Se situa en el 18è lloc a nivell global català i en l'àmbit lleidatà es col·loca segona després del Segrià
La Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) ha presentat l’informe de l’Índex de Competitivitat Comarcal 2019, que, tal com es descriu en la presentació del treball, és un instrument dissenyat per tal d’aproximar-se a les condicions o externalitats que presenten les 42 comarques catalanes, per a “competir en una economia globalitzada i basada en un creixement intel·ligent a partir de la innovació i la digitalització dels processos productius; i sostenibles, tant des de la perspectiva social com mediambiental”.
L'Índex FEGP permet “definir quin és el paper que juguen els diferents factors de competitivitat analitzats en relació al seu model de desenvolupament econòmic”. Aquest està conformat per 50 indicadors agrupats en 10 dimensions, on tots reflecteixen una valoració objectiva i àmplia dels elements analitzats. El rànquing comarcal és liderat, un any més, pel Barcelonès amb un índex de 79,2 punts (en un màxim de 100) i el segueixen el Vallès Occidental amb 59,7 i el Gironès amb 54,2 punts.
L’Urgell és la segona comarca lleidatana més ben posicionada en el rànquing, després del Segrià, i se situa en el 18è lloc a nivell català. Les comarques de Ponent que la segueixen en el llistat són: el Pla d’Urgell ocupant el 19è lloc (38,3 punts), la Segarra el 28è (34,9 punts), la Noguera que es col·loca en el 34è lloc (30,4 punts) i, per últim, la comarca del Garrigues que se situa en la 40a posició de la taula (26,5 punts) amb només dues comarques per darrere seu. A la cua, en les 10 últimes comarques del rànquing general, es troben les comarques del Priorat, Noguera, Aran, Pallars Sobirà, Ribera d’Ebre, Alt Urgell, Pallars Jussà, les Garrigues, Alta Ribagorça i Terra Alta, ordenades respectivament.
Pel que fa a l’evolució en el valor de l'Índex 2009-2018, l’Urgell se situa en la 18a posició amb un índex del 7,3, en la 7a posició s’hi col·loca el Pla d’Urgell (10,1), en la 20a posició del rànquing hi trobem el Segrià (7,2), la Segarra es col·loca en el 26è lloc (6,6), les Garrigues en la 29a posició (5,5), i en el 34è hi ha la Noguera (4,9).
Quant als perfils comarcals, s’ha analitzat el comportament de cada comarca en relació als 10 factors de competitivitat analitzats:
L’Urgell es situa en el grup intermediari - alt de la taula en els factors de sostenibilitat mediambiental (11è), en la qualificació dels recursos per a l’educació i la formació professional (19è), en la infraestructura de transport i comunicacions (16è), i en la disponibilitat del sòl i espai per a l’activitat econòmica (12è). Es col·loca en la part intermediària- baixa en els factors de sostenibilitat social (26è), en la disponibilitat de pols i desenvolupament i infraestructures (26è), en l’accés als mercats de clients i proveïdors (21è), en la innovació i desenvolupament tecnològic (23è), en el volum de mercat i d’activitat (27è), i en l’esperit emprenedor i dinamisme empresarial (23è). La comarca del Segrià, 6a en el rànquing global català i 1a de Ponent, situa en els factors de producció les seves principals externalitats, mostra una bona combinació de serveis de suport a la producció, infraestructures i serveis de transport i comunicació i també presenta una situació satisfactòria en quant al capital humà.
Segons s’analitza en l'Índex FEGP, els components on l’àmbit de Ponent presenta les millors condicions és en la disponibilitat de sòl i espais per a l’activitat econòmica, i amb una menor mesura en relació a les infraestructures de transport i comunicacions i els serveis de suport a la producció. En canvi, la qualificació dels recursos humans i els altres factors de condicions de la demanda empresarial presenten resultats negatius en gairebé totes les comarques. L’element que registra millors resultats en el conjunt de comarques és la de sostenibilitat ambiental.
