Actualitat
L'entitat adverteix que la sobredimensió del model de biogàs comporta tres riscos principals per a les comarques de Ponent, com l'especialització en la gestió de residus, l'increment de les macrogranges i el risc sanitari.
El passat 16 de desembre, la plataforma Pobles Vius va presentar un informe als grups polítics del Parlament de Catalunya en què analitza la bombolla del biogàs a les comarques de Ponent. L’estudi estableix una relació directa entre els excedents reals de dejeccions ramaderes i la sobredimensió de la capacitat de tractament que s’està projectant al territori.
Segons l’informe, actualment hi ha 23 projectes de plantes de biogàs en tramitació, tres ampliacions previstes i una dotzena de plantes ja existents. En conjunt, aquestes instal·lacions podrien arribar a generar fins a cinc milions de tones de residus anuals. A aquesta xifra cal sumar-hi altres infraestructures ja existents, com les plantes de compostatge i la factoria de destrucció de cadàvers animals de SECANIM, a Térmens.
Segons l'entitat, els càlculs indiquen que a les comarques de Ponent hi ha un excedent real de 312.814 tones de dejeccions ramaderes, tenint en compte la superfície agrària aplicable. Tot i això, es preveu la construcció de plantes de biogàs amb una capacitat total de tractament de fins a 4.154.020 tones anuals.
Aquest volum implicaria que Ponent concentrés el 86% de les matèries previstes per a tota Catalunya en el marc de l’Estratègia Catalana del Biogàs 2030, cosa que suposaria un increment del 93% respecte del que seria justificable segons les necessitats reals del territori.
Tres grans riscos del model de biogàs a Ponent
Pobles Vius adverteix que la sobredimensió del model de biogàs comporta tres riscos principals per a les comarques de Ponent:
El passat 16 de desembre, la plataforma Pobles Vius va presentar un informe als grups polítics del Parlament de Catalunya en què analitza la bombolla del biogàs a les comarques de Ponent. L’estudi estableix una relació directa entre els excedents reals de dejeccions ramaderes i la sobredimensió de la capacitat de tractament que s’està projectant al territori.
Segons l’informe, actualment hi ha 23 projectes de plantes de biogàs en tramitació, tres ampliacions previstes i una dotzena de plantes ja existents. En conjunt, aquestes instal·lacions podrien arribar a generar fins a cinc milions de tones de residus anuals. A aquesta xifra cal sumar-hi altres infraestructures ja existents, com les plantes de compostatge i la factoria de destrucció de cadàvers animals de SECANIM, a Térmens.
Segons l'entitat, els càlculs indiquen que a les comarques de Ponent hi ha un excedent real de 312.814 tones de dejeccions ramaderes, tenint en compte la superfície agrària aplicable. Tot i això, es preveu la construcció de plantes de biogàs amb una capacitat total de tractament de fins a 4.154.020 tones anuals.
Aquest volum implicaria que Ponent concentrés el 86% de les matèries previstes per a tota Catalunya en el marc de l’Estratègia Catalana del Biogàs 2030, cosa que suposaria un increment del 93% respecte del que seria justificable segons les necessitats reals del territori.
Tres grans riscos del model de biogàs a Ponent
Pobles Vius adverteix que la sobredimensió del model de biogàs comporta tres riscos principals per a les comarques de Ponent:
- Especialització en la gestió de residus: El territori podria convertir-se en una zona receptora massiva de residus procedents d’altres indrets, amb la seva posterior disseminació en sòls agraris, fet que augmentaria el risc de contaminació de terres i afectaria la qualitat dels sòls destinats a l’agricultura.
- Increment de les macrogranges: El model de tractament de dejeccions associat al biogàs permet desvincular el creixement de les explotacions ramaderes de la disponibilitat de terres agrícoles, afavorint l’expansió de macrogranges amb greus impactes ambientals i de sostenibilitat.
- Risc sanitari: El risc més immediat és el sanitari, derivat de la concentració i barreja massiva de residus que poden actuar com a vectors de propagació de virus i patògens nocius per a la salut animal i humana. Un exemple és el projecte de macroplanta de biogàs de la Sentiu, on es preveu concentrar cadàvers animals, restes d’escorxadors i dejeccions de porcs, vaques i aus. Aquest model implicaria el moviment constant de centenars de camions setmanals. Si es reprodueix en una vintena de projectes, es podria arribar a una xarxa de prop d’un miler de camions circulant diàriament, convertint el territori en un polvorí sanitari en un context de crisi sanitària múltiple.
El brot de grip aviària reforça els advertiments
En l’informe lliurat als grups parlamentaris, Pobles Vius ja advertia el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DARPA) de la necessitat de no continuar alimentant la bombolla del biogàs amb una nova ronda de subvencions públiques, especialment en el context de crisi sanitària derivada de la pesta porcina. Malgrat aquests advertiments, el DARPA va publicar el dilluns 22 de desembre les bases per a una nova convocatòria d’ajuts al biogàs.
L’aparició, el 24 de desembre, d’un nou brot de grip aviària en una macrogranja de gallines d’última generació a Bellpuig fa encara més evident, segons Pobles Vius, la necessitat urgent de replantejar l’Estratègia Catalana del Biogàs. La plataforma reclama al Govern que aturi immediatament la concessió de nous ajuts i que avaluï amb rigor la situació sanitària actual.
La granja afectada es troba a prop del poliesportiu municipal de Bellpuig, de la depuradora i de diverses naus industrials. El sacrifici de centenars de milers d’aus està generant una gran inquietud entre veïns i ramaders, especialment per la incertesa sobre el destí dels cadàvers.
Finalment, Pobles Vius denuncia la desproporció entre les mesures sanitàries que afecten les persones amb aviram per a l’autoconsum i la normalització del moviment de milers de camions carregats amb residus de risc biosanitari que implicaria la implantació de macroinfraestructures de biogàs.
En aquest sentit, la plataforma considera especialment preocupants les declaracions del conseller d’Agricultura, que ha afirmat que les aus migratòries representen un risc més gran per a la bioseguretat que els prop de 300.000 camions anuals de residus de risc que circularien pel país, una comparació que Pobles Vius considera paradoxal i perillosa per a la salut pública i animal.
