El Segrià, l'Urgell, el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà amb un total de 35 fires, són les comarques on se'n faran més
Les comarques de Ponent i l'Alt Pirineu i Aran acolliran 67 fires enguany, el doble que el 2020, any de l'esclat de la pandèmia de la covid-19 i del confinament domiciliari. Segons el Registre d'Activitats Firals (RAFC), aquests territoris aglutinaran el 16% de l'activitat firal prevista a Catalunya pel 2022. La millora de les dades epidemiològiques ha propiciat que organitzadors i entitats afrontin aquest any amb menor incertesa i major optimisme. Al país es faran un total de 420 fires i es recuperen més de 200 esdeveniments respecte el 200, i més de 50 en relació al 2021. A la demarcació, amb un total de 35 fires, les comarques del Segrià, l'Urgell, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, són les que en faran més.
Al Segrià i l'Urgell s'hi faran més del 50% de les fires programades al territori, amb 12 esdeveniments firals, respectivament. De la seva banda, la Noguera en té previstes 8, el Pla d'Urgell 5, i les Garrigues i la Segarra, n'acolliran 3 fires cadascuna.
Pel que fa a l'Alt Pirineu i Aran, acolliran enguany 24 fires, un 60% més que al 2020. L'activitat firal es reactiva a totes les comarques però destaca especialment el Pallars Sobirà, amb 7 fires, i el Pallars Jussà, amb 6 fires programades. La Cerdanya i la Val d'Aran tenen previstes 4 activitats firals; l'Alta Ribagorça, 2 ; i l'Alt Urgell, 1.
Al conjunt del país, l'octubre continua sent el mes preferit per entitats i organitzacions firals, amb el 19,4% de les fires previstes, seguit del mes de maig (13,9%), novembre (12%) i l'abril (11%). Particularment, pel que fa a les fires internacionals i estatals, els mesos amb major nombre d'esdeveniments són febrer, abril, maig i setembre.
A les comarques de Ponent, les fires d'alimentació, vins, hoteleria i els seus serveis (11) i les d'automoció (9) centren la major part de l'activitat firal en aquest territori, seguides de les fires multisectorials (6 ) i les d'artesania (5). També hi ha programades fires en altres sectors d'activitat com els serveis, el sector agrícola-ramader, sanitat i medi ambient, lleure-esport i turisme, o art i antiquaris.
Pel que fa a l'Alt Pirineu i Aran, les fires agrícoles aglutinen una tercera part de l'activitat firal en aquest territori, seguit de les fires multisectorials, les d'alimentació i les d'artesania.
Del 100% virtual a la necessària presencialitat de la fira
Degut a les restriccions sanitàries de la covid-19, s'ha introduït el format virtual que ha estat, en molts casos, l'única fórmula possible. Amb la millora de les condicions sanitàries, aquest format s'incorporarà en activitats paral·leles o serveis complementaris de les fires, com a element imprescindible del màrqueting digital. El virtual va ser el format escollit el 2020, el 2021 ha estat l'híbrid, i tot apunta que el 2022 comportarà el retorn a la presencialitat.
Segons el baròmetre de la Global Association of the Exhibition Industry, associació d'abast mundial dels principals organitzadors, associacions i socis del sector, la majoria dels operadors prefereix el cara a cara per fer networking i l'experiència en viu que proporciona la fira presencial, i el 72% té previst o té la voluntat d'assistir a una fira en els propers mesos.
Al Segrià i l'Urgell s'hi faran més del 50% de les fires programades al territori, amb 12 esdeveniments firals, respectivament. De la seva banda, la Noguera en té previstes 8, el Pla d'Urgell 5, i les Garrigues i la Segarra, n'acolliran 3 fires cadascuna.
Pel que fa a l'Alt Pirineu i Aran, acolliran enguany 24 fires, un 60% més que al 2020. L'activitat firal es reactiva a totes les comarques però destaca especialment el Pallars Sobirà, amb 7 fires, i el Pallars Jussà, amb 6 fires programades. La Cerdanya i la Val d'Aran tenen previstes 4 activitats firals; l'Alta Ribagorça, 2 ; i l'Alt Urgell, 1.
Al conjunt del país, l'octubre continua sent el mes preferit per entitats i organitzacions firals, amb el 19,4% de les fires previstes, seguit del mes de maig (13,9%), novembre (12%) i l'abril (11%). Particularment, pel que fa a les fires internacionals i estatals, els mesos amb major nombre d'esdeveniments són febrer, abril, maig i setembre.
A les comarques de Ponent, les fires d'alimentació, vins, hoteleria i els seus serveis (11) i les d'automoció (9) centren la major part de l'activitat firal en aquest territori, seguides de les fires multisectorials (6 ) i les d'artesania (5). També hi ha programades fires en altres sectors d'activitat com els serveis, el sector agrícola-ramader, sanitat i medi ambient, lleure-esport i turisme, o art i antiquaris.
Pel que fa a l'Alt Pirineu i Aran, les fires agrícoles aglutinen una tercera part de l'activitat firal en aquest territori, seguit de les fires multisectorials, les d'alimentació i les d'artesania.
Del 100% virtual a la necessària presencialitat de la fira
Degut a les restriccions sanitàries de la covid-19, s'ha introduït el format virtual que ha estat, en molts casos, l'única fórmula possible. Amb la millora de les condicions sanitàries, aquest format s'incorporarà en activitats paral·leles o serveis complementaris de les fires, com a element imprescindible del màrqueting digital. El virtual va ser el format escollit el 2020, el 2021 ha estat l'híbrid, i tot apunta que el 2022 comportarà el retorn a la presencialitat.
Segons el baròmetre de la Global Association of the Exhibition Industry, associació d'abast mundial dels principals organitzadors, associacions i socis del sector, la majoria dels operadors prefereix el cara a cara per fer networking i l'experiència en viu que proporciona la fira presencial, i el 72% té previst o té la voluntat d'assistir a una fira en els propers mesos.
