Actualitat
L’obra decora, de nou, els murs del tabernacle de la Visitació de Castelfiorentino (la Toscana), que va ser pintat per l’artista renaixentista Benozzo Gozzoli l’any 1491 · El projecte culmina el 28 d’octubre amb una cerimònia pública de l’arrencament dels frescos. Posteriorment, les obres seran exposades en un itinerari museístic · Minguell és un dels pocs artistes arreu del món que practica aquest sistema mil·lenari de pintura i l’ha materialitzat en 50 conjunts arquitectònics.
El pintor targarí Josep Minguell, ha presentat avui l’obra AFFRESCARE IL TABERNACOLO. BENOZZO GOZZOLI 1491- JOSEP MINGUELL 2025, al palau Mèdici-Riccardi de Florència. Es tracta d’una pintura mural al fresc que en l’actualitat decora les parets del tabernacle de la Visitació de Castelfiorentino, una població italiana de l’àrea metropolitana de Florència (Toscana). L’artista ha pintat els murals a inicis d’estiu, ja amb la idea de ser arrencats mitjançant la tècnica de l’strappo. L’objectiu final és que les pintures siguin exposades en un itinerari museístic.
Els murs del tabernacle van ser pintats originàriament, l’any 1491, pel conegut artista del Renaixement Benozzi Gozzoli. Igual que els frescos de Minguell, les pintures de Gozzoli també van ser arrencades (per motius de conservació en aquest cas) i en l’actualitat es troben almuseu BEGO (Museo Benozzo Gozzoli) de la mateixa localitat.
L’acte de presentació ha comptat amb la presència d’Alessia Bettini, vicesindaca i assessora de Cultura i Turisme de Florència; Francesca Gianni, alcaldessa de Castelfiorentino; Franco Spina, conseller de cultura de la localitat italiana; i Cristina Gigliol, presidenta de la Fondazione Teatro del Popolo. Coincideix que el palau Mèdici-Riccardi de Florència, on ha tingut lloc la presentació, acull la capella dels Mags, una de les obres mestres Gozzoli. La segona part de l’acte tindrà lloc el 28 d’octubre, en una cerimònia pública en la qual Minguell practicarà l’strappo per arrencar les pintures en directe.
Els frescos de Minguell s’inspiren amb les pintures originals de Gozzoli, que narren la història de Giacchino, expulsat de la comunitat segons el Protoevangeli de Jaume. En les noves pintures s’hi representa la solitud de l’expulsió, el consol de la natura i el reton esperançat a la comunitat simbolitzat en la porta. Són les mateixes escenes que va pintar originàriament Gozzoli, però interpretades per Minguell, amb el seu estil característic, sense obstacles espacials i amb l’harmonia del color dels pigments. A més, tot succeeix en un entorn inspirat en la Toscana i en elements de l’imaginari popular de Castelfiorentino.
Per a Minguell és un reconeixement haver estat l’artista escollit per tornar a donar vida pictòrica al tabernacle de la Visitació de Castelfiorentino 530 anys després de Gozzoli. Nascut a Tàrrega l’any 1959, el català és un dels pocs artistes arreu del món especialitzat en pintura mural al fresc, sent la seva especialitat amb 50 conjunts arquitectònics pintats.
La pintura al fresc i l’strappo
La pintura mural al fresc és un sistema de pintura mil·lenària utilitzada històricament en les grans decoracions arquitectòniques. El conjunt de pintures realitzades per Miquel Àngel a la Capella Sixtina (El Vaticà) és l’exemple més significatiu de pintura al fresc. Minguell és un dels pocs artistes contemporanis que practica aquesta tècnica, sent la seva especialitat.
La pintura al fresc es fonamenta en l’ús de la calç. “La pedra calcària es transforma, a través del foc i de l’aigua, en hidròxid de calci. L’aplico als murs i, mentre és fresc, pinto amb pigments que quedaran fixats gràcies a l’última reacció química que fa transformar la calç en pedra”, explica Minguell. El resultat és una pintura de colors pigment minerals, mats i de gran intensitat cromàtica.
