Actualitat
La localitat de Tornabous fa visible l'extrem sud-est de la porta d'entrada de la ciutat ibèrica del Molí d'Espígol
Un equip d'arqueòlegs porta a terme aquests dies una nova campanya d'excavacions al Molí d'Espígol de Tornabous (Urgell). Els treballs, que van començar el 19 de maig i s'allargaran fins el 6 de juny, se centren en documentar i fer visible l'extrem sud-est de la porta d'entrada de la ciutat, després que els de l'any passat posessin el focus en el bastió massís de la banda nord. El coordinador dels treballs i director del Museu d'Història de Catalunya, Jordi Principal, ha explicat que la porta data d'inicis del segle III aC i que, en una de les remodelacions que s'hi van fer, es demostra un "procés de monumentalització", que reflexa el poder i la importància d'aquest poble ilerget.
La intervenció d'enguany es porta a terme a l'extrem sud-est de la porta d'entrada de la ciutat, on ja s'hi ha intervingut en campanyes prèvies (2020-2021 i 2024). Durant aquestes campanyes es va documentar part del llenç de la muralla en ús durant els segles IV-III aC, i l'àrea on es trobaria la porta d'accés a la ciutat ibèrica per l'est.
Aquesta porta es va modificar almenys tres vegades per fer-la, cada vegada, més complexa i monumental. Així ho ha explicat el coordinador de l'excavació, Jordi Principal, que ha afegit que es tracta d'una porta que mesura uns sis metres d'amplada.
En concret, les actuacions d'aquest any se centren al voltant de la torre bastida durant la primera fase de reforma de la porta, on es van fer diversos sondatges a la campanya del 2024. Els treballs duts a terme l'any passat van permetre identificar la continuïtat del brancal de la porta, incloent-hi un enllosat que podria marcar-ne el nivell de circulació. També es va identificar una àmplia zona de pas amb l'enllosat, que podria correspondre a un carrer d'entrada a la ciutat. L'objectiu final de la intervenció d'aquest any és documentar i fer visible l'estructura d'aquesta porta oriental.
Aquestes excavacions, juntament amb les que s'han fet en els darrers anys, posen de relleu la complexitat i la monumentalitat de les estructures defensives que protegien la ciutat ibèrica del Molí d'Espígol. Unes descobertes que reforcen la hipòtesi que es tracta de la ciutat més gran i complexa de la tribu ibèrica dels ilergets, l'anomenada Atanagrum.
Darreres excavacions del projecte quadriennal (2022-2025)
Les recents excavacions al Molí d'Espígol formen part del projecte quadriennal (2022-2025) de recerca arqueològica del Departament de Cultura 'Sistemes poliorcètics d'accés als hàbitats ibèrics: els casos indiget i ilerget' (SPAHI), impulsat des del Museu d'Arqueologia de Catalunya i coordinat pels investigadors Jordi Principal i Gabriel de Prado.
Aquest projecte combina actuacions arqueològiques en el jaciment ilerget del Molí d'Espígol i també en els jaciments ibèrics indigets de l'Illa d'en Reixac (Ullastret, Baix Empordà) i del Castell (Palamós, Baix Empordà).
A partir d'aquí, caldrà un nou conveni per poder realitzar futures excavacions al Molí d'Espígol, del qual es calcula que només se n'ha excavat un terç. Principal aposta per impulsar noves excavacions ja que les darreres actuacions han obert "incògnites" pel que fa a "com s'accedia i protegia aquesta entrada oriental de la ciutat".
En el mateix sentit s'han expressat la cap de l'àrea de Monuments i Jaciments de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Carmé Bergés, i l'alcalde de Tornabous, David Vilaró, que consideren que cal continuar excavant el jaciment per ajudar a posar-lo en valor, ja que és monument encara força "desconegut" a les comarques de Ponent.
Visites guiades gratuïtes
El jaciment ibèric del Molí d'Espígol està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional des de l'any 2009, i constitueix un dels exemples més desenvolupats i complexos del sistema urbanístic de la cultura ibèrica dels Ilergets. Aquest poble iber va dominar una gran part de les actuals províncies de Lleida i Osca entre els segles VI i I aC. El jaciment podria correspondre, segons algunes interpretacions, a la ciutat d'Atanagrum, antiga capital del poble ilerget.
Per tal de facilitar l'accés dels ciutadans al jaciment i promoure la seva difusió i coneixement, l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural amb la col·laboració de l'Ajuntament de Tornabous ofereixen visites guiades gratuïtes a la ciutat ibèrica del Molí d'Espígol. Enguany les visites tenen lloc l'últim dissabte de mes, entre els mesos d'abril i agost. A més, durant el cap de setmana ibèric, al mes d'octubre, també hi haurà visites guiades gratuïtes.
