Cultura
Aquesta setmana ha mort a Barcelona la poeta, política i activista targarina Josefina Vidal Morera amb 91 anys. Nascuda a Tàrrega el 1932, durant els primers anys de la dècada de 1950, va intervenir en recitals de poesia local, forma part del grup de teatre Thespis i participa en la vida cultural targarina.
El 1950 es va diplomar a la Universitat de Barcelona en Llengua i Literatura Anglesa i el 1953 emigra a Anglaterra on col·labora amb la secció espanyola de la BBC. A Londres, Vidal es retroba amb el professor, escriptor i polític Felipe Lorda Alaiz amb qui es casa i té dos fills.
El 1960, la família es trasllada a Holanda on va viure fins al 1977. El 1961 es va afiliar al PSOE i al sindicat UGT, i va promoure l'impuls d'aquestes associacions polítiques als Països Baixos. Treballa al Servei Internacional de Radio Nederland Wereldomroep en el programa "Pulso Femenino". Imparteix classes de llengua i literatura castellanes a la Universitat de Groninga, treballa per a l'Ajuntament d'Amsterdam al Departament de Serveis Socials i col·labora ajudant la immigració xilena que havia arribat a Holanda fugint del règim de Pinochet.
Torna a Espanya el 1977, quan Felipe Lorda és escollit diputat pel PSC al Congrés de Diputats per la província de Lleida. És aleshores que Vidal exerceix com a cap de la Secretaria del Despatx del ministre de Sanitat Ernest Lluch a Madrid. El 1980, tornen a Barcelona.
Vidal sempre ha escrit poesia. Ha publicat els llibres: Fuera de mí (1964); En el silenci del temps, finalista del Premi de Poesia Les Tel·lúries (2000); Dues Veles Blanques, Editorial Meteora (2002); Trànsit, Editorial Pagès (2002); Calaix Obert, Ajuntament de Tàrrega (2005); El mar inevitable, Editorial Proa (2006). Ha traduït al castellà obres del teatre anglès contemporani per a l'Editorial Aguilar.
La seva biografia constitueix el quart volum de la col·lecció publicada per l'Ajuntament de Tàrrega 'On són les dones targarines?'. Un conte escrit per Francesc Pla Falip i il·lustrat per l'artista Alba Torres Robinat.
El 1950 es va diplomar a la Universitat de Barcelona en Llengua i Literatura Anglesa i el 1953 emigra a Anglaterra on col·labora amb la secció espanyola de la BBC. A Londres, Vidal es retroba amb el professor, escriptor i polític Felipe Lorda Alaiz amb qui es casa i té dos fills.
El 1960, la família es trasllada a Holanda on va viure fins al 1977. El 1961 es va afiliar al PSOE i al sindicat UGT, i va promoure l'impuls d'aquestes associacions polítiques als Països Baixos. Treballa al Servei Internacional de Radio Nederland Wereldomroep en el programa "Pulso Femenino". Imparteix classes de llengua i literatura castellanes a la Universitat de Groninga, treballa per a l'Ajuntament d'Amsterdam al Departament de Serveis Socials i col·labora ajudant la immigració xilena que havia arribat a Holanda fugint del règim de Pinochet.
Torna a Espanya el 1977, quan Felipe Lorda és escollit diputat pel PSC al Congrés de Diputats per la província de Lleida. És aleshores que Vidal exerceix com a cap de la Secretaria del Despatx del ministre de Sanitat Ernest Lluch a Madrid. El 1980, tornen a Barcelona.
Vidal sempre ha escrit poesia. Ha publicat els llibres: Fuera de mí (1964); En el silenci del temps, finalista del Premi de Poesia Les Tel·lúries (2000); Dues Veles Blanques, Editorial Meteora (2002); Trànsit, Editorial Pagès (2002); Calaix Obert, Ajuntament de Tàrrega (2005); El mar inevitable, Editorial Proa (2006). Ha traduït al castellà obres del teatre anglès contemporani per a l'Editorial Aguilar.
La seva biografia constitueix el quart volum de la col·lecció publicada per l'Ajuntament de Tàrrega 'On són les dones targarines?'. Un conte escrit per Francesc Pla Falip i il·lustrat per l'artista Alba Torres Robinat.
