El Museu Tàrrega Urgell col·labora amb l’exposició de l’IEI i el seu director, Jaume Espinagosa, participa a la inauguració de Lleida
L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha inaugurat l’exposició ‘Palau Ferré. Vincles essencials’, una mostra que es podrà veure a la Zona Zero de l’IEI fins al 3 d’abril i que posa al descobert la relació que el pintor cubista Maties Palau Ferré (1921-2000) va tenir amb Lleida.
L’acte inaugural ha comptat amb la participació del director de l’IEI, Joan Josep Ardanuy, Albert Turull, director dels Serveis Culturals de la Generalitat a Lleida i del comissari de l’Any Palau Ferré, Francesc Marco-Palau.
Ardanuy ha explicat que aquesta “és una bona oportunitat per redescobrir un pintor singular de l’art català del segle XX, i de conèixer la geografia lleidatana de l’artista a través de projectes singulars, connexions culturals i amistats personals conreades durant la segona meitat del segle XX a Cervera, Vallbona de les Monges, Solsona, Artesa de Segre, Belianes, Maials o a la Seu d’Urgell”.
Per la seva part, Francesc Marco-Palau ha agraït a l’IEI i la Diputació de Lleida el seu suport a la commemoració del centenari del pintor i ha destacat que “els visitants de la mostra podran endinsar-se en l’art i els valors de Palau Ferré a partir de pintures, escultures i ceràmiques molt especials provinents de col·leccions particulars i que no s’havien exposat mai abans”, fruit de la creativitat d’un artista que va ser conegut com “el pintor que cremava els seus quadres”.
L’exposició
L’exposició “Palau Ferré. Vincles essencials” ofereix una mirada panoràmica dels nexes que Palau Ferré va tenir amb Lleida, i compta amb el suport del Museu de Cervera, el Museu Tàrrega Urgell i el Museu de Cambrils.
Amb el poeta Jaume Ferran
Així, a Lleida es fa èmfasi en l’amistat que el pintor va tenir amb el poeta Jaume Ferran (Cervera, 1928 – Smyrna, 2016). Artista i literat es coneixen el 1957 a Madrid i estableixen una bona amistat. Aviat, Palau Ferré farà el pas a París, on connectarà amb els corrents internacionals de l’art, i Jaume Ferran s’instal·larà als Estats Units, on serà professor de literatura de la Universitat de Syracuse.
Als estius, quan la família Ferran venia a passar les vacances acadèmiques a Catalunya, es retrobaven a Cervera, Montblanc o Cambrils, on els Ferran tenen un apartament per a gaudir de la Costa Daurada. Al llarg de les seves vides, ambdós comparteixen projectes culturals: Palau Ferré retrata l’esposa del poeta -Carmen Rodríguez de Velasco- i el literat dedica pròlegs, articles i poemes al seu amic cubista.
Converses territorials
Després de la seva exitosa etapa a París, els anys seixanta i setanta són dècades de grans projectes i d’una intensa creació artística, en la qual hi destaquen els seus paisatges primaverals i les figures femenines d’ulls ametllats.
Si l’escriptor Josep Vallverdú (Lleida, 1923) recorda com visitava amb els seus alumnes l’estudi del pintor, Palau Ferré també està vinculat amb l’arquitecte Daniel Gelabert (Belianes, 1929-2005), amb qui s’havien conegut als anys de formació a Barcelona; amb l’activista Francesca Solé (Artesa de Segre, 1914-2007), filla de l’alcalde republicà d’Artesa, amb qui havien coincidit a la capital francesa; i amb el que va ser director general de La Vanguardia. Esteban Sillué (Tremp, 1933), arrelat a Maials, al Segrià.
Compromís social
Palau Ferré va ser un artista molt vinculat als valors socials. És així com, entre altres projectes, el 1975 va donar un quadre a favor de les persones amb diversitat funcional de Lleida; el 1982, una pintura per a finançar la restauració del monestir de Santa Maria de Vallbona; i també, avui, a travès de mossèn Joan Llort (Guimerà, 1932-Santa Coloma de Queralt, 2017), impulsor del cooperativisme tèxtil a les Garrigues, l’esglèsia de l’Espluga Calba compta amb diverses creacions de l’artista.
