Actualitat
La mostra, organitzada i produïda per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran (XMTLA), ha estat comissariada per la filòloga i investigadora Júlia Carreras Tort
La Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran (XMTLA) inaugura l’exposició temporal itinerant “Viure la mort”, un recorregut que ofereix mirades complementàries per comprendre com les societats han pensat, viscut i interpretat la mort al llarg del temps.
La mostra, de producció pròpia i que es presenta al Museu Tàrrega Urgell, exposa una setantena de peces entre objectes etnogràfics, obres d’art, fòssils, fotografies i objectes arqueològics, a través de les quals s’exploren les tensions que la mort produeix en la pròpia identitat, en el teixit cultural i en la memòria col·lectiva.
La mostra ha estat comissariada per Júlia Carreras Tort, filòloga i investigadora especialitzada en folklore i etnobotànica. Amb aquesta proposta, la XMTLA també reivindica el paper dels museus com a espais de memòria i coneixement, posant èmfasi en la important tasca de recerca que porten a terme. A través dels objectes que conserven, estudien i interpreten, els museus contribueixen a la comprensió de les múltiples dimensions d’aquest últim viatge i ens apropen a allò que tant ens costa d’explicar i d’entendre.
A l'acte inaugural han assistit Oriol Saula Briansó, director del Museu Tàrrega Urgell; Lídia Fàbregas Solé, directora tècnica del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona en representació de la presidència de la XMTL; Sònia Blasco Andaluz, cap del Servei de Museus; i Alba Pijuan Vallverdú, alcaldessa de Tàrrega, que ha posat en valor el treball conjunt de la XMTLA. En aquest sentit, ha recordat que "amb aquesta mostra iniciem la commemoració del 10è aniversari de la constitució de l'entitat l’any 2016 i és un honor que Tàrrega sigui el punt de partida d'aquesta exposició".
Després de la presentació a Tàrrega, que finalitzarà el 28 de juny, la mostra recorrerà diferents espais de la Xarxa fins al 2029, com el Museu Hidroelèctric de Capdella, el Museu de la Noguera, el Museu de Cervera, el Museu de la Conca Dellà, el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, el Musèu dera Val d’Aran, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu o el Museu de Lleida.
CONTINGUT DE LA MOSTRA
L’exposició “Viure la mort” explora el fenomen de la mort i de tot allò que l’envolta a partir de
quatre aproximacions diferents. La primera aproximació abordada és la comunitària, centrada en les pràctiques i costums socials vinculats a la mort: rituals funeraris, formes de comiat i mecanismes col·lectius per afrontar la pèrdua. En aquest àmbit destaquen peces com l’escenificació d’un dinar d’honres amb plats de dol, que es disposaven el dia de l’enterrament i en commemoracions posteriors, les reproduccions de la làpida romana de Lesbia del Museu de Guissona i d’un vas romà de terra sigil·lata del Musèu dera Val d’Aran, o la màscara funerària de Mn. Serra Vilaró, primer director del Museu de Solsona.
La mostra aborda igualment la dimensió íntima de la mort, aquella que ens confronta amb la nostra pròpia finitud. En aquest apartat hi trobem aixovars funeraris com el de la tomba de l’adober de Palous, procedent de la necròpolis medieval descoberta a Camarasa l’any 1999 i conservat al Museu de la Noguera. Els objectes dipositats en els enterraments, presents des de la prehistòria, reflecteixen les creences sobre el trànsit cap a l’altre món i permeten comprendre la relació de cada comunitat amb la mort. Aquest àmbit inclou també peces vinculades al dol com mantellines i caputxons funeraris així com fotografies post mortem, que mantenien viu el record dels difunts. El material prové del Museu de Cervera i de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu majoritàriament.