Per consultar l'informe sencer fes click aquí.
La Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) ha presentat l’informe de l’Índex de Competitivitat Comarcal 2019, que, tal com es descriu en la presentació del treball, és un instrument dissenyat per tal d’aproximar-se a les condicions o externalitats que presenten les 42 comarques catalanes, per a “competir en una economia globalitzada i basada en un creixement intel·ligent a partir de la innovació i la digitalització dels processos productius; i sostenibles, tant des de la perspectiva social com mediambiental”.
L'Índex FEGP permet “definir quin és el paper que juguen els diferents factors de competitivitat analitzats en relació al seu model de desenvolupament econòmic”. Aquest està conformat per 50 indicadors agrupats en 10 dimensions, on tots reflecteixen una valoració objectiva i àmplia dels elements analitzats. El rànquing comarcal és liderat, un any més, pel Barcelonès amb un índex de 79,2 punts (en un màxim de 100) i el segueixen el Vallès Occidental amb 59,7 i el Gironès amb 54,2 punts.
L’Urgell és la segona comarca lleidatana més ben posicionada en el rànquing, després del Segrià, i se situa en el 18è lloc a nivell català. Les comarques de Ponent que la segueixen en el llistat són: el Pla d’Urgell ocupant el 19è lloc (38,3 punts), la Segarra el 28è (34,9 punts), la Noguera que es col·loca en el 34è lloc (30,4 punts) i, per últim, la comarca del Garrigues que se situa en la 40a posició de la taula (26,5 punts) amb només dues comarques per darrere seu. A la cua, en les 10 últimes comarques del rànquing general, es troben les comarques del Priorat, Noguera, Aran, Pallars Sobirà, Ribera d’Ebre, Alt Urgell, Pallars Jussà, les Garrigues, Alta Ribagorça i Terra Alta, ordenades respectivament.
Pel que fa a l’evolució en el valor de l'Índex 2009-2018, l’Urgell se situa en la 18a posició amb un índex del 7,3, en la 7a posició s’hi col·loca el Pla d’Urgell (10,1), en la 20a posició del rànquing hi trobem el Segrià (7,2), la Segarra es col·loca en el 26è lloc (6,6), les Garrigues en la 29a posició (5,5), i en el 34è hi ha la Noguera (4,9).
Quant als perfils comarcals, s’ha analitzat el comportament de cada comarca en relació als 10 factors de competitivitat analitzats:
L’Urgell es situa en el grup intermediari - alt de la taula en els factors de sostenibilitat mediambiental (11è), en la qualificació dels recursos per a l’educació i la formació professional (19è), en la infraestructura de transport i comunicacions (16è), i en la disponibilitat del sòl i espai per a l’activitat econòmica (12è). Es col·loca en la part intermediària- baixa en els factors de sostenibilitat social (26è), en la disponibilitat de pols i desenvolupament i infraestructures (26è), en l’accés als mercats de clients i proveïdors (21è), en la innovació i desenvolupament tecnològic (23è), en el volum de mercat i d’activitat (27è), i en l’esperit emprenedor i dinamisme empresarial (23è). La comarca del Segrià, 6a en el rànquing global català i 1a de Ponent, situa en els factors de producció les seves principals externalitats, mostra una bona combinació de serveis de suport a la producció, infraestructures i serveis de transport i comunicació i també presenta una situació satisfactòria en quant al capital humà.
Segons s’analitza en l'Índex FEGP, els components on l’àmbit de Ponent presenta les millors condicions és en la disponibilitat de sòl i espais per a l’activitat econòmica, i amb una menor mesura en relació a les infraestructures de transport i comunicacions i els serveis de suport a la producció. En canvi, la qualificació dels recursos humans i els altres factors de condicions de la demanda empresarial presenten resultats negatius en gairebé totes les comarques. L’element que registra millors resultats en el conjunt de comarques és la de sostenibilitat ambiental.
Per consultar l'informe sencer fes click aquí.