El 1994, a més, amb l’arquitecte Josep Puig Torné (Sarral, 1929 – Barcelona, 2020) va poder celebrar que, trenta cinc anys més tard del previst, finalment la Sagrada Família que Palau Ferré havia creat el 1959 per a la Seu d’Urgell -i que es va considerar massa moderna per a l’època- lluia a la façana del noviciat.
Un poema de Pere Rovira
L’exposició també inclou un poema recent que l’escriptor lleidatà Pere Rovira ha ideat inspirant-se en un dels quadres de la mostra: Noia amb panera de peres, una tinta xinesa sobre paper en la qual l’artista reinterpreta de nou una de les seves temàtiques característiques: la figura femenina acompanyada de fruita.
Les obres
Les obres d’art seleccionades per a la mostra de l’IEI formen part de col·leccions particulars vinculades a la demarcació lleidatana i mai abans havien estat exposades: pintures a l’oli, ceres, tintes xineses, ceràmiques i escultures de l’artista, a més de fotografies històriques i documents d’hemeroteca. Hi destaquen:
La primera versió d’una escultura icònica de la Seu d’Urgell
El 1959, Palau Ferré va crear una escultura ceràmica per a la façana del noviciat de la Sagrada Família de la Seu d’Urgell. L’obra no es va poder instal·lar definitivament fins el 1995 perquè es va considerar massa moderna per a l’època. Avui, una primera versió de la Verge es pot veure a l’IEI.
Un quadre pintat per al Monestir de Vallbona
L’IEI exposa per primera vegada el quadre que Palau Ferré va pintar el 1982 a favor del Monestir de Vallbona. La idea d’adquirir participacions per al sorteig de l’obra d’art, va permetre finançar les reformes que el cenobi cistercenc necessitava en aquell moment.
Figures femenines, paisatge, fruita i coloms
A l’exposició hi trobem també una bona representació de diferents motius d’inspiració de Palau Ferré: paisatge primaverals plens de gira-sols, parelles, arlequins i les característiques reinterpretacions d’una figura femenina idealitzada, acompanyada de fruites, flors i coloms de la pau. A més, la mostra inclou Colom amb branca d’olivera, una tinta xinesa que l’artista va pintar per potenciar l’oli del Segrià.
Gerros i escultures
A més de les obres pictòriques, a “Palau Ferré. Vincles essencials”, es copsa la passió que l’artista sentia pel vessant escultòric i ceràmic, a través de peces crucials com l’escultura de bronze Mare i fill o el gerro Parelles, que ens trasllada al vessant més artesanal de l’art contemporani.
La commemoració del centenari
L’Any Palau Ferré és una commemoració oficial de la Generalitat de Catalunya en el marc de la qual s’han organitzat un total de 20 exposicions temàtiques diferents en museus i espais culturals i 100 actes territorials arreu del país en col·laboració amb ajuntaments, biblioteques, entitats i ONG: d’Amnistia Internacional al Museu d’Art de Girona i de l’Institut français de Barcelona al Museu d’Història de Catalunya.
A més, recentment, la dibuixant Pilarín Bayés ha il·lustrat el conte Petita Història de Palau Ferré (Editorial Mediterrània, 2021) i també s’ha reeditat l’assaig biogràfic El pintor que cremava els seus quadres (Editorial Base, 2020), i aquestes setmanes s’està rodant un documental televisiu al voltant de la vida de l’artista que s’estrenarà al llarg del 2022.
També en el marc del centenari, el Museu Tàrrega Urgell va organitzar el 2021 l’exposició “Palau Ferré. Arquetips pictòrics”, en la qual els visitants van poder endinsar-se durant la Festa Major de Tàrrega en les pintures de temàtica teatral de l’artista: del teatre clàssic grecollatí a la Commedia dell’Arte, a partir d’arlequins, minotaures i parelles dansant.
Maties Palau Ferré
(Montblanc, 1921-2000)
Pintor, escultor i ceramista. Format a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona, Palau Ferré va ser un artista molt influït pel cubisme picassià, per la Barcelona dels Salons d’Octubre i pels anys viscuts a París, a la dècada dels cinquanta i la dels seixanta. També va exposar als Estats Units. Vinculat als valors de la pau, la llibertat i la solidaritat va col·laborar amb diverses ONG i va donar suport a projectes socials i culturals. Conegut com “el pintor que cremava els seus quadres”, és un dels artistes més singulars de l’art català del segle XX. El centenari del naixement de l’artista és una commemoració oficial de la Generalitat de Catalunya.
