Segons el director tècnic del Museu Comarcal de l’Urgell Oriol Saula, “aquests descobriments canvien la perspectiva de com era el castell originalment”
El director tècnic del Museu Comarcal de l’Urgell i arqueòleg Oriol Saula, ha explicat avui a Ràdio Tàrrega que les darreres excavacions efectuades a la vessant sud de la falda del castell de Tàrrega han revelat l’existència d’un seguit d’estructures arquitectòniques que ha qualificat com “un dels elements més significatius que han sorgit en aquesta zona del castell en els darrers anys”.
Concretament han aparegut restes de murs aproximadament d’un metre d’amplada que podrien pertànyer a estructures defensives “que serien de cronologia medieval i que van associades amb una rampa de pedra i amb un graonament que salva el pendent i que es conserva parcialment”, detalla Saula.
Saula explica que es tracta d’un “element curiós que no sabem exactament si és un element del pati del castell o un carrer interior del recinte del castell”.
Aquesta estructura també aniria associada a un edifici que queda al límit de l’excavació “i que en els propers anys estudiarem”, apunta Saula.
Segons el director tècnic del Museu Comarcal de l’Urgell, “aquests descobriments canvien la perspectiva de com era el castell originalment”.
Durant la darrera campanya arqueològica efectuada a la vessant sud del castell, també s’han trobat una dotzena de sitges per guardar gra d’època medieval, que s’afegeixen a les ja trobades en campanyes anteriors i que totalitzarien una vintena.
Segons Oriol Saula, aquest fet “constata tota la zona on es guardava tot el gra entre els segles XII i XIII en els primers moments de vida de Tàrrega i l’interior de les sitges ens aporta detalls de la vida de l’època”.
Entre les restes trobades apareixen ceràmiques de l’època romana “que ens indica una prolongació de l’assentament romà a Tàrrega des del segle I a.C. fins a l’Imperi Romà”.
Paral·lelament s’està restaurant una part de les parets del Castell que es va veure afectada per les pluges caigudes durant el novembre de l’any passat. Aquesta paret es va construir durant les Guerres Carlines a finals del segle XIX i la restauració de la mateixa va a càrrec de l’empresa Iltirta.
Considerat l’origen de la vila medieval targarina, el castell és un bé cultural d’interès nacional segons la Llei del Patrimoni Cultural Català del 1993. Es troba inclòs dins la Carta Arqueològica de l’Urgell i és propietat de l’Ajuntament de Tàrrega des del 1984.
La primera notícia històrica ben documentada del castell de Tàrrega és del 12 de novembre de 1056, moment en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer I el dóna en perpetu i franc alou a la seva muller Almodis de Marca. D’aquesta manera el castell passaria a ser de jurisdicció comtal exclusiva.
Al llarg del temps el castell de Tàrrega va patir nombroses reformes i reconstruccions, tot i amb això encara es manté el recinte del monument, amb les refeccions d’època moderna, però també amb alguns murs d’època medieval que mantenen viva la idea de l’antiga fortalesa, que fou l’embrió de la Tàrrega actual.
El director tècnic del Museu Comarcal de l’Urgell i arqueòleg Oriol Saula, ha explicat avui a Ràdio Tàrrega que les darreres excavacions efectuades a la vessant sud de la falda del castell de Tàrrega han revelat l’existència d’un seguit d’estructures arquitectòniques que ha qualificat com “un dels elements més significatius que han sorgit en aquesta zona del castell en els darrers anys”.
Concretament han aparegut restes de murs aproximadament d’un metre d’amplada que podrien pertànyer a estructures defensives “que serien de cronologia medieval i que van associades amb una rampa de pedra i amb un graonament que salva el pendent i que es conserva parcialment”, detalla Saula.
Saula explica que es tracta d’un “element curiós que no sabem exactament si és un element del pati del castell o un carrer interior del recinte del castell”.
Aquesta estructura també aniria associada a un edifici que queda al límit de l’excavació “i que en els propers anys estudiarem”, apunta Saula.
Segons el director tècnic del Museu Comarcal de l’Urgell, “aquests descobriments canvien la perspectiva de com era el castell originalment”.
Durant la darrera campanya arqueològica efectuada a la vessant sud del castell, també s’han trobat una dotzena de sitges per guardar gra d’època medieval, que s’afegeixen a les ja trobades en campanyes anteriors i que totalitzarien una vintena.
Segons Oriol Saula, aquest fet “constata tota la zona on es guardava tot el gra entre els segles XII i XIII en els primers moments de vida de Tàrrega i l’interior de les sitges ens aporta detalls de la vida de l’època”.
Entre les restes trobades apareixen ceràmiques de l’època romana “que ens indica una prolongació de l’assentament romà a Tàrrega des del segle I a.C. fins a l’Imperi Romà”.
Paral·lelament s’està restaurant una part de les parets del Castell que es va veure afectada per les pluges caigudes durant el novembre de l’any passat. Aquesta paret es va construir durant les Guerres Carlines a finals del segle XIX i la restauració de la mateixa va a càrrec de l’empresa Iltirta.
Considerat l’origen de la vila medieval targarina, el castell és un bé cultural d’interès nacional segons la Llei del Patrimoni Cultural Català del 1993. Es troba inclòs dins la Carta Arqueològica de l’Urgell i és propietat de l’Ajuntament de Tàrrega des del 1984.
La primera notícia històrica ben documentada del castell de Tàrrega és del 12 de novembre de 1056, moment en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer I el dóna en perpetu i franc alou a la seva muller Almodis de Marca. D’aquesta manera el castell passaria a ser de jurisdicció comtal exclusiva.
Al llarg del temps el castell de Tàrrega va patir nombroses reformes i reconstruccions, tot i amb això encara es manté el recinte del monument, amb les refeccions d’època moderna, però també amb alguns murs d’època medieval que mantenen viva la idea de l’antiga fortalesa, que fou l’embrió de la Tàrrega actual.
