Projecte pioner a les terres de Lleida per analitzar el funcionament cognitiu i identificar les variables protectores del deteriorament cognitiu.
NeuroLleida, el servei de neurorehabilitació d’ASPID especialitzat en la neurorehabilitació i la prevenció de patologies neurològiques, ha creat un grup de recerca per estudiar els factors relacionats amb l’envelliment saludable i la prevenció del deteriorament cognitiu. Aquest grup de treball vol contribuir a la investigació en el camp de la neurociència i és formada per neuropsicòlegs i metges, als quals s’afegiran més endavant altres perfils sanitaris. Amb aquesta iniciativa, ASPID s’estrena en un àmbit nou, el la investigació en l'àrea de la salut.
NeuroLleida ha iniciat la seva línia de recerca per mitjà de dos estudis, els resultats dels quals seran d’interès per la comunitat científica i mèdica. Tenen una durada de 2 anys, es van iniciar l’any passat i es preveu finalitzar-los el 2019, i per dur-los a terme es compta amb la col·laboració dels Ajuntaments de Lleida i Tàrrega. Aquests consistoris col·laboren facilitant i promovent els contactes per trobar persones interessades a participar en la investigació.
El primer projecte d'investigació que ha engegat NeuroLleida, que és pioner al territori lleidatà, analitzarà quina relació hi ha entre el funcionament cognitiu, el nivell d’activitat i les queixes cognitives, i estudiarà si es poden identificar variables protectores del deteriorament cognitiu. Les variables protectores són aquells factors que redueixen la probabilitat de desenvolupar una demència, com són evitar l'aïllament social, fer activitat física i cognitiva, adoptar bons hàbits de salut, etc.
En aquesta recerca hi participaran 80 persones de més de 60 anys de la ciutat de Lleida i de Tàrrega que no presentin deteriorament cognitiu en grau de demència ni trastorns psiquiàtrics greus. Se’ls faran diverses proves que consistiran en una sèrie de tests neuropsicològics que avaluaran la memòria, la capacitat d’atenció i la fluència verbal, com també diversos qüestionaris que valoraran si la percepció que té la persona del seu funcionament cognitiu coincideix amb la seva capacitat cognitiva real, la simptomatologia depressiva, el tipus d’activitats que fan i l’estat de salut.
Aquest conjunt de tests inclouen, per exemple, proves de memòria consistents a recordar una historia que se'ls explica, on s'han amagat uns objectes o noms d'unes persones que se'ls presenten. També hi ha proves de llenguatge consistents a dir en 1 minut el màxim nombre de paraules que comencin per una lletra que se'ls hi proposa, o proves d'atenció consistents a repetir en el mateix ordre i després de la seva presentació, una sèrie de números que acaben d’escoltar.
Un segon estudi té per objectiu valorar l’eficàcia del programa de millora de la memòria desenvolupat per NeuroLleida “Gent Activa, Ment en Forma” per a la reducció de les queixes cognitives i la millora del rendiment cognitiu. Les queixes cognitives sorgeixen a partir de la percepció que té la persona afectada de que pateix problemes cognitius –bàsicament de memòria- que considera superiors als que serien esperables. Es treballarà amb una mostra formada per 25 persones que hauran participat en el programa de millora de la memòria i 25 persones de les mateixes característiques però que no hauran pres part en el projecte. A totes elles se les administraran una sèrie de proves cognitives objectives i de queixes subjectives, abans d’iniciar el programa i un cop finalitzat.
Actualment encara s’estan reclutant persones per formar part dels estudis. Tots els interessats a participar-hi o que vulguin més informació es poden posar en contacte amb NeuroLleida, mitjançant el correu info@neurolleida.cat o bé per telèfon 973 22 89 80.
La importància de la investigació
Aquesta nova línia de treball d’ASPID parteix de la base que l’Estat espanyol té una societat molt envellida i que l'envelliment poblacional continuarà incrementant-se en els propers anys; aquest envelliment va associat a moltes patologies cròniques, i unes de les més importants per la gravetat i la despesa econòmica i social que genera són les demències, com per exemple la malaltia d'Alzheimer.