L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha inaugurat l’exposició ‘Palau Ferré. Vincles essencials’, una mostra que es podrà veure a la Zona Zero de l’IEI fins al 3 d’abril i que posa al descobert la relació que el pintor cubista Maties Palau Ferré (1921-2000) va tenir amb Lleida.
L’acte inaugural ha comptat amb la participació del director de l’IEI, Joan Josep Ardanuy, Albert Turull, director dels Serveis Culturals de la Generalitat a Lleida i del comissari de l’Any Palau Ferré, Francesc Marco-Palau.
Ardanuy ha explicat que aquesta “és una bona oportunitat per redescobrir un pintor singular de l’art català del segle XX, i de conèixer la geografia lleidatana de l’artista a través de projectes singulars, connexions culturals i amistats personals conreades durant la segona meitat del segle XX a Cervera, Vallbona de les Monges, Solsona, Artesa de Segre, Belianes, Maials o a la Seu d’Urgell”.
Per la seva part, Francesc Marco-Palau ha agraït a l’IEI i la Diputació de Lleida el seu suport a la commemoració del centenari del pintor i ha destacat que “els visitants de la mostra podran endinsar-se en l’art i els valors de Palau Ferré a partir de pintures, escultures i ceràmiques molt especials provinents de col·leccions particulars i que no s’havien exposat mai abans”, fruit de la creativitat d’un artista que va ser conegut com “el pintor que cremava els seus quadres”.
L’exposició
L’exposició “Palau Ferré. Vincles essencials” ofereix una mirada panoràmica dels nexes que Palau Ferré va tenir amb Lleida, i compta amb el suport del Museu de Cervera, el Museu Tàrrega Urgell i el Museu de Cambrils.
Amb el poeta Jaume Ferran
Així, a Lleida es fa èmfasi en l’amistat que el pintor va tenir amb el poeta Jaume Ferran (Cervera, 1928 – Smyrna, 2016). Artista i literat es coneixen el 1957 a Madrid i estableixen una bona amistat. Aviat, Palau Ferré farà el pas a París, on connectarà amb els corrents internacionals de l’art, i Jaume Ferran s’instal·larà als Estats Units, on serà professor de literatura de la Universitat de Syracuse.
Als estius, quan la família Ferran venia a passar les vacances acadèmiques a Catalunya, es retrobaven a Cervera, Montblanc o Cambrils, on els Ferran tenen un apartament per a gaudir de la Costa Daurada. Al llarg de les seves vides, ambdós comparteixen projectes culturals: Palau Ferré retrata l’esposa del poeta -Carmen Rodríguez de Velasco- i el literat dedica pròlegs, articles i poemes al seu amic cubista.
Converses territorials
Després de la seva exitosa etapa a París, els anys seixanta i setanta són dècades de grans projectes i d’una intensa creació artística, en la qual hi destaquen els seus paisatges primaverals i les figures femenines d’ulls ametllats.
Si l’escriptor Josep Vallverdú (Lleida, 1923) recorda com visitava amb els seus alumnes l’estudi del pintor, Palau Ferré també està vinculat amb l’arquitecte Daniel Gelabert (Belianes, 1929-2005), amb qui s’havien conegut als anys de formació a Barcelona; amb l’activista Francesca Solé (Artesa de Segre, 1914-2007), filla de l’alcalde republicà d’Artesa, amb qui havien coincidit a la capital francesa; i amb el que va ser director general de La Vanguardia. Esteban Sillué (Tremp, 1933), arrelat a Maials, al Segrià.
Compromís social
Palau Ferré va ser un artista molt vinculat als valors socials. És així com, entre altres projectes, el 1975 va donar un quadre a favor de les persones amb diversitat funcional de Lleida; el 1982, una pintura per a finançar la restauració del monestir de Santa Maria de Vallbona; i també, avui, a travès de mossèn Joan Llort (Guimerà, 1932-Santa Coloma de Queralt, 2017), impulsor del cooperativisme tèxtil a les Garrigues, l’esglèsia de l’Espluga Calba compta amb diverses creacions de l’artista.
El 1994, a més, amb l’arquitecte Josep Puig Torné (Sarral, 1929 – Barcelona, 2020) va poder celebrar que, trenta cinc anys més tard del previst, finalment la Sagrada Família que Palau Ferré havia creat el 1959 per a la Seu d’Urgell -i que es va considerar massa moderna per a l’època- lluia a la façana del noviciat.
