Aquests projectes impulsats per l'Institut Català de les Dones recullen la biografia de 68 lleidatanes nascudes abans del 1940 · La presidenta de l'ens, Meritxell Benedí, afirma que "avançarem en igualtat quan reconeguem tot allò que han aportat i aporten les dones a la societat"
La presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), de la conselleria d’Igualtat i Feminismes, Meritxell Benedí Altés, ha declarat que “avançarem en igualtat quan reconeguem tot allò que han aportat i aporten les dones a la societat”. Benedí també ha subratllat “la necessitat de recuperar i mantenir en la memòria del país tot allò que han fet i aportat les dones. Sempre hi hem estat. Cal que ho visualitzem i ho transmetem. A les noves generacions els calen referents per poder construir una societat igualitària”.
La presidenta de l’ICD ha fet aquestes declaracions aquest matí a Tàrrega en l’acte de presentació del llibre i l’exposició Dones rurals. Dones de Lleida, que recullen les biografies de 68 dones nascudes abans de 1940 a les comarques de Lleida i Alt Pirineu i Aran. Val a dir que la setantena de dones protagonistes d'aquest volum, 12 són de la nostra ciutat.
També hi ha intervingut l’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan Vallverdú, qui ha destacat que "és absolutament necessari aplicar la perspectiva de gènere a tots els àmbits del govern local. Encara queden moltes vides per difondre i homenatjar. Som on som per dones, com nosaltres, que van néixer en el medi rural i van lluitar contra els estereotips. Pel futur de les filles i nétes continuem lluitant per assolir fites".
Eugènia Puig-gros, directora de Presidència de la Delegació del Govern de la Generalitat a Lleida, ha donat les "gràcies a totes les dones que tot i no tenir ho fàcil ens han obert camí. Les 68 dones del recull sou dones que heu confiat en vosaltres mateixes i heu contribuït a transformar el món. Amb aquesta obra les dones rurals ens sentim més presents i representades".
Dones rurals. Dones de Lleida recull i visibilitza les biografies de pageses, poetes, periodistes, modistes, atletes, cuineres, farmacèutiques, llibreteres, mestres i religioses. Algunes d’elles conegudes, com l’agent literària Carme Balcells i Segalà o l’economista de la Vall de Boí Lourdes Benería Farré, i d’altres no tan conegudes, com la llevadora nascuda a Tàrrega Maria Bernades Guardiola, que va exercir 50 anys a Viladecans, o la Teresa Sancho Dolcet que ho va fer 40 anys a Alcarràs.
Pioneres
També s’hi troben pioneres del turisme de muntanya, com l’empresària de Rialp Flora Cadena Senallé, que va emprendre amb l‘estació d’esquí de Llessuí o l’Hotel Condes del Pallars, i la primera pilot d’avió sense motor, Raimunda Elias Marca, nascuda a Arbeca, i que també va instruir a l’Escola de Pilots de la Generalitat de Catalunya durant la República. També de la política, com la primera alcaldessa de Catalunya, Dolors Codina Arnau. En aquest àmbit destaquen resistents antifranquistes com Generosa Cortina Roig, de Son. El projecte també recupera Antònia Costa i Coll, trementinaire de Tuixent, i empresàries de l’agricultura com Rosa Español i Escolà, de Sidamon.
Dones rurals. Dones de Lleida és el resultat de la primera fase d’un projecte més ampli que tindrà continuïtat per la resta del territori català i que també preveu la creació d’eines i recursos pedagògics que impulsaran que el jovent conegui les aportacions de les dones que han fet història en una comunitat i que es poden trobar en la plana web del projecte.
Diàleg intergeneracional
En l’acte de presentació, una representació de les dones que formen part de Dones rurals. Dones de Lleida han participat en un diàleg intergeneracional. La periodista Gemma Carceller Buenosvinos ha plantejat a Dolors Beso Atés, activista social i cultural (Vielha i Mijaran); Teresa Sabaté Rodié, mestra i escriptora (Alguaire) i Josefina Vidal Morera, poetessa i política (Tàrrega) què pensen que cal a la societat actual per poder avançar en la transformació feminista de Catalunya.
Dolors Beso Atés ha explicat que les seves importants aportacions a la cultura aranesa han sorgit del "gran carinyo i respecte que sento per les tradicions de la Vall d'Aran". A les més joves Beso els recomana "sigueu sempre sinceres i valentes. Estimeu les tradicions i la vostra terra".
Teresa Sabaté Rodié ha destacat que ella "hauria volgut ser metgessa" i li van dir que "no podia ser perquè havia d'anar a Barcelona i com a noia això no podia ser", però que com a mestra també s'ha realitzat.
Josefina Vidal Morera ha declarat que "sempre m'he sentit lliure, amb una llibertat guanyada a pols. I sento orgull de mi mateixa per poder posar lletra sobre paper i escriure poesia".
Posteriorment, la presidenta de l’ICD ha lliurat un volum del llibre a cadascuna de les dones que formen part del recull i que han estat presents.
