Cultura
La iniciativa, que compta amb suport de l’Ajuntament de Tàrrega i el Consell Comarcal de l’Urgell, fomenta la reflexió sobre el patrimoni arxivístic del territori # Els autors, provinents de Catalunya i Dinamarca, presentaran els projectes al públic en el marc de les jornades “Trans-documentar”
L’Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR) ja acull els quatre creadors i investigadors seleccionats en la cinquena edició del seu programa de residències que es desenvolupa durant el mes de juliol a Tàrrega. Aquesta iniciativa fomenta la reflexió i la recerca per part d’artistes i investigadors de diverses disciplines al voltant de documents custodiats a l’ACUR. Segons ha explicat el director de l’equipament, Carles Quevedo, “aquesta edició suposa el retorn al format clàssic del programa després que l’any passat se celebrés en format híbrid per adaptar-nos a la situació de pandèmia”.
Per la seva banda, la regidora de Patrimoni de Tàrrega, Ivonne Pont, ha posat de relleu “aquesta innovadora iniciativa que proposa reinterpretar els documents arxivístics amb projectes molt arrelats a la nostra història”. Al seu torn, el president del Consell Comarcal de l’Urgell, Gerard Balcells, ha lloat el programa de residències ja que “dona valor a l’ACUR i a les històries tant del territori com de les persones que han cedit imatges o documents, fons que esdevé matèria primera per a iniciatives tan exitoses com aquesta”.
L’ACUR posa a disposició de les persones participants el seu fons per tal de dur a terme els treballs de creació i recerca. El projecte es caracteritza per facilitar l’intercanvi, el diàleg cultural i la interacció entre artistes i investigadors residents i la ciutadania. En aquest sentit, els autors presentaran els seus projectes al públic en el marc de les jornades “Trans-documentar” els dijous 21 i 28 de juliol (19h). La tria de propostes va anar a càrrec prèviament per part d’un comitè format per arxivers, historiadors, professors universitaris i artistes de prestigi reconegut.
El primer dels projectes seleccionats és el treball Les Eres de Tàrrega. Imaginari paisatgístic i sistema cultural de Joan Vila-Puig Morera (Catalunya), centrat a explorar conceptes d'imaginari paisatgístic aplicat a l’entorn de l'Urgell i l'estudi de formes col·lectives d'organització cultural a la ciutat, investigant un fet lligat al seu context artístic, concretament, l'exposició del pintor Vila-Puig a Tàrrega el maig del 1936. “Al voltant d’aquesta mostra del meu avi es poden extreure conclusions de plena actualitat, com són la relació amb el paisatge, amb l’entorn i la construcció d’un teixit cultural de ciutat amatent a aquestes temàtiques”, explica Vila-Puig.
Per la seva banda, Louise Franklin Wiberg (Dinamarca) pretén “reflexionar sobre les diferents maneres que existeixen de mirar una fotografia i com la mirada que prenem influencia en el relat que en fem” al projecte Hidden in plain sight. La proposta vol portar a terme una recerca del material fotogràfic de l’ACUR per centrar-se en allò que l’artista anomena “imatges dins de les imatges”, aquelles parts o detalls de la fotografia que no en són el focus principal però que sovint permeten crear noves narratives, significats o associacions. Aquests elements sovint estan allà per casualitat o accident, com un residu subtil al marge del punt de vista original de l’autor de la imatge.
La recerca d’Albert Gironès (Catalunya) titulada Des de la resclosa centra la mirada en la influència sobre el territori rural català dels relats vinculats a la febre ovni de la segona meitat del segle XX, per tal d’intentar entendre des d’on es van sorgir i com van contribuir a configurar la nostra història recent. El cas de la possible influència d’un relat del segle XVII (1604) de Belianes al Mecanoscrit de Pedrolo, possiblement llegit per l’autor a principis dels anys 70 del segle passat ja en clau ufològica, pretén ser un exemple del pes de l’imaginari ovni modern en la configuració de la nostra concepció del món. Gironès ha explicat que “el meu objectiu passa per esbrinar la relació entre ambdós relats i aquest territori, així com explicar com textos com aquests han ajudat a configurar el nostre imaginari al voltant del fenomen extraterrestre”.
Finalment, el darrer treball seleccionat en el marc de la cinquena edició del programa de residències creatives és Fora de camp de Marta Bisbal Torres (Catalunya). Inspirat en el terme de la teoria del cinema i la fotografia anomenat “fora de camp”, aquell espai no visible dins del camp que s’enfoca. El treball es fonamentarà en la recerca més enllà de les imatges i, en concret, dels llibres diaris que es duien a mode comptable en les grans propietats agràries, dels quals es pot obtenir informació sobre el treball i els treballadors del camp, així com de l’explotació econòmica de la terra.
Els treballs seleccionats apleguen per tant diversos camps de les arts i les ciències socials, contribuint així a fomentar la investigació artística i la producció en un arxiu públic, la promoció artística relacionada amb la interpretació dels documents, enriquir l'experiència per a l'artista i la ciutat amfitriona i obrir un nou camp d’enfocament transdisciplinari dels arxius. Les residències de creació, recerca i investigació compten amb el suport de l’Ajuntament de Tàrrega i el Consell Comarcal de l’Urgell.