Josep Minguell també utilitza la tècnica de l’strappo com a pretext artístic. L’strappo serveix per a arrencar pintures de murs o parets. A Catalunya és especialment conegut pels arrencaments de pintures en les esglésies romàniques del Pirineu, que avui en dia es troben al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), com és el cas del pantocràtor de Sant Climent de Taüll.
“Mitjançant coles orgàniques es desprèn la pel·lícula pictòrica i es traspassa a una tela. El frescos queden fixats en un suport mòbil lleuger, que en permet el trasllat”, explica Minguell. L’artista argumenta que “després de l’strappo, els frescos es converteixen en peces fragmentades autònomes que assoleixen una aparença arqueològica que ens remet a altres temps i altres espais”.
Josep Minguell Cardenyes
Josep Minguell Cardenyes (Tàrrega, 1959) és doctor en belles arts i pintor muralista. Especialitzat en pintura mural al fresc en grans conjunts arquitectònics, és un dels pocs artistes arreu del món dedicat a aquesta sistema pictòric mil·lenari. L’any 2022 va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi, un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona o entitat per part de la Generalitat de Catalunya i la medalla d’or de la Ciutat de Tàrrega. L’any 2024 va ingressar com a acadèmic a la Reial Acadèmia Catalana de les Belles Arts de Sant Jordi.
Al llarg de la seva trajectòria, Minguell ha combinat la pràctica artística amb la recerca. Ha pintat un total de 50 conjunts arquitectònics. Destaquen Santa Maria de l’Alba de Tàrrega (amb 1.000 m2 de frescos), el Palau de la Diputació de Lleida, la facultat de medicina de la Universitat de Lleida, l’església de l’Espluga Calba, el Carme de Sant Joan Despí, Sant Joan de Reus i la Mare de Déu de port de Barcelona.
En l’àmbit acadèmic ha col·laborat amb diverses universitats: la Hawaii Manoa University, l’Accademia di belle arti di Firenze, l’Accademia di belle arti di Carrara, la Universitat de Barcelona, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Lleida, la Universitat Politècnica de València, la Waseda University de Tokio, la Universidade Nova de Lisboa i Dunhuang Academy de Xina.
És autor de diversos articles especialitzats i del llibre Pintura mural al fresco, estrategias de los pintores (Publicacions de la Universitat de Lleida, 2014) i Crònica d’un pintor de frescos. Tàrrega-Florència (Publicacions de la Universitat de Lleida, 2019).
El pintor targarí Josep Minguell, ha presentat avui l’obra AFFRESCARE IL TABERNACOLO. BENOZZO GOZZOLI 1491- JOSEP MINGUELL 2025, al palau Mèdici-Riccardi de Florència. Es tracta d’una pintura mural al fresc que en l’actualitat decora les parets del tabernacle de la Visitació de Castelfiorentino, una població italiana de l’àrea metropolitana de Florència (Toscana). L’artista ha pintat els murals a inicis d’estiu, ja amb la idea de ser arrencats mitjançant la tècnica de l’strappo. L’objectiu final és que les pintures siguin exposades en un itinerari museístic.
Els murs del tabernacle van ser pintats originàriament, l’any 1491, pel conegut artista del Renaixement Benozzi Gozzoli. Igual que els frescos de Minguell, les pintures de Gozzoli també van ser arrencades (per motius de conservació en aquest cas) i en l’actualitat es troben almuseu BEGO (Museo Benozzo Gozzoli) de la mateixa localitat.
L’acte de presentació ha comptat amb la presència d’Alessia Bettini, vicesindaca i assessora de Cultura i Turisme de Florència; Francesca Gianni, alcaldessa de Castelfiorentino; Franco Spina, conseller de cultura de la localitat italiana; i Cristina Gigliol, presidenta de la Fondazione Teatro del Popolo. Coincideix que el palau Mèdici-Riccardi de Florència, on ha tingut lloc la presentació, acull la capella dels Mags, una de les obres mestres Gozzoli. La segona part de l’acte tindrà lloc el 28 d’octubre, en una cerimònia pública en la qual Minguell practicarà l’strappo per arrencar les pintures en directe.