La mostra itinerant Dones rurals. Dones de Lleida, formarà part del catàleg d’exposicions didàctiques que l’ICD posa a disposició d’entitats, centres educatius i culturals i institucions.
La presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), de la conselleria d’Igualtat i Feminismes, Meritxell Benedí Altés, ha declarat que “avançarem en igualtat quan reconeguem tot allò que han aportat i aporten les dones a la societat”. Benedí també ha subratllat “la necessitat de recuperar i mantenir en la memòria del país tot allò que han fet i aportat les dones. Sempre hi hem estat. Cal que ho visualitzem i ho transmetem. A les noves generacions els calen referents per poder construir una societat igualitària”.
La presidenta de l’ICD ha fet aquestes declaracions aquest matí a Tàrrega en l’acte de presentació del llibre i l’exposició Dones rurals. Dones de Lleida, que recullen les biografies de 68 dones nascudes abans de 1940 a les comarques de Lleida i Alt Pirineu i Aran. Val a dir que la setantena de dones protagonistes d'aquest volum, 12 són de la nostra ciutat.
També hi ha intervingut l’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan Vallverdú, qui ha destacat que "és absolutament necessari aplicar la perspectiva de gènere a tots els àmbits del govern local. Encara queden moltes vides per difondre i homenatjar. Som on som per dones, com nosaltres, que van néixer en el medi rural i van lluitar contra els estereotips. Pel futur de les filles i nétes continuem lluitant per assolir fites".
Eugènia Puig-gros, directora de Presidència de la Delegació del Govern de la Generalitat a Lleida, ha donat les "gràcies a totes les dones que tot i no tenir ho fàcil ens han obert camí. Les 68 dones del recull sou dones que heu confiat en vosaltres mateixes i heu contribuït a transformar el món. Amb aquesta obra les dones rurals ens sentim més presents i representades".
Dones rurals. Dones de Lleida recull i visibilitza les biografies de pageses, poetes, periodistes, modistes, atletes, cuineres, farmacèutiques, llibreteres, mestres i religioses. Algunes d’elles conegudes, com l’agent literària Carme Balcells i Segalà o l’economista de la Vall de Boí Lourdes Benería Farré, i d’altres no tan conegudes, com la llevadora nascuda a Tàrrega Maria Bernades Guardiola, que va exercir 50 anys a Viladecans, o la Teresa Sancho Dolcet que ho va fer 40 anys a Alcarràs.
Pioneres
També s’hi troben pioneres del turisme de muntanya, com l’empresària de Rialp Flora Cadena Senallé, que va emprendre amb l‘estació d’esquí de Llessuí o l’Hotel Condes del Pallars, i la primera pilot d’avió sense motor, Raimunda Elias Marca, nascuda a Arbeca, i que també va instruir a l’Escola de Pilots de la Generalitat de Catalunya durant la República. També de la política, com la primera alcaldessa de Catalunya, Dolors Codina Arnau. En aquest àmbit destaquen resistents antifranquistes com Generosa Cortina Roig, de Son. El projecte també recupera Antònia Costa i Coll, trementinaire de Tuixent, i empresàries de l’agricultura com Rosa Español i Escolà, de Sidamon.
Dones rurals. Dones de Lleida és el resultat de la primera fase d’un projecte més ampli que tindrà continuïtat per la resta del territori català i que també preveu la creació d’eines i recursos pedagògics que impulsaran que el jovent conegui les aportacions de les dones que han fet història en una comunitat i que es poden trobar en la plana web del projecte.
Diàleg intergeneracional
En l’acte de presentació, una representació de les dones que formen part de Dones rurals. Dones de Lleida han participat en un diàleg intergeneracional. La periodista Gemma Carceller Buenosvinos ha plantejat a Dolors Beso Atés, activista social i cultural (Vielha i Mijaran); Teresa Sabaté Rodié, mestra i escriptora (Alguaire) i Josefina Vidal Morera, poetessa i política (Tàrrega) què pensen que cal a la societat actual per poder avançar en la transformació feminista de Catalunya.
Dolors Beso Atés ha explicat que les seves importants aportacions a la cultura aranesa han sorgit del "gran carinyo i respecte que sento per les tradicions de la Vall d'Aran". A les més joves Beso els recomana "sigueu sempre sinceres i valentes. Estimeu les tradicions i la vostra terra".
Teresa Sabaté Rodié ha destacat que ella "hauria volgut ser metgessa" i li van dir que "no podia ser perquè havia d'anar a Barcelona i com a noia això no podia ser", però que com a mestra també s'ha realitzat.
Josefina Vidal Morera ha declarat que "sempre m'he sentit lliure, amb una llibertat guanyada a pols. I sento orgull de mi mateixa per poder posar lletra sobre paper i escriure poesia".
Posteriorment, la presidenta de l’ICD ha lliurat un volum del llibre a cadascuna de les dones que formen part del recull i que han estat presents.
La mostra itinerant Dones rurals. Dones de Lleida, formarà part del catàleg d’exposicions didàctiques que l’ICD posa a disposició d’entitats, centres educatius i culturals i institucions.