L’Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR) ja acull els quatre creadors i investigadors seleccionats en la cinquena edició del seu programa de residències que es desenvolupa durant el mes de juliol a Tàrrega. Aquesta iniciativa fomenta la reflexió i la recerca per part d’artistes i investigadors de diverses disciplines al voltant de documents custodiats a l’ACUR. Segons ha explicat el director de l’equipament, Carles Quevedo, “aquesta edició suposa el retorn al format clàssic del programa després que l’any passat se celebrés en format híbrid per adaptar-nos a la situació de pandèmia”.
Per la seva banda, la regidora de Patrimoni de Tàrrega, Ivonne Pont, ha posat de relleu “aquesta innovadora iniciativa que proposa reinterpretar els documents arxivístics amb projectes molt arrelats a la nostra història”. Al seu torn, el president del Consell Comarcal de l’Urgell, Gerard Balcells, ha lloat el programa de residències ja que “dona valor a l’ACUR i a les històries tant del territori com de les persones que han cedit imatges o documents, fons que esdevé matèria primera per a iniciatives tan exitoses com aquesta”.
L’ACUR posa a disposició de les persones participants el seu fons per tal de dur a terme els treballs de creació i recerca. El projecte es caracteritza per facilitar l’intercanvi, el diàleg cultural i la interacció entre artistes i investigadors residents i la ciutadania. En aquest sentit, els autors presentaran els seus projectes al públic en el marc de les jornades “Trans-documentar” els dijous 21 i 28 de juliol (19h). La tria de propostes va anar a càrrec prèviament per part d’un comitè format per arxivers, historiadors, professors universitaris i artistes de prestigi reconegut.
El primer dels projectes seleccionats és el treball Les Eres de Tàrrega. Imaginari paisatgístic i sistema cultural de Joan Vila-Puig Morera (Catalunya), centrat a explorar conceptes d'imaginari paisatgístic aplicat a l’entorn de l'Urgell i l'estudi de formes col·lectives d'organització cultural a la ciutat, investigant un fet lligat al seu context artístic, concretament, l'exposició del pintor Vila-Puig a Tàrrega el maig del 1936. “Al voltant d’aquesta mostra del meu avi es poden extreure conclusions de plena actualitat, com són la relació amb el paisatge, amb l’entorn i la construcció d’un teixit cultural de ciutat amatent a aquestes temàtiques”, explica Vila-Puig.
Per la seva banda, Louise Franklin Wiberg (Dinamarca) pretén “reflexionar sobre les diferents maneres que existeixen de mirar una fotografia i com la mirada que prenem influencia en el relat que en fem” al projecte Hidden in plain sight. La proposta vol portar a terme una recerca del material fotogràfic de l’ACUR per centrar-se en allò que l’artista anomena “imatges dins de les imatges”, aquelles parts o detalls de la fotografia que no en són el focus principal però que sovint permeten crear noves narratives, significats o associacions. Aquests elements sovint estan allà per casualitat o accident, com un residu subtil al marge del punt de vista original de l’autor de la imatge.
La recerca d’Albert Gironès (Catalunya) titulada Des de la resclosa centra la mirada en la influència sobre el territori rural català dels relats vinculats a la febre ovni de la segona meitat del segle XX, per tal d’intentar entendre des d’on es van sorgir i com van contribuir a configurar la nostra història recent. El cas de la possible influència d’un relat del segle XVII (1604) de Belianes al Mecanoscrit de Pedrolo, possiblement llegit per l’autor a principis dels anys 70 del segle passat ja en clau ufològica, pretén ser un exemple del pes de l’imaginari ovni modern en la configuració de la nostra concepció del món. Gironès ha explicat que “el meu objectiu passa per esbrinar la relació entre ambdós relats i aquest territori, així com explicar com textos com aquests han ajudat a configurar el nostre imaginari al voltant del fenomen extraterrestre”.
Finalment, el darrer treball seleccionat en el marc de la cinquena edició del programa de residències creatives és Fora de camp de Marta Bisbal Torres (Catalunya). Inspirat en el terme de la teoria del cinema i la fotografia anomenat “fora de camp”, aquell espai no visible dins del camp que s’enfoca. El treball es fonamentarà en la recerca més enllà de les imatges i, en concret, dels llibres diaris que es duien a mode comptable en les grans propietats agràries, dels quals es pot obtenir informació sobre el treball i els treballadors del camp, així com de l’explotació econòmica de la terra.
Els treballs seleccionats apleguen per tant diversos camps de les arts i les ciències socials, contribuint així a fomentar la investigació artística i la producció en un arxiu públic, la promoció artística relacionada amb la interpretació dels documents, enriquir l'experiència per a l'artista i la ciutat amfitriona i obrir un nou camp d’enfocament transdisciplinari dels arxius. Les residències de creació, recerca i investigació compten amb el suport de l’Ajuntament de Tàrrega i el Consell Comarcal de l’Urgell.
