Actualitat
Obtindran més puntuació les propostes liderades per ramaders i les situades a menys de 35 quilòmetres de granges
El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha anunciat una nova línia d'ajuts de 25 milions d'euros per a l'impuls de plantes de biogàs i digestats, on es prioritzaran els projectes "dimensionats" i "adaptats al territori". En el marc de la convocatòria, obtindran una major puntuació les propostes impulsades per un grup de ramaders i les que estiguin projectades en un radi màxim de 35 quilòmetres de les granges d'on es tractaran les dejeccions ramaderes. Així ho ha explicat Ordeig durant una visita a Alcarràs Bioproductors, una iniciativa que aglutina 150 famílies pageses d'aquest municipi del Segrià i voltants, que integra una planta de biogàs i una de compostatge per fer útils residus orgànics i convertir-los en fertilitzants agrícoles.
En un context d'inestabilitat i amb els costos energètics a l'alça, Ordeig considera que "cal avançar en l'estratègia del biogàs" per ser "més competitius" en la producció d'energia. Tot i això, la convocatòria d'aquests ajuts va més enllà, amb efectes en la gestió territorial de les dejeccions ramaderes, la reducció de les emissions a les granges i l'obtenció de fertilitzants de qualitat.
Els ajuts anunciats se sumen als 46 milions d'euros d'una anterior convocatòria l'any 2024 per donar suport a l'impuls de plantes i per donar suport al tractament de digerits de les ja existents. A banda d'una aposta per les iniciatives de gestió conjunta i a un límit de 35 quilòmetres de distància dels equipaments d'on s'aconseguiran les dejeccions, una altra de les novetats és l'ajut a les plantes amb una capacitat màxima de tractament fins a 150.000 tones anuals.
Aquesta nova orientació de l'ajut preveu promoure la connexió amb els recursos locals, reduir la necessitat de transports a llarga distància i afavorir els projectes d'unes dimensions econòmicament viables i que reforcen un desenvolupament sostenible i equilibrat del sector del biogàs. Així, el conseller conclou que "el que no toca és que en un lloc hi hagi moltes plantes o de molt grans, sinó tenir-les més dimensionades i repartides", ha indicat.
Estratègia del biogàs 2024-20230
Els ajuts s'inscriuen en el marc de l'Estratègia catalana del biogàs 2024-2030 concebuda per estructurar i impulsar les principals línies de treball vinculades a la producció de biogàs i la gestió dels digestats durant els pròxims anys.
La directora general d'Agricultura, Rosa Altisent, ha apuntat que actualment hi ha 6 plantes que únicament fan tractament de dejeccions ramaderes a Catalunya, mentre que 16 ho combinen amb recursos de la indústria agroalimentària. En tot cas, Altisent ha remarcat que no totes generen biometà.
Així mateix, la directora general d'Agricultura ha explicat que en aquests moments hi ha 35 plantes projectades a l'espera de l'aprovació de tràmits ambientals i que el departament preveu fins al 2030 la implantació d'unes 12 plantes anuals amb capacitat de gestionar 50.000 tones cadascuna. Pel que fa a la producció d'energia, la voluntat és assolir els 2 teravats.
L'exemple d'Alcarràs Bioproductors
Ordeig ha destacat que Alcarràs Bioproductors "és un exemple del que cal fer en els pròxims anys a Catalunya". La iniciativa la componen 150 famílies ramaderes d'Alcarràs (Segrià) i voltants i compta amb dues plantes, una dedicada a la producció de biogàs i una altra de compostatge. Actualment, gestiona 100.000 metres cúbics de purins i 40.000 tones de fems de vedells i gallinassa d'un total de 189 granges de la zona.
El president d'Alcarràs Bioproductors, Jordi Jové, destaca que la infraestructura ha estat concebuda "per donar una solució a les dejeccions ramaderes", tot i que també ha remarcat que "les plantes no només es fan únicament per tractar dejeccions, sinó que també es fan per aprofitar altres residus orgànics". En aquest sentit, Jové indica que des d'Alcarràs Bioproductors "treu les millors virtuts dels residus despectius" i els transformen en energia i fertilitzants.
