Actualitat
Julio Lizana és la 27a persona identificada en el marc del Programa d'Identificació Genètica del Govern
Les restes exhumades de Julio Lizana, nascut a Barcelona i mort en combat durant la Guerra Civil, han estat retornades aquest dissabte a la seva família per part del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, en un acte al cementiri de Claravalls, nucli agregat de Tàrrega.
Les despulles del combatent van ser exhumades d'un camp de conreu de Bellprat (Anoia) en el marc d'una intervenció arqueològica emmarcada en el pla de fosses, on segons testimonis orals Lizana va morir a causa de l'impacte d'un explosiu. La família de Lizana ha reinhumat les restes del soldat al cementiri de Claravalls. Julio Lizana és la 27a persona identificada a Catalunya gràcies al Programa d'Identificació Genètica impulsat l'any 2016.
Julio Lizana va morir en combat el 16 de gener de 1939, als 31 anys. Nascut a Barcelona, estava casat i tenia un fill. Segons testimonis orals, el soldat va morir a tocar de Bellprat (Anoia) a causa de l'impacte d'un explosiu i va ser inhumat entre dos camps de conreu pels habitants d'una masia de la zona. La família Lizana Rodríguez va instal·lar al lloc una creu de ferro amb una inscripció per mantenir el record. "El pare va decidir mantenir la memòria i quan ell era jove ens hi va portar com a fills i nosaltres hi hem portat els nostres com a besnets", ha explicat el net del soldat, Carles Lizano, qui també ha destacat que "ara tindrem un lloc més accessible per estar amb ell", després de reinhumar les despulles al nínxol familiar.
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha presidit l'acte de lliurament on ha apuntat que "retornar les despulles permet tancar el cercle. Es tracta d'un acte de dignificació i reparació". Així mateix, el conseller ha considerat que "vivim moments en que la memòria democràtica és més necessària que mai, davant la frivolitat i expressions populistes de la dreta més extrema". "No podem oblidar el patiment i cal sensibilitzar les generacions més joves", ha conclòs Espadaler.
Es tracta del primer acte de restitució de les restes d'un soldat republicà a Tàrrega. En aquest sentit, el cementiri de Claravalls, passarà a formar part de la Xarxa d'Espais de Memòria del municipi, juntament amb Mas de Colom com a hospital militar, la Fàbrica Trepat com a fàbrica de guerra, el cementiri de Tàrrega on hi ha enterrats dos brigadistes i el Pou de Gel com a refugi antiaeri. Així ho ha explicat l'alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan, qui també ha manifestat que el d'aquest dissabte ha estat un acte "important de restitució de la dignitat i la justícia".
L'acte d'aquest dissabte també ha comptat amb la participació del director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez; així com altres autoritats locals i representants d'entitats memorialistes.
27 persones identificades
Amb la identificació de Julio Lizana ja són 27 les persones identificades des que es va engegar el programa d'identificació genètica del Govern.
El programa impulsat i coordinat per la Direcció General de Memòria Democràtica amb la col·laboració del Departament de Salut i de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, té com a objectiu facilitar la identificació de les víctimes a través de l'anàlisi genètica. Per fer-ho, es nodreix de dues bases de dades complementàries: una amb 4.423 perfils genètics aportats pels familiars i una altra amb 764 perfils extrets de restes humanes exhumades. L'encreuament d’ambdues ha permès establir relacions de parentiu i determinar la identitat de les víctimes.
D'altra banda, el cens de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme ja supera els 8.000 inscrits des d'aquest agost, segons dades de la Direcció General de Memòria Democràtica. Cada vegada que s'incorpora un nou cas al cens, la Direcció General inicia un procés exhaustiu per localitzar tota la informació possible, especialment pel que fa al lloc i la data de defunció.
Els resultats de les investigacions permeten, en alguns casos, acotar les possibles fosses on podrien trobar-se les restes, d'acord amb el mapa de fosses de la Generalitat de Catalunya. Actualment hi ha registrades 965 fosses amb 13.000 persones documentades.
