Actualitat
La Federació SMC ha presentat un informe que posa de relleu les necessitats i reptes de la salut mental a l’àmbit rural · L’informe Salut Mental i Entorn Rural posa el focus en aspectes com el suport a l’habitatge, l’estigma, l’accessibilitat a serveis, les oportunitats laborals, els suports socials o les cures.
Salut Mental de Catalunya va presentar el passat divendres 22 de novembre el nou Informe Salut Mental i Entorn Rural en una jornada celebrada a la Cooperativa L’Olivera a Vallbona de les Monges. L’informe, que parteix d’una situació d’iniquitat territorial en l’accés a serveis, recursos i oportunitats en l’àmbit rural pel que fa a la salut mental; realitza una diagnosi de la situació actual al territori català en relació amb els factors que influeixen en una adequada atenció a la salut mental de la ciutadania en l’àmbit rural. Per fer-ho, s’han creat espais de reflexió i treball col·laboratiu amb representació tant de persones amb experiència pròpia en salut mental, familiars i/o persones del seu entorn i professionals dels àmbits sanitari i social i, alhora, amb representació territorial rural amb la major equitat possible. En total, més de 100 persones de la Catalunya Central i les províncies de Lleida i Tarragona han participat en 9 grups de treball.
Els àmbits central del projecte són diversos: suport a l’habitatge; accessibilitat a serveis socials i sanitaris de qualitat; oportunitats d’estudis, laborals i de lleure; estigma; participació, ciutadania i suport social; entorn, família i perspectiva de gènere en les cures. Entre tots ells, s’han recollit 492 relats, 183 obstacles, 257 propostes i 52 bones pràctiques.
Propostes concretes sorgides de la diagnosi territorial
En matèria de suport a l’habitatge, cal situar l’habitatge en el centre de les polítiques com un dret i no com un bé material: és imprescindible garantir l’accés a l’habitatge amb els suports necessaris.
Pel que fa a l’accessibilitat a serveis socials i sanitaris de qualitat, calen polítiques públiques que posin el focus en les necessitats concretes de l’àmbit rural: cal flexibilitzar protocols, calen serveis itinerants i descentralitzats, cal ampliar la ràtio de professionals i cal poder gaudir d’un transport públic de qualitat que arribi a tot arreu i accessible per a tothom.
Calen oportunitats d’estudi, laborals i de lleure per al món rural i calen accions de lluita contra l’estigma centrades en el territori i des del territori rural.
Cal treballar per una participació ciutadana real i un suport social: cal posar el focus en activitats inclusives, de sensibilització i en promoure xarxes de suport mutu; cal consolidar les Taules de Salut Mental, cal un reconeixement a les tasques de la xarxa associativa i cal millorar l’accés a la informació, l’alfabetització i la formació en salut mental a la ciutadania.
Pel que fa a l’entorn, la família i la inclusió de la perspectiva de gènere en les cures, cal un reconeixement i un suport a la tasca i sobrecàrrega de l’entorn de cura; calen accions per disminuir la feminització de les cures i cal protegir les dones amb problemes de salut mental davant la violència de gènere.
En general, calen polítiques públiques que garanteixin l’equitat territorial, cal garantir la continuïtat assistencial, cal promoure iniciatives comunitàries i cal flexibilitzar els models.
“El territori de l’entorn rural té unes mancances estructurals que no permeten acompanyar i atendre la salut mental de forma adequada”, afirmava Mercè Torrentallé, presidenta de SMC, recollint tots els reptes sorgits de l’informe, qui va posar també en valor la tasca que es fa des de les associacions dels territoris rurals i de les 48 Taules de Salut Mental a Catalunya.
Pel que fa a l’accessibilitat a serveis socials i sanitaris de qualitat, calen polítiques públiques que posin el focus en les necessitats concretes de l’àmbit rural: cal flexibilitzar protocols, calen serveis itinerants i descentralitzats, cal ampliar la ràtio de professionals i cal poder gaudir d’un transport públic de qualitat que arribi a tot arreu i accessible per a tothom.
Calen oportunitats d’estudi, laborals i de lleure per al món rural i calen accions de lluita contra l’estigma centrades en el territori i des del territori rural.
Cal treballar per una participació ciutadana real i un suport social: cal posar el focus en activitats inclusives, de sensibilització i en promoure xarxes de suport mutu; cal consolidar les Taules de Salut Mental, cal un reconeixement a les tasques de la xarxa associativa i cal millorar l’accés a la informació, l’alfabetització i la formació en salut mental a la ciutadania.
Pel que fa a l’entorn, la família i la inclusió de la perspectiva de gènere en les cures, cal un reconeixement i un suport a la tasca i sobrecàrrega de l’entorn de cura; calen accions per disminuir la feminització de les cures i cal protegir les dones amb problemes de salut mental davant la violència de gènere.
En general, calen polítiques públiques que garanteixin l’equitat territorial, cal garantir la continuïtat assistencial, cal promoure iniciatives comunitàries i cal flexibilitzar els models.
“El territori de l’entorn rural té unes mancances estructurals que no permeten acompanyar i atendre la salut mental de forma adequada”, afirmava Mercè Torrentallé, presidenta de SMC, recollint tots els reptes sorgits de l’informe, qui va posar també en valor la tasca que es fa des de les associacions dels territoris rurals i de les 48 Taules de Salut Mental a Catalunya.