Els frescos de Minguell s’inspiren amb les pintures originals de Gozzoli, que narren la història de Giacchino, expulsat de la comunitat segons el Protoevangeli de Jaume. En les noves pintures s’hi representa la solitud de l’expulsió, el consol de la natura i el reton esperançat a la comunitat simbolitzat en la porta. Són les mateixes escenes que va pintar originàriament Gozzoli, però interpretades per Minguell, amb el seu estil característic, sense obstacles espacials i amb l’harmonia del color dels pigments. A més, tot succeeix en un entorn inspirat en la Toscana i en elements de l’imaginari popular de Castelfiorentino.
Per a Minguell és un reconeixement haver estat l’artista escollit per tornar a donar vida pictòrica al tabernacle de la Visitació de Castelfiorentino 530 anys després de Gozzoli. Nascut a Tàrrega l’any 1959, el català és un dels pocs artistes arreu del món especialitzat en pintura mural al fresc, sent la seva especialitat amb 50 conjunts arquitectònics pintats.
La pintura al fresc i l’strappo
La pintura mural al fresc és un sistema de pintura mil·lenària utilitzada històricament en les grans decoracions arquitectòniques. El conjunt de pintures realitzades per Miquel Àngel a la Capella Sixtina (El Vaticà) és l’exemple més significatiu de pintura al fresc. Minguell és un dels pocs artistes contemporanis que practica aquesta tècnica, sent la seva especialitat.
La pintura al fresc es fonamenta en l’ús de la calç. “La pedra calcària es transforma, a través del foc i de l’aigua, en hidròxid de calci. L’aplico als murs i, mentre és fresc, pinto amb pigments que quedaran fixats gràcies a l’última reacció química que fa transformar la calç en pedra”, explica Minguell. El resultat és una pintura de colors pigment minerals, mats i de gran intensitat cromàtica.
Josep Minguell també utilitza la tècnica de l’strappo com a pretext artístic. L’strappo serveix per a arrencar pintures de murs o parets. A Catalunya és especialment conegut pels arrencaments de pintures en les esglésies romàniques del Pirineu, que avui en dia es troben al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), com és el cas del pantocràtor de Sant Climent de Taüll.
“Mitjançant coles orgàniques es desprèn la pel·lícula pictòrica i es traspassa a una tela. El frescos queden fixats en un suport mòbil lleuger, que en permet el trasllat”, explica Minguell. L’artista argumenta que “després de l’strappo, els frescos es converteixen en peces fragmentades autònomes que assoleixen una aparença arqueològica que ens remet a altres temps i altres espais”.
Josep Minguell Cardenyes
Josep Minguell Cardenyes (Tàrrega, 1959) és doctor en belles arts i pintor muralista. Especialitzat en pintura mural al fresc en grans conjunts arquitectònics, és un dels pocs artistes arreu del món dedicat a aquesta sistema pictòric mil·lenari. L’any 2022 va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi, un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona o entitat per part de la Generalitat de Catalunya i la medalla d’or de la Ciutat de Tàrrega. L’any 2024 va ingressar com a acadèmic a la Reial Acadèmia Catalana de les Belles Arts de Sant Jordi.
Al llarg de la seva trajectòria, Minguell ha combinat la pràctica artística amb la recerca. Ha pintat un total de 50 conjunts arquitectònics. Destaquen Santa Maria de l’Alba de Tàrrega (amb 1.000 m2 de frescos), el Palau de la Diputació de Lleida, la facultat de medicina de la Universitat de Lleida, l’església de l’Espluga Calba, el Carme de Sant Joan Despí, Sant Joan de Reus i la Mare de Déu de port de Barcelona.
En l’àmbit acadèmic ha col·laborat amb diverses universitats: la Hawaii Manoa University, l’Accademia di belle arti di Firenze, l’Accademia di belle arti di Carrara, la Universitat de Barcelona, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Lleida, la Universitat Politècnica de València, la Waseda University de Tokio, la Universidade Nova de Lisboa i Dunhuang Academy de Xina.
És autor de diversos articles especialitzats i del llibre Pintura mural al fresco, estrategias de los pintores (Publicacions de la Universitat de Lleida, 2014) i Crònica d’un pintor de frescos. Tàrrega-Florència (Publicacions de la Universitat de Lleida, 2019).
