Actualitat
El canvi climàtic està afectant el sector agrícola i ramader de Catalunya. Cada cop hi ha més episodis extrems climàtics que impacten en el dia a dia. Com està afectant l’escassetat d’aigua, i més concretament en l’entorn rural? Com ho estan afrontant les dones de la Catalunya rural? Aquest és el punt de partida del nou estudi elaborat per Ariadna Romans, «Dones i sequera a la Catalunya rural. Una perspectiva feminista», fruit de la Beca d’Estudis Feministes Nativitat Yarza 2023.
Romans és investigadora i consultora dedicada amb una sòlida trajectòria acadèmica i professional en desenvolupament internacional, ciència política i filosofia. A través del Màster en Estudis Internacionals de Desenvolupament a la Universitat d'Amsterdam, va realitzar un extens treball de camp sobre les experiències de dones de baixos ingressos de la crisi de l'aigua a Ciutat del Cap, realitzat en col·laboració amb el Future Water Institute de la Universitat de Ciutat del Cap.
Malgrat aquest impacte de l’aigua en perspectiva de gènere, no existeixen avui estudis en clau catalana que posin aquesta problemàtica sobre la taula. En aquest sentit, Ariadna Romans assenyala que “l’absència d’aquesta perspectiva no només resulta un impediment per a l’adaptació climàtica del país, sinó que també invisibilitza moltes de les dificultats i lluites que duen a terme les dones en la seva relació amb el territori, especialment les dones en l’àmbit rural”.
L’objectiu de l’estudi és doble: per una banda, fer una anàlisi inaudita al territori català i, per l’altra, contribuir a la necessària generació de consciència sobre les dades climàtiques de Catalunya i la necessitat d’impulsar agendes transversals que promoguin una acció coordinada i contundent en polítiques climàtiques amb perspectiva social. A més, la perspectiva de gènere pretén posar de manifest la manera com aquest factor afecta les vides diàries de les dones rurals i en com els impactes i respostes del canvi climàtic hi juguen un rol important, posant en valor la necessitat d’incorporar l’agenda feminista en aquest espai.
L’estudi es presentarà aquest divendres 25 d’octubre, a les 18.30 h, en un acte obert a la Societat Ateneu de Tàrrega, i que també es podrà seguir per YouTube. L’autora de l’estudi conversarà amb Carme Culleré, alcaldessa Belianes i vicepresidenta Primera al Consell Comarcal de l’Urgell, i Núria Bacardi, pagesa de Ciutadilla (Urgell). La presentació anirà a càrrec d’Alba Pijuan, alcaldessa de Tàrrega. L’acte el tancarà el president de la Fundació Irla, Raül Romeva.
Romans és investigadora i consultora dedicada amb una sòlida trajectòria acadèmica i professional en desenvolupament internacional, ciència política i filosofia. A través del Màster en Estudis Internacionals de Desenvolupament a la Universitat d'Amsterdam, va realitzar un extens treball de camp sobre les experiències de dones de baixos ingressos de la crisi de l'aigua a Ciutat del Cap, realitzat en col·laboració amb el Future Water Institute de la Universitat de Ciutat del Cap.
Malgrat aquest impacte de l’aigua en perspectiva de gènere, no existeixen avui estudis en clau catalana que posin aquesta problemàtica sobre la taula. En aquest sentit, Ariadna Romans assenyala que “l’absència d’aquesta perspectiva no només resulta un impediment per a l’adaptació climàtica del país, sinó que també invisibilitza moltes de les dificultats i lluites que duen a terme les dones en la seva relació amb el territori, especialment les dones en l’àmbit rural”.
L’objectiu de l’estudi és doble: per una banda, fer una anàlisi inaudita al territori català i, per l’altra, contribuir a la necessària generació de consciència sobre les dades climàtiques de Catalunya i la necessitat d’impulsar agendes transversals que promoguin una acció coordinada i contundent en polítiques climàtiques amb perspectiva social. A més, la perspectiva de gènere pretén posar de manifest la manera com aquest factor afecta les vides diàries de les dones rurals i en com els impactes i respostes del canvi climàtic hi juguen un rol important, posant en valor la necessitat d’incorporar l’agenda feminista en aquest espai.
L’estudi es presentarà aquest divendres 25 d’octubre, a les 18.30 h, en un acte obert a la Societat Ateneu de Tàrrega, i que també es podrà seguir per YouTube. L’autora de l’estudi conversarà amb Carme Culleré, alcaldessa Belianes i vicepresidenta Primera al Consell Comarcal de l’Urgell, i Núria Bacardi, pagesa de Ciutadilla (Urgell). La presentació anirà a càrrec d’Alba Pijuan, alcaldessa de Tàrrega. L’acte el tancarà el president de la Fundació Irla, Raül Romeva.
La sequera, una problemàtica transversal
La sequera que està travessant Catalunya només és una de les conseqüències que viurà el territori català arran de l’escalfament global i del canvi climàtic. Tant les dones com el món rural són dos sectors de la població que ja pateixen un nombre elevat d’opressions sistèmiques i discriminacions per part del sistema imperant.
Com es posa de relleu en l’estudi, mentre algunes regions es troben frontalment amenaçades per l’absència d’aigua o la seva escassetat, altres continuen gaudint d’un consum aparentment il·limitat. Això genera tants problemes entre les diferents àrees com diferències en les solucions i propostes per al món rural. Per Romans, “comprendre la complexitat rural catalana és un pas clau per garantir un accés equitatiu a l’aigua”.
En aquesta problemàtica, també entra en joc l’eix de gènere. Com a resultat de l’estudi, Romans determina que “les experiències de les dones amb la sequera tenen una perspectiva de gènere que transcendeix els estereotips tradicionals associats als homes i les dones”.
Respostes a la sequera del món rural en perspectiva de gènere
Per Romans, “el que fa falta és feminitzar la visió que tenim de la gestió de l’aigua al món rural, posant en valor factors com ara la cura de la terra o la producció sostenible per sobre de l’explotació invasiva dels recursos o el tractament de la terra, l’aigua o els boscos com a espais inerts que només ens serveixen des del punt de vista material”. Així mateix, les dones rurals afirmen que viuen la sequera amb emocions de frustració, angoixa, preocupació, neguit, fragilitat i desesperança fet que es trasllada en les seves experiències diàries de l’absència d’aigua.
Si bé és cert que la complexitat d’acords implicats és alta i els seus interessos divergents en moltes ocasions és fonamental, “si volem construir una agenda de país, cal aprofitar les oportunitats que es troben amagades a posicions històricament enrocades per tal de fomentar xarxes d’assistència mútua i espais de col·laboració per a totes les parts”.
Conèixer la manera com la sequera afecta les experiències de les dones del món rural no només és clau per ascendir la seva veu en l’elaboració de polítiques i estratègies per pal·liar els efectes socials i de desigualtat de la vivència del canvi climàtic, sinó que també per orientar formes de governança molt més col·laboratives i transversals.
A partir del divendres 25 d’octubre, l’estudi estarà disponible al web de la Fundació Irla per ser consultat i descarregat gratuïtament. Enllaç a l’estudi: Dones i sequera a la Catalunya rural. Una perspectiva feminista.