D’altra banda, actualment no hi ha un tractament curatiu per a la gran majoria de les demències, per la qual cosa una bona part de les polítiques mundials s'encamina a conèixer factors relacionats amb la prevenció. Gràcies a la recerca desenvolupada fins al moment, sabem que hi ha factors relacionats amb la instauració de les demències, alguns que augmenten la probabilitat de desenvolupar-les (anomenats "factors de risc") i altres en redueixen la probabilitat ("factors protectors"). El coneixement d’aquests factors facilita la possibilitat d'intervenir i modificar la incidència i prevalença de les demències.
Entre 4.600 i 5.500 casos de demència a Lleida
Segons l'informe Impacte social de la malaltia d'Alzheimer i altres demències, publicat per la Fundació Cervell, pertanyent a la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), avui dia la demència és una de les malalties cròniques més freqüents i s’estima que a la població major de 65 anys l’afectació està entre el 4% i el 9%, uns percentatges que s'eleva fins a entre el 31% i el 54% quan es superen els 90 anys.
El nombre de casos actuals a l’Estat espanyol se situa al voltant dels 500.000-600.000, xifra que extrapolada a la població de la demarcació de Lleida se situaria entre 4.600 i 5.500 casos aproximadament. A Espanya, a mitjans d'aquest segle la xifra podria arribar al milió, segons l'Institut Nacional d'Estadística.
Segons el citat estudi, l'Alzheimer és la causa de demència més freqüent, ja que suposa entre 50 i el 70% del total de casos. El factor clau de risc de la demència és l'envelliment: donat que cada vegada la població viu més anys, el nombre global de casos augmenta. En les dones hi ha major afectació perquè són més longeves.
Les persones amb demència, a més, també pateixen més malalties que la població general. En concret, pateixen fins a 2,4 malalties cròniques més, i les complicacions més freqüents que pateixen són les alteracions de conducta, caigudes, infeccions i pèrdua de la mobilitat.
El cost per pacient a l’Estat espanyol s'estima entre 27.000 i 37.000 € anuals, i el 80% dels que pateixen aquesta malaltia són cuidats pels seus familiars, que assumeixen, aproximadament, el 87% del cost total i inverteixen unes 70 hores setmanals en el seu atenció.
NeuroLleida, el servei de neurorehabilitació d’ASPID especialitzat en la neurorehabilitació i la prevenció de patologies neurològiques, ha creat un grup de recerca per estudiar els factors relacionats amb l’envelliment saludable i la prevenció del deteriorament cognitiu. Aquest grup de treball vol contribuir a la investigació en el camp de la neurociència i és formada per neuropsicòlegs i metges, als quals s’afegiran més endavant altres perfils sanitaris. Amb aquesta iniciativa, ASPID s’estrena en un àmbit nou, el la investigació en l'àrea de la salut.
NeuroLleida ha iniciat la seva línia de recerca per mitjà de dos estudis, els resultats dels quals seran d’interès per la comunitat científica i mèdica. Tenen una durada de 2 anys, es van iniciar l’any passat i es preveu finalitzar-los el 2019, i per dur-los a terme es compta amb la col·laboració dels Ajuntaments de Lleida i Tàrrega. Aquests consistoris col·laboren facilitant i promovent els contactes per trobar persones interessades a participar en la investigació.
El primer projecte d'investigació que ha engegat NeuroLleida, que és pioner al territori lleidatà, analitzarà quina relació hi ha entre el funcionament cognitiu, el nivell d’activitat i les queixes cognitives, i estudiarà si es poden identificar variables protectores del deteriorament cognitiu. Les variables protectores són aquells factors que redueixen la probabilitat de desenvolupar una demència, com són evitar l'aïllament social, fer activitat física i cognitiva, adoptar bons hàbits de salut, etc.
En aquesta recerca hi participaran 80 persones de més de 60 anys de la ciutat de Lleida i de Tàrrega que no presentin deteriorament cognitiu en grau de demència ni trastorns psiquiàtrics greus. Se’ls faran diverses proves que consistiran en una sèrie de tests neuropsicològics que avaluaran la memòria, la capacitat d’atenció i la fluència verbal, com també diversos qüestionaris que valoraran si la percepció que té la persona del seu funcionament cognitiu coincideix amb la seva capacitat cognitiva real, la simptomatologia depressiva, el tipus d’activitats que fan i l’estat de salut.