Un tercer apartat explora la dimensió traumàtica de la mort, relacionada amb guerres, epidèmies, extincions o genocidis. Aquests esdeveniments actuen com a poderosos agents de transformació biològica, social i cultural. L’exposició inclou algunes de les impactants fotografies d’Agustí Centelles preses durant el bombardeig de Lleida, cedides pel MORERA. Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida, així com diversos materials bèl·lics tant prehistòrics com més contemporanis, vinculats a les guerres carlines o la Guerra Civil. En aquest àmbit també es destaquen algunes morts que adquireixen una dimensió política i comunitària, i esdevenen testimoni d’un moment històric o d’una fractura col·lectiva; són morts que transcendeixen l’individu i que es projecten sobre una comunitat sencera. Una fotografia que mostra l’enterrament de diversos treballadors de la Central Hidroelèctrica de Capdella i que simbolitza la mort lluny de casa n’és una mostra.
Finalment, la mostra aborda la dimensió transformadora de la mort. Aquesta perspectiva no
només es refereix als processos biològics, sinó també a les interpretacions religioses i espirituals que han intentat donar sentit al trànsit entre la vida i la mort. Entre les peces destacades hi trobem un Sant Miquel barroc procedent de la parròquia d’Erillcastell (el Pont de Suert, l’Alta Ribagorça) del Museu de Lleida o una bacina de les ànimes del Museu Catedral de la Seu d’Urgell. La mort transformadora també s’aborda des de la perspectiva de la recerca; així, als museus, la mort esdevé molt més que un final; és una finestra clau al passat i ens permet interpretar-lo i transmetre’l amb rigor i sensibilitat. Un crani trepanat del Calcolític procedent del dolmen de Clarà i conservat al Museu de Solsona, així com diversos fòssils d’hadrosaure del Museu de la Conca Dellà, testimonien aquesta transformació de la mort en coneixement.
DESTACAT: LES PECES DEL MUSEU TÀRREGA URGELL
Per aquesta mostra, el Museu Tàrrega Urgell ha cedit un conjunt de plats del viàtic de la parròquia de Tàrrega, datats de finals dels segles XVI-XVII i descoberts l’any 2018 en una excavació al costat de la parròquia de Santa Maria de l’Alba; dos collarets que formaven part dels aixovars de dos infants, trobats a les excavacions del cementiri jueu medieval de Tàrrega de 2007, i una estela funerària discoidal procedent del cementiri de l’església romànica de la Figuerosa, que es podrà veure només en aquesta primera itinerància. També s’inclouen dues fotografies que tenen la ciutat de Tàrrega com a escenari: el bombardeig aeri efectuat per l’aviació italiana el 30 de novembre del 1938, i l’enterrament del brigadista internacional William Digges al cementiri municipal després de morir accidentalment a la capital de l’Urgell.
10è ANIVERSARI DE LA XARXA DE MUSEUS DE LES TERRES DE LLEIDA I ARAN
La inauguració de l’exposició “Viure la mort” s’emmarca en la celebració del 10è aniversari de la XMTLA, que es va constituir oficialment l’any 2016. Forma part de les xarxes territorials de museus de Catalunya, que es despleguen en el conjunt del territori per tal de garantir la preservació i la difusió del patrimoni moble de Catalunya i està formada pels 12 museus acreditats del Sistema de Museus de Catalunya de la demarcació de Lleida: Museu de la Noguera (Balaguer), Museu de Cervera, Museu Tàrrega Urgell, MORERA. Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida, Museu de Lleida, Museu de la Conca Dellà (Isona), Musèu dera Val d’Aran (Vielha), Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu), Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Museu Catedral de la Seu d’Urgell, Museu de Guissona i Museu Hidroelèctric de Capdella.
Coincidit amb aquest aniversari, la XMTLA també ha renovat la seva imatge, estrenant un nou logotip que reflecteix la funció dels museus com a narradors del pas del temps i preservadors de la memòria, destacant la importància del treball en xarxa. La XMTLA té previst organitzar diverses accions al llarg de l’any amb l’objectiu de destacar les fites aconseguides en aquest decenni.
La Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran (XMTLA) inaugura l’exposició temporal itinerant “Viure la mort”, un recorregut que ofereix mirades complementàries per comprendre com les societats han pensat, viscut i interpretat la mort al llarg del temps.
La mostra, de producció pròpia i que es presenta al Museu Tàrrega Urgell, exposa una setantena de peces entre objectes etnogràfics, obres d’art, fòssils, fotografies i objectes arqueològics, a través de les quals s’exploren les tensions que la mort produeix en la pròpia identitat, en el teixit cultural i en la memòria col·lectiva.
La mostra ha estat comissariada per Júlia Carreras Tort, filòloga i investigadora especialitzada en folklore i etnobotànica. Amb aquesta proposta, la XMTLA també reivindica el paper dels museus com a espais de memòria i coneixement, posant èmfasi en la important tasca de recerca que porten a terme. A través dels objectes que conserven, estudien i interpreten, els museus contribueixen a la comprensió de les múltiples dimensions d’aquest últim viatge i ens apropen a allò que tant ens costa d’explicar i d’entendre.
A l'acte inaugural han assistit Oriol Saula Briansó, director del Museu Tàrrega Urgell; Lídia Fàbregas Solé, directora tècnica del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona en representació de la presidència de la XMTL; Sònia Blasco Andaluz, cap del Servei de Museus; i Alba Pijuan Vallverdú, alcaldessa de Tàrrega, que ha posat en valor el treball conjunt de la XMTLA. En aquest sentit, ha recordat que "amb aquesta mostra iniciem la commemoració del 10è aniversari de la constitució de l'entitat l’any 2016 i és un honor que Tàrrega sigui el punt de partida d'aquesta exposició".
Després de la presentació a Tàrrega, que finalitzarà el 28 de juny, la mostra recorrerà diferents espais de la Xarxa fins al 2029, com el Museu Hidroelèctric de Capdella, el Museu de la Noguera, el Museu de Cervera, el Museu de la Conca Dellà, el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, el Musèu dera Val d’Aran, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu o el Museu de Lleida.
CONTINGUT DE LA MOSTRA
L’exposició “Viure la mort” explora el fenomen de la mort i de tot allò que l’envolta a partir de
quatre aproximacions diferents. La primera aproximació abordada és la comunitària, centrada en les pràctiques i costums socials vinculats a la mort: rituals funeraris, formes de comiat i mecanismes col·lectius per afrontar la pèrdua. En aquest àmbit destaquen peces com l’escenificació d’un dinar d’honres amb plats de dol, que es disposaven el dia de l’enterrament i en commemoracions posteriors, les reproduccions de la làpida romana de Lesbia del Museu de Guissona i d’un vas romà de terra sigil·lata del Musèu dera Val d’Aran, o la màscara funerària de Mn. Serra Vilaró, primer director del Museu de Solsona.
La mostra aborda igualment la dimensió íntima de la mort, aquella que ens confronta amb la nostra pròpia finitud. En aquest apartat hi trobem aixovars funeraris com el de la tomba de l’adober de Palous, procedent de la necròpolis medieval descoberta a Camarasa l’any 1999 i conservat al Museu de la Noguera. Els objectes dipositats en els enterraments, presents des de la prehistòria, reflecteixen les creences sobre el trànsit cap a l’altre món i permeten comprendre la relació de cada comunitat amb la mort. Aquest àmbit inclou també peces vinculades al dol com mantellines i caputxons funeraris així com fotografies post mortem, que mantenien viu el record dels difunts. El material prové del Museu de Cervera i de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu majoritàriament.
