Cultura
La trobada porta fins a la ciutat una trentena de destacats experts nacionals i internacionals en aquest àmbit Història, patrimoni, llengua o religió centren les investigacions exposades
Tàrrega continua consolidant-se com a pol d’investigació històrica del llegat jueu del país. Ara eixampla el seu radi d’acció i acull fins demà divendres el 20è Simposi de l’Associació Espanyola d’Estudis Hebreus i Jueus (AEEHJ). Les jornades se celebren al Museu Tàrrega Urgell, equipament cultural que salvaguarda i divulga el patrimoni del call jueu de l’antiga vila medieval. La cita ha atret una trentena d’experts nacionals i internacionals fins a la capital de l’Urgell, on s’exposaran una vintena de ponències.
L’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú ha donat la benvinguda als participants destacant que “és un honor per a Tàrrega esdevenir la seu d’una trobada que ens posa a l’alçada d’altres ciutats com Toledo, Granada o Girona, les quals han acollit anteriors edicions del simposi”. I ha afegit: “aquest esdeveniment certifica que Tàrrega és capdavantera en l’estudi del patrimoni històric jueu”.
Per la seva part, la presidenta de l’AEEHJ, Olga Ruiz, ha posat en valor les aportacions acadèmiques realitzades pel Museu Tàrrega Urgell durant els últims anys. “Tàrrega ha esdevingut un referent europeu de la historiografia jueva per les seves troballes i el treball rigorós que ha derivat en una documentació exhaustiva”, ha assenyalat. A l’acte també han intervingut el director dels Museus de Tàrrega, Jaume Espinagosa, i l’equip del Museu Tàrrega Urgell encapçalat per l’investigador Oriol Saula.
Història, patrimoni, llengua, literatura o religió centren les temàtiques dels estudis exposats. Entre els autors figuren especialistes de la Universitat de Barcelona, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Granada, la Indiana University o la Universitat de Cambridge entre altres.
Al programa de ponències s’ha de subratllar per la seva vinculació a la capital de l’Urgell un estudi d’Ana Bejarano (UB) sobre Shelomo Ben Reuben Bonafed, poeta hebreu de la Tàrrega del segle XV. L’AEEHJ també aprofitarà l’estada a Tàrrega per celebrar la seva assemblea general. A més, es projectarà el documental ‘Mujeres hebraístas, mujeres de Sefarad: Restos para el siglo XXI’ de Ricardo Muñoz (Universitat de Salamanca).
Si bé una de les principals activitats paral·leles del simposi (i que ajudarà a projectar el patrimoni històric local) serà la visita guiada que els participants efectuaran divendres a la sala permanent ‘Tragèdia al Call. Tàrrega 1348’, on es documenta la vida jueva medieval i el pogrom succeït a la vila a través de vestigis de gran valor, alguns provinents de la necròpoli de les Roquetes.
La visita també passarà per la Casa d’Avraham Shalom, al carrer Estudi, al cor del call jueu. L’edifici, recentment restaurat, conserva gairebé intacta l’estructura medieval original a la seva planta baixa amb elements destacables com arcades i mènsules gòtiques. La iniciativa fa visible la figura d’Avraham Xalom, un dels grans filòsofs jueus i que va residir a Tàrrega fins a l’any 1492.
El Museu Tàrrega Urgell ha dut a terme durant els últims 25 anys un treball minuciós per preservar el patrimoni local d’origen jueu. A les accions abans esmentades s’han de sumar estudis i conferències; la senyalització dels principals indrets del call (integrant-lo en visites guiades temàtiques); i l’adhesió a les Jornades Europees de Cultura Jueva.
L’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú ha donat la benvinguda als participants destacant que “és un honor per a Tàrrega esdevenir la seu d’una trobada que ens posa a l’alçada d’altres ciutats com Toledo, Granada o Girona, les quals han acollit anteriors edicions del simposi”. I ha afegit: “aquest esdeveniment certifica que Tàrrega és capdavantera en l’estudi del patrimoni històric jueu”.
Per la seva part, la presidenta de l’AEEHJ, Olga Ruiz, ha posat en valor les aportacions acadèmiques realitzades pel Museu Tàrrega Urgell durant els últims anys. “Tàrrega ha esdevingut un referent europeu de la historiografia jueva per les seves troballes i el treball rigorós que ha derivat en una documentació exhaustiva”, ha assenyalat. A l’acte també han intervingut el director dels Museus de Tàrrega, Jaume Espinagosa, i l’equip del Museu Tàrrega Urgell encapçalat per l’investigador Oriol Saula.
Història, patrimoni, llengua, literatura o religió centren les temàtiques dels estudis exposats. Entre els autors figuren especialistes de la Universitat de Barcelona, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Granada, la Indiana University o la Universitat de Cambridge entre altres.
Al programa de ponències s’ha de subratllar per la seva vinculació a la capital de l’Urgell un estudi d’Ana Bejarano (UB) sobre Shelomo Ben Reuben Bonafed, poeta hebreu de la Tàrrega del segle XV. L’AEEHJ també aprofitarà l’estada a Tàrrega per celebrar la seva assemblea general. A més, es projectarà el documental ‘Mujeres hebraístas, mujeres de Sefarad: Restos para el siglo XXI’ de Ricardo Muñoz (Universitat de Salamanca).
Si bé una de les principals activitats paral·leles del simposi (i que ajudarà a projectar el patrimoni històric local) serà la visita guiada que els participants efectuaran divendres a la sala permanent ‘Tragèdia al Call. Tàrrega 1348’, on es documenta la vida jueva medieval i el pogrom succeït a la vila a través de vestigis de gran valor, alguns provinents de la necròpoli de les Roquetes.
La visita també passarà per la Casa d’Avraham Shalom, al carrer Estudi, al cor del call jueu. L’edifici, recentment restaurat, conserva gairebé intacta l’estructura medieval original a la seva planta baixa amb elements destacables com arcades i mènsules gòtiques. La iniciativa fa visible la figura d’Avraham Xalom, un dels grans filòsofs jueus i que va residir a Tàrrega fins a l’any 1492.
El Museu Tàrrega Urgell ha dut a terme durant els últims 25 anys un treball minuciós per preservar el patrimoni local d’origen jueu. A les accions abans esmentades s’han de sumar estudis i conferències; la senyalització dels principals indrets del call (integrant-lo en visites guiades temàtiques); i l’adhesió a les Jornades Europees de Cultura Jueva.