Un poema de Pere Rovira
L’exposició també inclou un poema recent que l’escriptor lleidatà Pere Rovira ha ideat inspirant-se en un dels quadres de la mostra: Noia amb panera de peres, una tinta xinesa sobre paper en la qual l’artista reinterpreta de nou una de les seves temàtiques característiques: la figura femenina acompanyada de fruita.
Les obres
Les obres d’art seleccionades per a la mostra de l’IEI formen part de col·leccions particulars vinculades a la demarcació lleidatana i mai abans havien estat exposades: pintures a l’oli, ceres, tintes xineses, ceràmiques i escultures de l’artista, a més de fotografies històriques i documents d’hemeroteca. Hi destaquen:
La primera versió d’una escultura icònica de la Seu d’Urgell
El 1959, Palau Ferré va crear una escultura ceràmica per a la façana del noviciat de la Sagrada Família de la Seu d’Urgell. L’obra no es va poder instal·lar definitivament fins el 1995 perquè es va considerar massa moderna per a l’època. Avui, una primera versió de la Verge es pot veure a l’IEI.
Un quadre pintat per al Monestir de Vallbona
L’IEI exposa per primera vegada el quadre que Palau Ferré va pintar el 1982 a favor del Monestir de Vallbona. La idea d’adquirir participacions per al sorteig de l’obra d’art, va permetre finançar les reformes que el cenobi cistercenc necessitava en aquell moment.
Figures femenines, paisatge, fruita i coloms
A l’exposició hi trobem també una bona representació de diferents motius d’inspiració de Palau Ferré: paisatge primaverals plens de gira-sols, parelles, arlequins i les característiques reinterpretacions d’una figura femenina idealitzada, acompanyada de fruites, flors i coloms de la pau. A més, la mostra inclou Colom amb branca d’olivera, una tinta xinesa que l’artista va pintar per potenciar l’oli del Segrià.
Gerros i escultures
A més de les obres pictòriques, a “Palau Ferré. Vincles essencials”, es copsa la passió que l’artista sentia pel vessant escultòric i ceràmic, a través de peces crucials com l’escultura de bronze Mare i fill o el gerro Parelles, que ens trasllada al vessant més artesanal de l’art contemporani.
La commemoració del centenari
L’Any Palau Ferré és una commemoració oficial de la Generalitat de Catalunya en el marc de la qual s’han organitzat un total de 20 exposicions temàtiques diferents en museus i espais culturals i 100 actes territorials arreu del país en col·laboració amb ajuntaments, biblioteques, entitats i ONG: d’Amnistia Internacional al Museu d’Art de Girona i de l’Institut français de Barcelona al Museu d’Història de Catalunya.
A més, recentment, la dibuixant Pilarín Bayés ha il·lustrat el conte Petita Història de Palau Ferré (Editorial Mediterrània, 2021) i també s’ha reeditat l’assaig biogràfic El pintor que cremava els seus quadres (Editorial Base, 2020), i aquestes setmanes s’està rodant un documental televisiu al voltant de la vida de l’artista que s’estrenarà al llarg del 2022.
També en el marc del centenari, el Museu Tàrrega Urgell va organitzar el 2021 l’exposició “Palau Ferré. Arquetips pictòrics”, en la qual els visitants van poder endinsar-se durant la Festa Major de Tàrrega en les pintures de temàtica teatral de l’artista: del teatre clàssic grecollatí a la Commedia dell’Arte, a partir d’arlequins, minotaures i parelles dansant.
Maties Palau Ferré
(Montblanc, 1921-2000)
Pintor, escultor i ceramista. Format a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona, Palau Ferré va ser un artista molt influït pel cubisme picassià, per la Barcelona dels Salons d’Octubre i pels anys viscuts a París, a la dècada dels cinquanta i la dels seixanta. També va exposar als Estats Units. Vinculat als valors de la pau, la llibertat i la solidaritat va col·laborar amb diverses ONG i va donar suport a projectes socials i culturals. Conegut com “el pintor que cremava els seus quadres”, és un dels artistes més singulars de l’art català del segle XX. El centenari del naixement de l’artista és una commemoració oficial de la Generalitat de Catalunya.
