Actualitat
Les primeres sessions del cicle de jornades «Pobles vius o territori de merdes?» posen el focus en el desplegament del biogàs a Ponent, els interessos i els relats de poder que impulsen els macroprojectes i la necessitat de repensar la ruralitat des dels pobles.
Aquest cap de setmana s’han celebrat les primeres jornades del cicle Pobles vius o territori de merdes? Bioeconomia i colonialismes interns a la Catalunya rural, organitzat per Pobles Vius de Ponent. Les jornades han obert un espai de reflexió i debat sobre les relacions de poder que hi ha darrere dels grans projectes energètics, industrials i de gestió de residus que s’estan desplegant o projectant en zones rurals, amb una atenció especial al biogàs i al relat de la bioeconomia. Per a Pobles Vius, aquesta qüestió és especialment rellevant a Ponent, on el desplegament de projectes vinculats al biogàs obliga a debatre quin paper es reserva a les comarques rurals en la transició energètica i quin marge de decisió tenen les poblacions afectades.
El cicle es va inaugurar dijous 15 d’octubre a Balaguer amb la xerrada Balaguer, capital de residus? Quina comarca volem?, a càrrec de Fernando Valladares, biòleg i investigador del CSIC. Divendres i dissabte, les sessions van continuar a Rufea, a l’horta de Lleida, amb la participació d’investigadors, activistes, periodistes i representants de moviments en defensa de la terra.
Un dels eixos centrals de les jornades ha estat el colonialisme energètic i territorial: qui decideix quins projectes s’instal·len al món rural, qui n’obté els beneficis i qui n’assumeix els impactes. La sessió Manual de compra-venda territorial va abordar les estratègies de convenciment, les pressions, els canvis normatius i la judicialització que poden acompanyar la implantació de macroprojectes. Hi van participar el periodista Rafa Marrasé, demandat arran del seu treball sobre els residus, i representants de la Fundació Sustrai Erakuntza, de Navarra i Fermí Bernardo, membre del GEPEC.
Dissabte al matí, les jornades van abordar els reptes de la bioeconomia, el desplegament del biogàs i la gestió dels residus des d’una perspectiva de justícia territorial. Les sessions van comptar amb les intervencions de Pep Espluga, sociòleg i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Adrià Auladell, de l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial; Clàudia Ortiz, investigadora de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, i Laura Calvet-Mir, investigadora i membre de Pobles Vius; i Víctor Altés Gaspar, de l’ETSEA de la Universitat de Lleida i membre de Pobles Vius, i Josep Lluís Moner, de la Plataforma Ciutadana Residu Zero.
El debat va posar el focus especialment en el colonialisme energètic associat al desplegament del biogàs a Ponent i van situar el debat en la necessitat d’examinar críticament les promeses de sostenibilitat associades a la bioeconomia i la seva possible vinculació amb models extractivistes, productivistes i neocolonials. En aquest sentit, el treball de la investigadora Claudia Ortiz va posar de manifest que el desplegament actual del biogàs a Ponent mostra les característiques pròpies del colonialisme energètic en totes les dimensions que es consideren dins d’aquest concepte acadèmic.
A la tarda, la sessió Desurbanitzar el país. Com i per a què?, amb el geògraf Sergi Saladié i una taula amb Vanesa Freixa i Sebastià Mata, de Repoblem, va obrir la reflexió sobre el model de ruralitat i les condicions necessàries als pobles per fer-ne sostenible la vida.
La sessió va posar sobre la taula una qüestió de fons: quin sentit té parlar de repoblament i de recuperació de la vida rural si, al mateix temps, els territoris rurals es veuen sotmesos a projectes que poden comprometre la seva qualitat de vida, els seus recursos i la seva capacitat de decidir el propi futur? Amb ella es va abordar el debat sobre la necessària i probablement inevitable desurbanització del país i sobre els aspectes que cal conservar i potenciar de la vida rural per a que aquests espais no quedin absolutament desdibuixats amb els canvis actuals i que han de venir en el futur.
Amb aquest cicle, Pobles Vius vol contribuir a qüestionar el relat institucional i empresarial de la bioeconomia i reivindicar el dret de les comunitats rurals a decidir el futur del seu territori. El debat planteja si les comarques rurals han de limitar-se a assumir les infraestructures i els impactes associats a la transició energètica o si poden esdevenir protagonistes d’un model que respongui a les necessitats de la població.
Les jornades continuaran el 13 de novembre a Anglesola amb la xerrada La transició energètica fallida i el biogàs, amb Antonio Turiel i Jaume Sastre Juan. El cicle es tancarà el 15 de gener de 2027 a Lleida amb el debat L’embat contra la ruralitat: colonialisme intern o zones de sacrifici?, amb Jaume Franquesa i Gerard Batalla Tàsies
