'Òpera a les venes' porta la història del Canal d'Urgell a Lleida i Barcelona

 
'Òpera a les venes' és un viatge musical pels camins d’aigua de Ponent on sonarà una de les històries més grans de Catalunya i d’Europa, el Canal d’Urgell. Una de les obres mundials més importants i transformadores del segle XIX que converteix el que era un desert en vida: aigua. Inspirada en el llibre 'Aigua a les venes. Crònica d'un miracle català universal' de Francesc Canosa, 'Òpera a les venes' explica amb grans escenes corals del repertori operístic un projecte colossal.

La producció Òpera a les Venes 2026 és una iniciativa cultural impulsada per la Fundació Canals d’Urgell. El projecte que es va iniciar el 2025 amb l’estrena al Teatre de la Llotja i amb una gira adaptada d’àmbit local i territorial en el marc de l’àrea geogràfica del Canal d’Urgell (el Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Noguera i les Garrigues), anuncia per 2026 dues funcions principals: el 19 d’abril al Teatre de la Llotja de Lleida (19 h) i el 20 d’abril al Palau de la Música de Barcelona (20 h).

'Òpera a les venes' és la co-producció de la Fundació Orfeó Lleidatà, com a cor resident del Teatre la Llotja, i de l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, que impulsa la Fundació Canals d'Urgell en el marc dels 60 anys de la concessió de la titularitat dels Canals d'Urgell a la Comunitat General de Regants el 2025 i que el 2026 finalitza a Barcelona per tancar el cercle.

Compta amb la col·laboració especial del Teatre de la Llotja i el suport de la Diputació de Lleida-IEI, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Lleida, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. També compta amb la col·laboració especial de Semillas Fitó, empresa líder al territori.


UNA PRODUCCIÓ INNOVADORA, MULTIDISCIPLINAR I AMB ACCENT LLEIDATÀ

L’espectacle escènic-musical té com a punt de partida una adaptació del llibre 'Aigua a les venes. Crònica d'un miracle català universal' feta pel propi autor, Francesc Canosa, amb guió de Berta Lacruz, en una posada en escena multidisciplinar que integra elements de dansa, teatre i audiovisual.

'Òpera a les venes' és la nova proposta de l’Orfeó Lleidatà com a cor resident del Teatre de la Llotja, en coproducció amb l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida i amb la participació de la mezzosoprano lleidatana Marta Infante.

Amb direcció musical de Xavier Pagès-Corella i direcció escènica de Dani Coma, inclou també la participació de Santi Serratosa i Jana García (percussió corporal i dansa), l’actriu Begonya Ferrer i l’audiovisual de la productora Kionalia. La direcció de la producció és del Pol Pastor.


UNA BANDA SONORA AMB ELS GRANS ÈXITS OPERÍSTICS DE L’ÈPOCA

La banda sonora de l’espectacle, amb l’òpera com a gran protagonista, serà interpretada per l’Orfeó Lleidatà, l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida i la mezzosoprano Marta Infante. Consistirà en un recull d’obres d’autors coetanis a la construcció del Canal d’Urgell amb grans cors d’òpera de Verdi, Puccini, Saint-Saëns i Bizet com el Va, pensiero de  Nabucco, al Gloria all'egitto d’Aida o el cor de Gitanos de Il trovatore.

Precisament Il trovatore va ser l’obra escollida per inaugurar el Teatre de la Llotja ara fa 15 anys, en una producció a càrrec de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida.

El programa es completarà  amb parts solistes i instrumentals, com l’havanera de Carmen o el poema simfònic El Moldava de Smetana. També hi haurà un fragment de Cançó d'amor i guerra i en clau local, l’estrena d’un arranjament per a cor i orquestra dels Goigs a la Verge del Remei.


PROGRAMA MUSICAL

 
FITXA ARTÍSTICA

EL CANAL D’URGELL, UNA HISTÒRIA D’AIGUA, TERRA I SANG

'Òpera a les venes' és una oportunitat d’utilitzar l’art i la cultura com a vehicle i altaveu per conèixer d’on venim, valorar el que tenim, el que fem, el que produïm i sobretot per a projectar-nos cap al futur com un territori innovador, capaç d’afrontar els grans reptes globals.

Els Canals d’Urgell és la infraestructura hidràulica més important construïda a la Catalunya del segle XIX, amb capital privat (burgesia barcelonina, fills de l’Urgell) que transforma a tots els nivells, agronòmic, paisatgístic, econòmic, social i cultural la plana de Lleida, la plana de l’Urgell, el ponent català. Les dades parlen per si soles: 323 km de canals principals, 2.700 km de xarxa secundària, 72.000 ha regades, abastaments a 100.000 persones, 121 municipis, 180 indústries o 1.500 explotacions ramaderes.

A nivell agronòmic, el Canal d’Urgell és la infraestructura que permet el canvi de secà a regadiu, que permet que, amb el temps i l’aprenentatge, aquella societat empobrida, amb mancances i sobretot molt lligada a les tradicions antigues sigui capaç d’evolucionar, de canviar i sobretot de produir. Una producció de qualitat que ha permès que les cinc comarques regades pels Canals d’Urgell passin a ser el rebost de Catalunya amb unes produccions elevades i uns productes excel·lents.