convida la gent a recrear des de casa una peça del patrimoni cultural i artístic dels museus catalans i compartir-les a Instagram amb els hashtags #DIMchallenge i #DIM2020. Els usuaris podran buscar les obres a través del portal visitmuseum.gencat.cat o les webs dels propis museus i les cinc imatges amb més ‘m’agrada’ guanyaran una visita guiada personalitzada al museu al qual faci referència la imatge.
SOBRE LA XARXA DE MUSEUS DE LES TERRES DE LLEIDA I ARAN (XMTLLA)
La Xarxa Territorial de Museus de les Terres de Lleida i Aran forma part de les xarxes territorials de museus de Catalunya, que es despleguen en el conjunt del territori per tal de garantir la preservació i la difusió del patrimoni moble de Catalunya. Es va constituir el 2016 per la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Ilerdencs (Diputació de Lleida) i els titulars dels 12 museus registrats que la conformen.
Està formada pels següents equipaments: Museu de la Noguera (Balaguer), Museu de Cervera (Cervera), Museu Tàrrega Urgell (Tàrrega), Museu d’Art Jaume Morera (Lleida), Museu de Lleida (Lleida), Museu de la Conca Dellà (Isona), Musèu dera Val d’Aran (Vielha), Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu), Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (Solsona), Museu Diocesà d’Urgell (La Seu d’Urgell), Museu de Guissona (Guissona) i Museu Hidroelèctric de Capdella (Vall Fosca).
Té per objectiu treballar de forma mancomunada, tot cooperant i promovent polítiques museístiques coordinades entre els onze museus a través de la conservació, investigació, interpretació, exhibició i comunicació del seu patrimoni.
Es tracta de museus a través dels quals els visitants poden experimentar un primer contacte amb el territori, en un sentit tant panoràmic com temàtic. Els seus fons abasten des de l'època dels dinosaures fins a la més actual contemporaneïtat artística, amb més de 40.000 objectes que formen una col·lecció única a Catalunya.
