Actualitat
Bellpuig, municipi pioner en la difusió de la Flama a les terres de Ponent, reafirma el seu compromís amb una tradició vinculada a la llengua, la cultura i la identitat del país.
Alguns membres del CIM de Bellpuig han participat aquest cap de setmana en el 50è Congrés de la Flama del Canigó, celebrat a Arenys de Mar, una trobada emblemàtica que ha reunit entitats, voluntaris i persones compromeses amb la llengua, la cultura i les tradicions dels Països Catalans.
L’edició d’enguany ha tingut un caràcter especialment significatiu, ja que Arenys de Mar commemora diverses efemèrides vinculades a la Flama del Canigó i esdevé novament punt de trobada d’aquest moviment cultural i popular que simbolitza la continuïtat, la resistència i la unitat del poble català.
Bellpuig, municipi pioner de la Flama a Ponent
La presència de Bellpuig en aquest congrés pren una rellevància especial pel paper pioner que la vila va tenir en la difusió de la Flama del Canigó a les terres de Ponent.
La història de la Flama a Bellpuig es remunta a l’any 1974, quan un grup de joves reunits sota el nom de “La Fontana” va decidir assumir el repte de portar aquesta tradició a la vila. En ple franquisme, i amb una clara consciència de la importància de preservar la llengua i la cultura catalanes, van contactar amb el col·lectiu TIC (Tradicions i Costums) de Barcelona, entitat encarregada de gestionar la Flama.
Fruit d’aquell compromís, l’any 1975 la Flama del Canigó arribava per primera vegada a Bellpuig i a les terres de Ponent. En aquell moment, la Flama arribava en avioneta des de Perpinyà fins a Reus, on era recollida pel grup de Bellpuig per ser traslladada fins a la vila.
Aquest fet va convertir Bellpuig en un dels municipis pioners en la difusió de la Flama a l’oest del territori català i en un referent dins el mapa d’aquesta tradició.
Un llegat viu i compartit
La participació dels membres del CIM en aquest 50è Congrés representa un reconeixement i una continuïtat d’aquest llegat històric, així com el compromís de Bellpuig amb la defensa i promoció de la cultura popular catalana.
El Congrés ha servit també per compartir experiències, reforçar vincles entre municipis i renovar el compromís col·lectiu amb una celebració que, any rere any, encén places i cors arreu del país durant la revetlla de Sant Joan.