Un equip d'arqueòlegs porta a terme aquests dies una nova campanya d'excavacions al Molí d'Espígol de Tornabous (Urgell). Els treballs, que van començar el 19 de maig i s'allargaran fins el 6 de juny, se centren en documentar i fer visible l'extrem sud-est de la porta d'entrada de la ciutat, després que els de l'any passat posessin el focus en el bastió massís de la banda nord. El coordinador dels treballs i director del Museu d'Història de Catalunya, Jordi Principal, ha explicat que la porta data d'inicis del segle III aC i que, en una de les remodelacions que s'hi van fer, es demostra un "procés de monumentalització", que reflexa el poder i la importància d'aquest poble ilerget.
La intervenció d'enguany es porta a terme a l'extrem sud-est de la porta d'entrada de la ciutat, on ja s'hi ha intervingut en campanyes prèvies (2020-2021 i 2024). Durant aquestes campanyes es va documentar part del llenç de la muralla en ús durant els segles IV-III aC, i l'àrea on es trobaria la porta d'accés a la ciutat ibèrica per l'est.
Aquesta porta es va modificar almenys tres vegades per fer-la, cada vegada, més complexa i monumental. Així ho ha explicat el coordinador de l'excavació, Jordi Principal, que ha afegit que es tracta d'una porta que mesura uns sis metres d'amplada.
En concret, les actuacions d'aquest any se centren al voltant de la torre bastida durant la primera fase de reforma de la porta, on es van fer diversos sondatges a la campanya del 2024. Els treballs duts a terme l'any passat van permetre identificar la continuïtat del brancal de la porta, incloent-hi un enllosat que podria marcar-ne el nivell de circulació. També es va identificar una àmplia zona de pas amb l'enllosat, que podria correspondre a un carrer d'entrada a la ciutat. L'objectiu final de la intervenció d'aquest any és documentar i fer visible l'estructura d'aquesta porta oriental.
Aquestes excavacions, juntament amb les que s'han fet en els darrers anys, posen de relleu la complexitat i la monumentalitat de les estructures defensives que protegien la ciutat ibèrica del Molí d'Espígol. Unes descobertes que reforcen la hipòtesi que es tracta de la ciutat més gran i complexa de la tribu ibèrica dels ilergets, l'anomenada Atanagrum.
Darreres excavacions del projecte quadriennal (2022-2025)
Les recents excavacions al Molí d'Espígol formen part del projecte quadriennal (2022-2025) de recerca arqueològica del Departament de Cultura 'Sistemes poliorcètics d'accés als hàbitats ibèrics: els casos indiget i ilerget' (SPAHI), impulsat des del Museu d'Arqueologia de Catalunya i coordinat pels investigadors Jordi Principal i Gabriel de Prado.
Aquest projecte combina actuacions arqueològiques en el jaciment ilerget del Molí d'Espígol i també en els jaciments ibèrics indigets de l'Illa d'en Reixac (Ullastret, Baix Empordà) i del Castell (Palamós, Baix Empordà).
A partir d'aquí, caldrà un nou conveni per poder realitzar futures excavacions al Molí d'Espígol, del qual es calcula que només se n'ha excavat un terç. Principal aposta per impulsar noves excavacions ja que les darreres actuacions han obert "incògnites" pel que fa a "com s'accedia i protegia aquesta entrada oriental de la ciutat".
En el mateix sentit s'han expressat la cap de l'àrea de Monuments i Jaciments de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Carmé Bergés, i l'alcalde de Tornabous, David Vilaró, que consideren que cal continuar excavant el jaciment per ajudar a posar-lo en valor, ja que és monument encara força "desconegut" a les comarques de Ponent.
Visites guiades gratuïtes
El jaciment ibèric del Molí d'Espígol està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional des de l'any 2009, i constitueix un dels exemples més desenvolupats i complexos del sistema urbanístic de la cultura ibèrica dels Ilergets. Aquest poble iber va dominar una gran part de les actuals províncies de Lleida i Osca entre els segles VI i I aC. El jaciment podria correspondre, segons algunes interpretacions, a la ciutat d'Atanagrum, antiga capital del poble ilerget.
Per tal de facilitar l'accés dels ciutadans al jaciment i promoure la seva difusió i coneixement, l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural amb la col·laboració de l'Ajuntament de Tornabous ofereixen visites guiades gratuïtes a la ciutat ibèrica del Molí d'Espígol. Enguany les visites tenen lloc l'últim dissabte de mes, entre els mesos d'abril i agost. A més, durant el cap de setmana ibèric, al mes d'octubre, també hi haurà visites guiades gratuïtes.