Un tercer apartat explora la dimensió traumàtica de la mort, relacionada amb guerres, epidèmies, extincions o genocidis. Aquests esdeveniments actuen com a poderosos agents de transformació biològica, social i cultural. L’exposició inclou algunes de les impactants fotografies d’Agustí Centelles preses durant el bombardeig de Lleida, cedides pel MORERA. Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida, així com diversos materials bèl·lics tant prehistòrics com més contemporanis, vinculats a les guerres carlines o la Guerra Civil. En aquest àmbit també es destaquen algunes morts que adquireixen una dimensió política i comunitària, i esdevenen testimoni d’un moment històric o d’una fractura col·lectiva; són morts que transcendeixen l’individu i que es projecten sobre una comunitat sencera. Una fotografia que mostra l’enterrament de diversos treballadors de la Central Hidroelèctrica de Capdella i que simbolitza la mort lluny de casa n’és una mostra.
Finalment, la mostra aborda la dimensió transformadora de la mort. Aquesta perspectiva no
només es refereix als processos biològics, sinó també a les interpretacions religioses i espirituals que han intentat donar sentit al trànsit entre la vida i la mort. Entre les peces destacades hi trobem un Sant Miquel barroc procedent de la parròquia d’Erillcastell (el Pont de Suert, l’Alta Ribagorça) del Museu de Lleida o una bacina de les ànimes del Museu Catedral de la Seu d’Urgell. La mort transformadora també s’aborda des de la perspectiva de la recerca; així, als museus, la mort esdevé molt més que un final; és una finestra clau al passat i ens permet interpretar-lo i transmetre’l amb rigor i sensibilitat. Un crani trepanat del Calcolític procedent del dolmen de Clarà i conservat al Museu de Solsona, així com diversos fòssils d’hadrosaure del Museu de la Conca Dellà, testimonien aquesta transformació de la mort en coneixement.
DESTACAT: LES PECES DEL MUSEU TÀRREGA URGELL
Per aquesta mostra, el Museu Tàrrega Urgell ha cedit un conjunt de plats del viàtic de la parròquia de Tàrrega, datats de finals dels segles XVI-XVII i descoberts l’any 2018 en una excavació al costat de la parròquia de Santa Maria de l’Alba; dos collarets que formaven part dels aixovars de dos infants, trobats a les excavacions del cementiri jueu medieval de Tàrrega de 2007, i una estela funerària discoidal procedent del cementiri de l’església romànica de la Figuerosa, que es podrà veure només en aquesta primera itinerància. També s’inclouen dues fotografies que tenen la ciutat de Tàrrega com a escenari: el bombardeig aeri efectuat per l’aviació italiana el 30 de novembre del 1938, i l’enterrament del brigadista internacional William Digges al cementiri municipal després de morir accidentalment a la capital de l’Urgell.
10è ANIVERSARI DE LA XARXA DE MUSEUS DE LES TERRES DE LLEIDA I ARAN
La inauguració de l’exposició “Viure la mort” s’emmarca en la celebració del 10è aniversari de la XMTLA, que es va constituir oficialment l’any 2016. Forma part de les xarxes territorials de museus de Catalunya, que es despleguen en el conjunt del territori per tal de garantir la preservació i la difusió del patrimoni moble de Catalunya i està formada pels 12 museus acreditats del Sistema de Museus de Catalunya de la demarcació de Lleida: Museu de la Noguera (Balaguer), Museu de Cervera, Museu Tàrrega Urgell, MORERA. Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida, Museu de Lleida, Museu de la Conca Dellà (Isona), Musèu dera Val d’Aran (Vielha), Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Esterri d’Àneu), Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Museu Catedral de la Seu d’Urgell, Museu de Guissona i Museu Hidroelèctric de Capdella.
Coincidit amb aquest aniversari, la XMTLA també ha renovat la seva imatge, estrenant un nou logotip que reflecteix la funció dels museus com a narradors del pas del temps i preservadors de la memòria, destacant la importància del treball en xarxa. La XMTLA té previst organitzar diverses accions al llarg de l’any amb l’objectiu de destacar les fites aconseguides en aquest decenni.