Aquest conjunt de tests inclouen, per exemple, proves de memòria consistents a recordar una historia que se'ls explica, on s'han amagat uns objectes o noms d'unes persones que se'ls presenten. També hi ha proves de llenguatge consistents a dir en 1 minut el màxim nombre de paraules que comencin per una lletra que se'ls hi proposa, o proves d'atenció consistents a repetir en el mateix ordre i després de la seva presentació, una sèrie de números que acaben d’escoltar.
Un segon estudi té per objectiu valorar l’eficàcia del programa de millora de la memòria desenvolupat per NeuroLleida “Gent Activa, Ment en Forma” per a la reducció de les queixes cognitives i la millora del rendiment cognitiu. Les queixes cognitives sorgeixen a partir de la percepció que té la persona afectada de que pateix problemes cognitius –bàsicament de memòria- que considera superiors als que serien esperables. Es treballarà amb una mostra formada per 25 persones que hauran participat en el programa de millora de la memòria i 25 persones de les mateixes característiques però que no hauran pres part en el projecte. A totes elles se les administraran una sèrie de proves cognitives objectives i de queixes subjectives, abans d’iniciar el programa i un cop finalitzat.
Actualment encara s’estan reclutant persones per formar part dels estudis. Tots els interessats a participar-hi o que vulguin més informació es poden posar en contacte amb NeuroLleida, mitjançant el correu info@neurolleida.cat o bé per telèfon 973 22 89 80.
La importància de la investigació
Aquesta nova línia de treball d’ASPID parteix de la base que l’Estat espanyol té una societat molt envellida i que l'envelliment poblacional continuarà incrementant-se en els propers anys; aquest envelliment va associat a moltes patologies cròniques, i unes de les més importants per la gravetat i la despesa econòmica i social que genera són les demències, com per exemple la malaltia d'Alzheimer.
D’altra banda, actualment no hi ha un tractament curatiu per a la gran majoria de les demències, per la qual cosa una bona part de les polítiques mundials s'encamina a conèixer factors relacionats amb la prevenció. Gràcies a la recerca desenvolupada fins al moment, sabem que hi ha factors relacionats amb la instauració de les demències, alguns que augmenten la probabilitat de desenvolupar-les (anomenats "factors de risc") i altres en redueixen la probabilitat ("factors protectors"). El coneixement d’aquests factors facilita la possibilitat d'intervenir i modificar la incidència i prevalença de les demències.
Entre 4.600 i 5.500 casos de demència a Lleida
Segons l'informe Impacte social de la malaltia d'Alzheimer i altres demències, publicat per la Fundació Cervell, pertanyent a la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), avui dia la demència és una de les malalties cròniques més freqüents i s’estima que a la població major de 65 anys l’afectació està entre el 4% i el 9%, uns percentatges que s'eleva fins a entre el 31% i el 54% quan es superen els 90 anys.
El nombre de casos actuals a l’Estat espanyol se situa al voltant dels 500.000-600.000, xifra que extrapolada a la població de la demarcació de Lleida se situaria entre 4.600 i 5.500 casos aproximadament. A Espanya, a mitjans d'aquest segle la xifra podria arribar al milió, segons l'Institut Nacional d'Estadística.
Segons el citat estudi, l'Alzheimer és la causa de demència més freqüent, ja que suposa entre 50 i el 70% del total de casos. El factor clau de risc de la demència és l'envelliment: donat que cada vegada la població viu més anys, el nombre global de casos augmenta. En les dones hi ha major afectació perquè són més longeves.
Les persones amb demència, a més, també pateixen més malalties que la població general. En concret, pateixen fins a 2,4 malalties cròniques més, i les complicacions més freqüents que pateixen són les alteracions de conducta, caigudes, infeccions i pèrdua de la mobilitat.
El cost per pacient a l’Estat espanyol s'estima entre 27.000 i 37.000 € anuals, i el 80% dels que pateixen aquesta malaltia són cuidats pels seus familiars, que assumeixen, aproximadament, el 87% del cost total i inverteixen unes 70 hores setmanals en el seu atenció.
